La meva intenció era escriure una carta criticant el contingut de la carta de la mare de l'alumne, però, de què em serviria? De res, crec que no es poden dir tants desbarats en tan poques línies. Dir que res d'això passa a l'Institut només produiria rialles a la remitent de la carta. També crec que aquesta carta li farà rialles. Per què escriure més?

Em quedo sorpresa en veure que hi ha gent que després de tretze anys aplaudeix n'Antònia Sancho com a directora del centre...








Crítica a la saturació dels espais a la plaça des Sitjar, pel Mercat Medieval








Fins sempre, guapa!
(tot recordant la tia Antònia Melis)


 

Perque la gent acudeixi necessita saber que hi ha trobada...





Esper que el debat vagi en augment per a trobar una solució  en benefici de tothom

per Pep Silva

Què serà de Capdepera, d’aquí a uns anys?



En primer lloc vull agrair a Climent Alzina la rectificació que em fa  –molt ben arribada per cert– des de Madrid, amb relació a l’errònia publicació, per part meva, que la pel·lícula que es va filmar a les nostres contrades va ser “Un rayo de luz”, quan en realitat va ser  “Búsqueme a esa chica”. 






Na Francisca Tous es mereix un reconeixement


 

 "Un rayo de luz"
 no es va rodar a Capdepera













Resposta a un ciutadà indignat

Benvolgut ciutadà:
Després de llegir el seu escrit, i encara que amb una mica de retard,  m’agradaria aclarir un parell de qüestions.

 

 
 Resposta a "un ciutadà indignat"






La foto de la legislatura
(El Trío Calaveras)

Hola amics de Cap Vermell.
Em faig la pregunta, on ets, Maria per sa cuina?
Fa molt de temps que no sabem res de tu. Ja no escrius pel Cap Vermell?
A mi si m’agraden les xafarderies, sempre que llegeix el Cap Vermell clic damunt aquesta opció.
Però fa temps, molt de temps que no podem llegir res de na Maria per sa cuina i les seves amigues, na Fina, na Bel.....
Maria, ànims i torna a escriure.
Maria ves per sa cuina a veure que es cuina.
T’enyoro.
 

 

Em dirigeix a vosaltres per exposar una queixa a l'ajuntament. Sóc resident a Canyamel un poblet costaner que segons veiem les famílies no existim veiem als municipals quan els diuen persones que els molesten els nens perquè juguen a futbol al carrer.  

Si l'ajuntament ens posés a la plaça de l'escoleta més llum i una altra porteria els nins estarien protegits del carrer amb el perill que un cotxe els atropelli.
Així que li facin saber a l'ajuntament que a Canyamel hi ha famílies que viuen i paguen els seus imposts.


Una veïna de Canyamel

   Totes  les persones que em coneixen saben perfectament dins quins paràmetres polítics estic sempre situat, i ja com l’arbre de Formentor d’en Costa i Llobera, cap ventada i cap tsunami em faran tòrcer pel que fa a la manera de pensar.

SENSE COMENTARIS



Aquest era el títol, que s’ha posat a unes quantes fotos, publicades dins aquesta revista digital, per denunciar a qui competeix,  arreglar alguns desperfectes, que fan molt mala vista, tant als indígenes, com als forasters que ens visiten.
Sembla que  lo que respecta a la rotonda de Canyamel, de la carretera de Son Servera, te indicis de arreglar-se, aquests dies han començat les tasques de condicionament, i ja han fet net d’herbes, com podeu veure a la fotografia. Esperem que continuïn els treballs de jardineria, per deixar-la amb un estat de poder-la admirar, i que doni una bona impressió als qui ens arribin per aquest costat.

Benvolguts!
 
La meva més sincera enhorabona per voler homenatjar la bona gent que ha fet el poble més gran i admirat, en aquest cas el Dr. Bartomeu Balaguer. En calen molts més, encara, de reconeixements, per ésser "normals" (en el millor sentit de la paraula).

A rel d'una noticia d'Un Peu per aquesta foto, en que s'evidènciava el mal estat d'una bústia al carrer l'Agulla, Mateu Garau puntualitza.



 

L'orgull de ser balear