Ruta senderista per la Serra de Guara. 
Del 26 de març al 3 d’abril

Un grup d'amics vam realitzar un itinerari excursionista per la Serra de Guara, a Osca. La zona és molt famosa en el món muntanyenc pels recorreguts i "baixades" de torrents i rius, que es fan principalment durant l'estiu, quan baixa el cabal. Jo havia estat a Guara fa gairebé 25 anys i esperava retrobar-me amb espais coneguts que, això no obstant, han canviat molt en alguns aspectes, ja que en aquella època només es començava a xerrar de Guara com a objectiu muntanyenc pels seus "descensos" (de fet vam fer tots els rius i torrents "oberts" de la zona: Mascún, Oscuros del Balces, Gorges Negras, Vero, Gorgonchón...).

En aquesta ocasió nosaltres anàrem a caminar, a fer senderisme, i descobrírem una zona molt bella, amb una ampla xarxa de camins molt ben senyalitzats. També trobàrem vistes impressionants, paisatges espectaculars, pobles abandonats i una natura salvatge... Però, d'això us en parlarem a cada etapa.

Dia 27 març 2016
Sortírem en el vaixell de Baleària cap a Barcelona, a les  12,30 hores. El trajecte va ser de dia i a la sortida de Mallorca poguérem gaudir de belles estampes marineres.

 

A les 20 hores arribàrem a Barcelona. Partírem cap a Lleida per l’autovia, amb aturada a l’àrea de servei d’El Bruc per sopar (panades i cervesa Moritz).



Ja fosca negra, arribàrem a Lleida, concretament a l’hotel Nadal (bon preu, amb berenar inclós). A penes tinguérem temps per fer una volta per la ciutat, per les murades i la catedral.

Dia 27 de març.

Sortírem a les 8,30 de després d’haver fet el cafè amb llet. Marxàrem en cotxe cap a la província d’Osca. Visitàrem alguns pobles, amb la intenció de fer turisme “cultural” per la zona. Passàrem per Osca, Monzón, Ayerbe (aturada per visitar el poble: la plaça del rellotge, palau d’Ayerbe del XVI, la romànica església de Sant Pere i aturada per berenar a un forn artesà).

No faltaren aturades a pobles deshabitats, alguns de situats a paratges de gran bellessa...





També ens aturàrem Murillo de Gállego, un poble amb unes excel·lents vistes de los Mallos de Riglos, impressionant des d’aquesta mena de balcó panoràmic. El passeig pel poble també resultà molt agradós.

De camí al  monestir de Leyre ens aturàrem a dinar al Mesón de la Reina (giradiscos de vinils, en funcionament). Realitzàrem una visita guiada a Leyre.



 

A la tornada cap a Riglos, on havíem reservat llit (refugi de muntanya), visitàrem Sos del Rey Católico, amb el casc urbà medieval, el barri jueu, l’església –amb un excel·lent mirador –  i el palau del Rei Catòlic.

 

Per no tornar per la mateixa carretera, n'agafàrem una d'alternativa, per un port de muntanya, que se’ns va fer molt llarga (i amb carretera estreta) però, a canvi, ens oferí magnífics paisatges i passàrem per poblets sorprenents.

A les 8,30, ja fosca, arribàrem a Riglos. Primer de tot sopàrem i després ocupàrem una habitació per a tots. Molt bones instal·lacions, però, per ser un refugi, resultà una mica car. Volta nocturna pel poble. La imatge de l’ombra de l’església reflectida en les parets dels Mallos és per a recordar.

 

Dia 28 de març

Decidírem fer una ruta circular de devers dues hores que puja al cim dels Mallos. A les 10 aproximadament iniciàrem el camí conegut com “Camí del cel”. El camí voreja la base dels Mallos (podem veure gent escalant) fins que comença a pujar pel circ de Riglos.



Començà a ploure , afortunadament sense massa intensitat, obligant-nos a protegir-nos amb paraigües i impermeables. Durant la pujada, un tant aspra, les pedres patinen i trobam punts amb fang.

 

Però val la pena: la vista des dels miradors és impressionant. Allà quedàrem una estona i férem un piscolabis. La tornada és una baixada constant entre els mallos Pisón i Colorado.







En poc temps arribàrem a un camí ample que ens dugué de retorn al poble. La font ens dóna la benvinguda amb unes plaques de l’època franquista, sembla que la transició no ha arribat per aquí.

Al pàrquing agafàrem el cotxe i marxàrem a Ayerbe, on aturaren a dinar (14 euros, restaurant Floresta).

Al capvespre encara ens quedava una visita excepcional: el castell de Loarre. Una magnífica i bella fortalesa medieval molt ben conservada. Visita guiada molt interessant (6 euros). Amb l’entrada de Loarre s'inclou la visita a l’església parroquial. L’interior conserva algunes pintures murals. Pujàrem al campanar per gaudir de bones panoràmiques.

A la fi arribàrem a Alquézar, des d’on comença la ruta de 6 dies per la serra de Guara.  El poble ha canviat molt, l’havíem conegut fa 28 anys i el canvi és espectacular.

Ens donaren la documentació i les reserves d’hotel i albergs. Tots vam ser allotjats a un excel·lent hotel rural de 3*** (bé, jo vaig anar a l'alberg). Sopàrem al Mesón del Vero. Un excés de menjar... i bo! Ja ho va dir l’amo del restaurant: “Yo lo cobro però doy bien de comer. De aquí nadie se va con hambre". Com és habitual, acabàrem la jornada amb el passeig nocturn. Els carrers i monuments il·luminats d’Alquézar bé ho pagaven. I prest a jeure, l’endemà començàvem la ruta.