Vietnam, una atractiva destinació turística
per Marigerma Melis
Molts segurament accedírem al nom de Vietnam amb motiu de la guerra que, fins a 1975, s'hi va lliurar, amb forta presència de l'exèrcit dels Estats Units i que acabà amb la reunificació del país en un únic estat de règim socialista.
D'aleshores ençà, aquest país del sudest asiàtic, amb més de 86 milions d'habitants, ha viscut un període de fort creixement econòmic que, si no es malmet, el durà a convertir-se en plenament desenvolupat en un futur més o menys immmediat.
Amb tot, encara presenta grans contrastos, a banda de resultar altament atractiu tant des del punt de vista cultural com paisatgístic. I amb no poques imatges sorprenents. Perquè no em digueu que no és sorprenent que a Hanoi, capital de Vietnam, et puguis trobar aquest immens plafó amb una fotografia de Ramon Llull i la Seu. Què hi fan allà? No ho vaig poder aclarir.
Aquesta altra, en canvi, no és tan atractiva, d'imatge. El desenvolupament, amb presses, a vegades pot deixar bunyols com aquest. Després deim de GESA.
La vida quotidiana, sovint, es mou a ritme tradicional i a partir de mitjans més o manco precaris.
La badia de Halong constitueix un paratge impressionant. Amb més de 3.000 illes pràcticament inaccessibles, resulta un d'aquests espais que resulten difícils de descriure amb paraules.
El fortíssim impuls del turisme comença a fer estralls en algunes zones del país. D'això nosaltres en sabem coses, però quan parles als vietnamites dels problemes derivats d'un creixement excessiu i descontrolat, no en volen ni sentir parlar. Es veu que cadascú se n'ha de vacunar en carn pròpia.
D'aleshores ençà, aquest país del sudest asiàtic, amb més de 86 milions d'habitants, ha viscut un període de fort creixement econòmic que, si no es malmet, el durà a convertir-se en plenament desenvolupat en un futur més o menys immmediat.
Amb tot, encara presenta grans contrastos, a banda de resultar altament atractiu tant des del punt de vista cultural com paisatgístic. I amb no poques imatges sorprenents. Perquè no em digueu que no és sorprenent que a Hanoi, capital de Vietnam, et puguis trobar aquest immens plafó amb una fotografia de Ramon Llull i la Seu. Què hi fan allà? No ho vaig poder aclarir.
Aquesta altra, en canvi, no és tan atractiva, d'imatge. El desenvolupament, amb presses, a vegades pot deixar bunyols com aquest. Després deim de GESA.
La vida quotidiana, sovint, es mou a ritme tradicional i a partir de mitjans més o manco precaris.
La badia de Halong constitueix un paratge impressionant. Amb més de 3.000 illes pràcticament inaccessibles, resulta un d'aquests espais que resulten difícils de descriure amb paraules.
El fortíssim impuls del turisme comença a fer estralls en algunes zones del país. D'això nosaltres en sabem coses, però quan parles als vietnamites dels problemes derivats d'un creixement excessiu i descontrolat, no en volen ni sentir parlar. Es veu que cadascú se n'ha de vacunar en carn pròpia.
