Viatge a l’Índia
Maria del Mar
Alzina Ferragut
Agost 2009
Part 1
NAMASTÉ DES DE L’ÍNDIA
La il·lusió de la meva vida era poder anar, un dia, a l’Índia. Per casualitat…a la classe de Ioga…, el mestre em va dir que un grupet de Ciutat hi anava. No vaig dubtar de posar-m'hi en contacte, ja que coneixia el que ho organitzava, va ser un gran mestre meu, anys enrere.
Aquí vos faig arribar una petita part del nostre viatge. Són molts els records, Així com passen els dies, aquests van en augment i encara no som conscient del que he vist allà, a tots ens costarà pair-ho. L’Índia és el segon país en població, després de la Xina i el setè en dimensions. Fa frontera amb Pakistan, Xina, Nepal i Bangladesh. L’estructura social està basada en la diferenciació de castes.
La religió és la forma de vida (83% hinduistes, 11% musulmans, 3’5 budistes, sikhismes, jainismes, cristians...) Està condicionat pel clima, tenen una estació humida i calorosa amb pluja abundant i fins i tot torrencial durant juny, juliol i agost (monsó) La temperatura que ens hem trobat ha estat de por, entre 36 i 44ºC. La humitat que ha fet ens ha fet suar, com mai no havíem suat. El 80% de la població viu de l’agricultura. L’alimentació és, majoritàriament, vegetariana. L’hindi és la llengua oficial i l’anglès l’idioma d’enllaç, ja que va ser colònia britànica entre el 1858 i el 1947. Gandhi és una figura representativa, que no puc deixar d’anomenar. Lluità pel seu poble fins a la seva mort, intentant sembrar la pau. Entràrem a la casa on passà els darrers anys, lloc on l’assassinaren al 1948. Vérem les seves modestes pertinences, com les seves ulleretes i el seu bastó.
El nostre viatge ha durat 17 dies. Hem visitat Delhi, Udaipur, Khumbalgarh, Pushkar, Jaipur, Agra, Orcha, Khajuraho i Varanasi (Benarés). La diferència horària és de tres hores i mitja. L’activitat comença abans de la sortida del Sol. Els colors i les olors de les espècies ens han impactat durant tota l’estada.
El renou és el denominador comú d’aquest país. Encara puc sentir les bocines dels mitjans de transport. No vos podeu imaginar tot el que són capaços de carregar damunt una bicicleta. Cavalcàrem amb els rickshaws (classe de bicicletes de tres rodes que transporten la gent) Pujàrem, també, amb els tu-tuc (motocicleta de tres rodes, on hi poden arribar a caber cinc persones i el conductor) Aquí sí que férem oli!
Els camions van a caramull i no parlem del trens. Gent i més gent que va i ve a peu per les carreteres i camins. L’Índia és com un formiguer.
Em va sorprendre veure com les dones fan de picapedreres i traginen tot el material damunt el cap, com les dones del nostre poble feien un temps. Elles cobren un terç menys que els homes.
Pobresa, pobresa i més pobresa. Gent i més gent que no té on dormir. Els carrers es converteixen, durant les vint-i-quatre hores en hostals dormitori. Per tot on hem anat hem pogut trobar quantitat de gent dormint. L’esport nacional és seure i seure, conversar enmig dels carrers, relacionar-se. Conformitat i més conformitat, sense esperit de lluita, ambició o desig.
Els que tenen més sort tenen un llit com aquest. A un poblet d’Agra dormírem a una casa particular i coneguérem d’aprop els seus costums.
Poema d’amor en pedra. Conta la història que Shah Jahan estava totalment enamorat de l’elegida Mumtaz Mahal. Ella morí als 39anys durant el part d’un dels seus 14 fills. Ell quedà tan trist que diuen que es passà un any sense sortir de la seva habitació. Com a demostració del seu amor cap a ella, ordenà construir aquest mausoleu de marbre blanc amb incrustacions de pedres precioses. Un dels seus fills el va empresonar al Fort Roig, des d’on podia veure el Taj. Quan ell morí, una de les seves filles el dugué d’amagat fins al mausoleu i l’enterraren devora ella.
Els mercats de fruites i verdures són les estores de l’Índia.
L’alimentació vegetariana és l’estrella del país. Els menjars típics són pakoras(raoles de verdures arrebossades de farina de cigró), samosas(patates“aloo” arrebossades), llenties cuinades, verdures i més verdures. Tot és especiat, tot (cardamom, gingebre, cúrcuma, clan, nou moscada, pebres coents, cilantre…)
Aquesta és la cuina d’un dels temples sikhs. Amb les petitíssimes ofrenes preparen menjar per a tots els visitants. Aquí podeu veure i no sé si ensumar…el conegut pa chapati.
L’aigua corrent és un bé escàs. La majoria de cases no en tenen i les poques que en tenen, només dues hores al dia. Han d’anar a cercar-la amb gerres, botelles, barrals. A molts indrets la treuen amb una manxeta. I…parlant de la beguda…hem d’anomenar el conegut te chai masala. A aquest país, també empren la llet de búfala per a fer formatge i lassi (iogurt) El te chai masala el prenen a totes hores. El bullen molt i a més del te negre hi afegeixen clan, cardamom, canyella, gingebre, pebre negre i sucre. L’Índia és el primer productor de te. Per tot hem pogut veure la típica estampa de les teteres bullents amb el seu gran aroma. Si vos fixeu veureu la tasseta de fang on el beuen, pel carrers.
El sistema de castes marca les classes. Va des de els brahamans (sacerdots) fins als intocables, que fan les feines més degradants.
Els danda donen les seves possessions i només conserven una carabasseta per a posar aigua, un taparraves i un bastó. Mengen del que els donen i només el que els hi cap dins les dues mans(és la seva ració diària)
Hem vist quantitat de barberies com aquesta. Són uns casetes de llauna. Els ensabonen ben ensabonats!
(*) Aquesta és una primera selecció de fotografies i impressions del viatge a l'India de na Maria del Mar. En breu us oferirem una interessant segona part
Maria del MarAlzina Ferragut
Agost 2009
Aquí vos faig arribar una petita part del nostre viatge. Són molts els records, Així com passen els dies, aquests van en augment i encara no som conscient del que he vist allà, a tots ens costarà pair-ho. L’Índia és el segon país en població, després de la Xina i el setè en dimensions. Fa frontera amb Pakistan, Xina, Nepal i Bangladesh. L’estructura social està basada en la diferenciació de castes.
La religió és la forma de vida (83% hinduistes, 11% musulmans, 3’5 budistes, sikhismes, jainismes, cristians...) Està condicionat pel clima, tenen una estació humida i calorosa amb pluja abundant i fins i tot torrencial durant juny, juliol i agost (monsó) La temperatura que ens hem trobat ha estat de por, entre 36 i 44ºC. La humitat que ha fet ens ha fet suar, com mai no havíem suat. El 80% de la població viu de l’agricultura. L’alimentació és, majoritàriament, vegetariana. L’hindi és la llengua oficial i l’anglès l’idioma d’enllaç, ja que va ser colònia britànica entre el 1858 i el 1947. Gandhi és una figura representativa, que no puc deixar d’anomenar. Lluità pel seu poble fins a la seva mort, intentant sembrar la pau. Entràrem a la casa on passà els darrers anys, lloc on l’assassinaren al 1948. Vérem les seves modestes pertinences, com les seves ulleretes i el seu bastó.
El nostre viatge ha durat 17 dies. Hem visitat Delhi, Udaipur, Khumbalgarh, Pushkar, Jaipur, Agra, Orcha, Khajuraho i Varanasi (Benarés). La diferència horària és de tres hores i mitja. L’activitat comença abans de la sortida del Sol. Els colors i les olors de les espècies ens han impactat durant tota l’estada.
El renou és el denominador comú d’aquest país. Encara puc sentir les bocines dels mitjans de transport. No vos podeu imaginar tot el que són capaços de carregar damunt una bicicleta. Cavalcàrem amb els rickshaws (classe de bicicletes de tres rodes que transporten la gent) Pujàrem, també, amb els tu-tuc (motocicleta de tres rodes, on hi poden arribar a caber cinc persones i el conductor) Aquí sí que férem oli!
Els camions van a caramull i no parlem del trens. Gent i més gent que va i ve a peu per les carreteres i camins. L’Índia és com un formiguer.
Em va sorprendre veure com les dones fan de picapedreres i traginen tot el material damunt el cap, com les dones del nostre poble feien un temps. Elles cobren un terç menys que els homes.
Pobresa, pobresa i més pobresa. Gent i més gent que no té on dormir. Els carrers es converteixen, durant les vint-i-quatre hores en hostals dormitori. Per tot on hem anat hem pogut trobar quantitat de gent dormint. L’esport nacional és seure i seure, conversar enmig dels carrers, relacionar-se. Conformitat i més conformitat, sense esperit de lluita, ambició o desig.
Els que tenen més sort tenen un llit com aquest. A un poblet d’Agra dormírem a una casa particular i coneguérem d’aprop els seus costums.
Poema d’amor en pedra. Conta la història que Shah Jahan estava totalment enamorat de l’elegida Mumtaz Mahal. Ella morí als 39anys durant el part d’un dels seus 14 fills. Ell quedà tan trist que diuen que es passà un any sense sortir de la seva habitació. Com a demostració del seu amor cap a ella, ordenà construir aquest mausoleu de marbre blanc amb incrustacions de pedres precioses. Un dels seus fills el va empresonar al Fort Roig, des d’on podia veure el Taj. Quan ell morí, una de les seves filles el dugué d’amagat fins al mausoleu i l’enterraren devora ella.
Els mercats de fruites i verdures són les estores de l’Índia.
L’alimentació vegetariana és l’estrella del país. Els menjars típics són pakoras(raoles de verdures arrebossades de farina de cigró), samosas(patates“aloo” arrebossades), llenties cuinades, verdures i més verdures. Tot és especiat, tot (cardamom, gingebre, cúrcuma, clan, nou moscada, pebres coents, cilantre…)
Aquesta és la cuina d’un dels temples sikhs. Amb les petitíssimes ofrenes preparen menjar per a tots els visitants. Aquí podeu veure i no sé si ensumar…el conegut pa chapati.
L’aigua corrent és un bé escàs. La majoria de cases no en tenen i les poques que en tenen, només dues hores al dia. Han d’anar a cercar-la amb gerres, botelles, barrals. A molts indrets la treuen amb una manxeta. I…parlant de la beguda…hem d’anomenar el conegut te chai masala. A aquest país, també empren la llet de búfala per a fer formatge i lassi (iogurt) El te chai masala el prenen a totes hores. El bullen molt i a més del te negre hi afegeixen clan, cardamom, canyella, gingebre, pebre negre i sucre. L’Índia és el primer productor de te. Per tot hem pogut veure la típica estampa de les teteres bullents amb el seu gran aroma. Si vos fixeu veureu la tasseta de fang on el beuen, pel carrers.
El sistema de castes marca les classes. Va des de els brahamans (sacerdots) fins als intocables, que fan les feines més degradants.
Els danda donen les seves possessions i només conserven una carabasseta per a posar aigua, un taparraves i un bastó. Mengen del que els donen i només el que els hi cap dins les dues mans(és la seva ració diària)
Hem vist quantitat de barberies com aquesta. Són uns casetes de llauna. Els ensabonen ben ensabonats!
(*) Aquesta és una primera selecció de fotografies i impressions del viatge a l'India de na Maria del Mar. En breu us oferirem una interessant segona part
Maria del MarAlzina Ferragut
Agost 2009
