Quan em referesc a Capdepera, ho faig igualment a sa Mesquida, Canyamel, sa Font de sa Cala i Cala Rajada, unes zones la realitat de les quals jo només conec a partir de mitjan dècada dels 80. Però, amb només 26 anys, també em deman què serà de Capdepera d’aquí a uns anys. I d’entrada, abans d’intentar una resposta, he de dir que em fa la impressió que no hem sabut conjugar modernitat amb tradició i amb caràcter, i que el present ens ha fugit de les mans.

Aquest és un debat que crec que gairebé tothom es planteja en els darrers mesos, ja que ens afecta a tots, però com si fos un tema tabú. Cadascú fa la pròpia salseta a casa, i prou. Així crec que no aconseguirem res. S’hauria d’aconseguir la unió perquè la cosa arribàs a lligar una mica.

Abans de continuar, he d’agrair a Biel Mir que hagi tret enmig un debat com aquest, tant interessant com trist, però que, agafat a temps, per ventura encara pot tenir cura. No es tracta de sortir de la crisi, sinó d’aprendre’n i de no ficar el nostre poble en un forat del qual no el podrem treure quan la crisis s’acabi.

En aquestes reflexions, xerraré bàsicament del futur,  perquè aquest demà serà el  present per a molts de nosaltres.

Per què el turistes vénen a Capdepera? Molt bona pregunta. Moltes vegades jo també m’ho deman. No se ben bé si Capdepera és un decorat de cine: platges fantàstiques, castell, vistes, història, port pesquer, excursions, esports, festes… Però,  no ens enganem. Per desgràcia, molts -una gran majoria- vénen a Capdepera perquè els doblers no els arriben per anar a un altre lloc. Venir aquí és econòmic (a vegades tirat de preu), amb borratxera inclosa, els deixam fer el que volen, i el resultat és que l’únic que estam aconseguint és allunyar cada dia més els bons turistes que sí que descobreixen la Capdepera de cine.

Em referia, abans a la necessitat d’unió. Ja hem demostrat que en molts d’aspectes hem estat capaços d’aconseguir-la. Estic pensant en tots aquests col·lectius que, des de fa molts d’anys, ens fa gaudir d’unes festes del Carme o de Setmana Santa, de la Mostra de la Llampuga, del Mercat Medieval, dels Reis, de Sant Antoni… Gràcies a tots ells, ja que aconsegueixen fer-nos gaudir del fruit del seu esforç, i han sabut escoltar i rebre crítiques no sempre agradables. Això els ha permès millorar any rere any, amb crisi o sense. De vegades crec que molts no valoren la sort que tenim de comptar amb aquestes festes i amb aquestes celebracions, i és gràcies a aquests grups que Capdepera és un poble ple d’unes tradicions que, sense els grups i entitats que les promouen, s’haurien perdut. No tots els poble poden dir el mateix. En aquestes activitats hi trobam una unitat del poble que no hi és en altres àmbits.

Tenim disfuncions administratives, això és cert. A nivell turístic no hauríem de tenir carrers aixecats per Setmana Santa, encara que enguany el temps no ens ha ajudat gaire. Però no és el primer any que ens passa (ja n’haurien d’haver après, no?). De la mateixa manera, no entenc que els hotelers es queixin d’aquest aspecte, quan a començament de maig encara n’hi ha que no han acabat les seves reformes. A mi em fa vergonya sentir-ho això, ja que fins fa dos dies hi havia molts d’establiments que encara no eren presentables. Si fóssim un poc coherents, els hotelers podrien donar exemple a l’Ajuntament. Qualcú n’ha de donar!

No se què en pensareu, però un punt que se’ns oblida és que tenim un problema de manca de respecte, prou important, per part de ciutadans locals. Fins ara no hi ha hagut gaire turistes i ja es pot veure brutor per places i carrers, i els cap de setmana... De la qual cosa deduesc que l’administració NO ARRIBA, NO SAP O NO VOL mantenir la DIGNITAT del poble.

Per desgràcia, arribaria a creure que en aquest municipi hi ha gent a qui va bé aquest tipus de situació, vull dir cada salsa a casa seva metre no lligui cap perill; a segons qui tot això no el preocupa gaire,  perquè ja ha tret les seves costelles del foc, i les del futur poc li importen. Això és la solidaritat moderna! Inclús n’hi ha de capaços d’intentar fer quatre duros encara que sigui perjudicant el veïnat que intenta fer les coses bé i mira pel futur. Em desola veure que el meu poble va per mal camí. Vaja una herència que ens deixen!

No oblidem que l’home és un animal de costums, i quan ha de canviar li costa molt. La gent major renuncia als canvis perquè “sempre s’ha fet així”. Aquells que pensen que s’hauria de fer alguna cosa, tenen por que els canvis no funcionin, i a més els antiquats no els deixen fer innovacions.  Els pràctics, de la seva banda, no volen fer l’esforç del canvi, i fins i tot són capaços de boicotejar-lo. I si un de cada deu aconsegueix canviar alguna cosa, encara es topa amb la famosa ADMINISTRACIÓ, que no l’ajuda gens ni mica.

M’oblidava d’un aspecte, del qual en principi  no volia xerrar, però que també és molt present. El poble ha sofert bastant per idees i colors politics. Fer i desfer cada quatre anys, sense cap ni peus, fins i tot oblidant el sentit comú. Quina llàstima!

Contestant a la pregunta  de si seríem capaços de portar turistes al marge del programa dels operadors turístics, he de dir que sí, encara que suposa un poc mes de feina. Però la qualitat d’aquesta feina és mes bona (que és del que es tracta). Amb tot, encara deixaria una porta oberta a l’operador turístic, però amb clients de qualitat.

Posem un exemple:

100 clients que gasten 10 € =  1.000 €

10 clients que gasten 100 € =  1.000 €

O, si voleu, posem-nos en un terme mitjà:

  20 clients que gasten 50 € =  1.000 €

Què li convindria més, al poble? No patirien menys les nostres infraestructures, les nostres platges...? Crec que tots hi guanyaríem. Renovar-se o morir.

Per acabar. Crec que tots hauríem de pensar-hi, abans que sigui massa tard, si ja no ho és. Jo seguiré amb la meva petita idea de producte de qualitat, ja que Capdepera es mereix la gent que torna, o la que ve per primera vegada, i se’n va amb la descoberta d’un poble de cine.

Com no, estic totalment d’acord amb Biel Mir i amb Bernat Artigues que qualitat és igual a donar netedat, organització, imatges de postal, bons records, amabilitat i mà d’obra qualificada.

Si qualcú es vol afegir al debat, qui sap si algun dia trobarem la recepta per a la nostra Capdepera.

William Tétard