DE L’ESTRATÈGIA QUE FÉU EL REI, QUE ROMANIA AL CAP DE PERA

I acordaren pregar-los que esperassin fins l’endemà, perquè havien de fer venir els altres vells de l’illa que no es trobaven en aquell lloc, per tal que poguessin prendre una decisió comptant amb el seu consell. I en Berenguer, don Assalit i el comanador respongueren que, si ells ho desitjaven, ho farien. I immediatament els convidaren a
entrar, si volien, a la vila de Ciutadella, que ells els farien gran honor per amor al senyor rei de qui eren súbdits. I ells els digueren que no hi entrarien fins que els fos donada la resposta, que no els havia estat manat per nós. I ells digueren que fos com ells volguessin. I al cap de poca estona els feren portar deu vaques, cent moltons i duescentes gallines, i tant de pa i de vi com en volgueren; i estigueren amb ells fins hora de
vespres per distraure’ls. I al vespre, quan els sarraïns entraren en la vila, els nostres missatgers se n’entraren a les galeres.

I aquell dia, a l’hora de vespres, nós estiguérem al cap de la Pera, des d’on es veu Menorca. I mirau quina gran host de rei portàvem, que només hi havia amb nós sis cavallers i quatre cavalls, un escut i cinc escuders que ens servien, deu homes de criassó, i els troters! I quan començava a fer-se fosc, abans de menjar, férem foc, i diguérem als nostres que venguéssin tots amb nós, i calàrem foc a més de tres-cents llocs per les mates, d’ací i d’allà, perquè semblàs que allà estava acampada una gran host. I quan els sarraïns veieren açò, per dos vells enviaren a preguntar als nostres missatgers què eren aquells focs que hi havia al cap de Pera. I els nostres digueren que allò era que el rei es trobava allà, amb les seves hosts; perquè així els n’havíem advertit:

—I vol oir en breu la vostra resposta en un sentit o en altre.

I quan els sarraïns sentiren açò, tengueren gran por entre ells. I, quan vengué el matí, els digueren que esperassin un poc, que en breu tendrien la resposta. I ells digueren que ho farien.