Resposta a "un ciutadà indignat"

Benvolgut senyor (ciutadà indignat):

Pel que vostè ha escrit, i gairebé sense esforçar-me dedueixo que és afí a l’equip de govern, cosa totalment respectable des del punt de vista de un estat de dret. Ara bé. Des del punt de vista democràtic, es molt sospitós que amagui la seva identitat per condemnar obertament a través d’aquesta Web l’actitud de altres grups polítics quan almanco alguns dels que sortim a la “foto” (o tots) vàrem lluitar defensant la llibertat d’expressió. Però clar, vostè, en aquell temps o no hi era o no li han comptat.

Anant  ja a l’escrit signat per un ciutadà anònim, li voldria fer algunes precisions de les que crec  que s’ha errat una mica.

En quan a l’actitud dels que figuren a la fotografia gairebé li comentaré que no només ha estat la correcta, sinó la més responsable que cal en aquesta situació, i m’explico: Si al novembre de 2009 no s’haguessin aprovats els pressupostos del any en curs que hagués passat?:

1.- Totes les partides sobrepassades queden a la responsabilitat del regidor que ha signat les factures. Com un petit exemple, a festes i havia una diferencia de 75.000’-€.

2.- Però això no és res comparat amb l’empresa pública on se signaren factures per més de 4.000.000’-€ sense partida. Aquí simplement aplicant la legislació mercantil, hi havia responsables directes que havien de respondre amb el seu propi patrimoni. “El trio calaveras”, que anomena vostè, va possibilitar la sortida sense fer-ne massa resò. Clar que vostè això no ho considera diplomàtic per que ve dels “ultraconservadors” com diu vostè.

3.- Si fem esment a l’escola d’estiu, certament pot tenir una mica de raó quan se veu que no hi ha partida específica. Però és que les condicions que se varen posar per aprovar el pressupost del 2009 i 2010 eren tan extremes i se havia de aprovar tan aviat que no hi havia temps de filar tan prim. Clar que si un no hi ha estat negociant, no se pot equivocar.

 I ja que parla de moció de censura, jo li faré la pregunta a vostè: Com no se va fer a la legislatura passada si eren els mateixos colors que governen ara. Com no va escriure vostè a la revista de moda aquell moment “el faxdepera” on tot hi cabia (igual que al Cap Vermell, que permet escriure sense signar)?.  Pues bé. Jo li contestaré, segons entenc; Se fa un projecte de govern (entre cometes) i se va fent feina. L’oposició fa la seva feina de fiscalitzar que les coses se facin bé i punt. Si l’equip de govern no ho fa, l’oposició ho ha de dir, malgrat a vostè li sàpiga greu. Es la nostra feina i la fem el millor que sabem.

I ja passant a la part política, segurament en podríem xerrar hores i hores, però només li vull fer una reflexió. No jutgi els partits per la seva ideologia, sinó pel seus fets. Toqui la realitat i no s’errarà. Jo personalment,  don la cara per que crec que s’ha errat i me presentaré a les properes eleccions per intentar esmenar els errors. El que ja no me va bé, i sàpiga que no li tornaré a contestar, és que una persona que suposadament estima el poble i té claríssimament una ideologia s’amagui darrera un pseudònim (ni això) per denunciar el que li pareix malament (al igual que no fa massa un tal “felpudito” a un blog). Si vol un consell, aclareixi les seves idees ah, i vagi alerta amb xerrar de decisions judicials que, com queda clar, el permís d’obra no apareix per cap costat, i d’això se’n diu presumpta…

Atentament
Mateu Melis i Tous
Regidor de Es Grup (que signa els seus escrits)

 ----------------------------------------------------------------

Nota de la redacció:

Ja coneix, el regidor Mateu Melis, la disponibilitat de “Cap Vermell” per a publicar tots els comunicats i informacions que ens fa arribar. Pel que fa a la seva disconformitat amb l’escrit signat per “un ciutadà indignat”, que lògicament respectam, entenem com un retret que la nostra web permeti l’aparició d’escrits sense signar. Estam cansats d’explicar-ho, però ho continuarem fent les vegades que faci falta. A“Cap Vermell” no s’ha permès mai, ni es permetrà, la inclusió d’escrits sense tenir identificat el remitent. Altra cosa és que se signi sota pseudònim. Però aquesta forma de resguardar la identitat –pels motius que cadascú consideri oportuns– és una possibilitat que tots els mitjans de comunicació, sense excepció, ofereixen als seus lectors. I si no, miri el Sr. Melis la secció de cartes de qualsevol diari i ho podrà comprovar.

Per tant, com que “Cap Vermell” es considera aliè a la divergència d’opinions entre el Sr. Melis i “un ciutadà indignat” i només assumeix el paper de portaveu d’una i altra opinió, no acceptam que se’ns hi impliqui, ni per acció ni per omissió.