Viatge a l’Índia Maria del Mar Alzina Ferragut
Agost 2009
NAMASTÉ DES DE L’ÍNDIA (i 2)
Continuam amb la selecció de fotografies i comentaris que ens ha remet na Maria del Mar Alzina. Gràcies per compartir amb nosaltres aquestes vivències.
L’esperança de vida és de 60 anys. Vaig trobar aquesta doneta i em va fer un bon somriure, com tota la gent d’aquest país. La pobresa no enterboleix la rialla allà. És gent amable, bona gent. Si vos fixeu veureu que hi ha un barber ambulant, just al darrere.
Això són buines de vaca, l’animal sagrat. Aquests animals pasturen i pasturen pels carrers de qualsevol ciutat. Empren els seus excrements per a conservar la calentor del foc i també com a material de construcció. Contínuament, hi ha gent que les arreplega de calent en calent i després les assequen.
Fa molts anys…un senyor britànic, passejant per la selva de Kajuraho(lloc on és ambientat el Llibre de la selva) va fer una bona troballa de tot un conjunt de temples. Estan carregats d’escenes eròtiques. No es consideren ni vulgar, ni obscè, sinó com la unió de dos principis còsmics o la del ser humà i la divinitat. Vaig comprar el Kamasutra (manuscrit hindú del segle V)
El Ganges és el riu de la ciutat santa de Varanasi (Benarés) Cada matí es purifiquen al riu. Tot hindú hi ha d’anar una vegada a la vida. Si no és de viu és de mort. Creuen que si moren a la vorera del Ganges aniran directe al paradís. Els vells van allà per a esperar la mort.
El color de l’aigua no és el de les Covasses. Bromes apart, perquè no fa rialles. Tot va a parar allà . Un es fa les dents netes amb els dits i l’altre es renta la roba.
Els gaths són les escales que baixen al riu. Els colors vius, cridaners, fan que l’espectador es quedi amb la boca oberta. Veiem com els saris estan estesos en terra, una vegada haver-los rentat i rentat amb tota s’ànima. Un matí, a la sortida del Sol…vaig veure com rentaven. Empren uns bastons per a tupar la roba. La tupen i la tupen amb totes les forces.
Imatges com aquesta en vérem a cada passa. S’ensabonen amb una ràbia que pareix que se’n desfan del dimoni.
Just a la vora del riu vérem dos gaths on fan les cremacions dels morts. La llenya, per a cremar-los, és molt cara. Els més pobrets de tots només els socorren un poc i els tiren al riu. Els que tenen més doblers per a pagar un a bona cremació els unten de 15 quilos de ghee (mantega) D’aquesta manera no és gens ofensiva l’olor que desprenen.
Es costum que si a una família es mor un membre proper es rapin els cabells com a símbol de dol. Aquest infant, en concret acompanya el padrí a tirar les cendres del seu pare. Visitàrem, també, un ashram de dones viudes, les quals duen els cabells rapats i van vestides totes de blanc.
La henna és el seu maquillatge per excel·lència. El tercer ull, anomenat ajana, caracteritza la seva cultura.
El viatge val la pena, però si voleu tenir una mica de fresqueta…fes-ho durant els mesos de desembre i gener.
Firmilingui ( fins després) Ens trobam pel poble.
Maria del Mar Alzina Ferragut
Agost 2009
