Diumenge, 10 de desembre, un bon grup de caminaires de Capdepera i Son Servera ( devers 28) van realitzar aquesta excursió que podríem qualificar com a clàssica. Per ventura no es tan coneguda com la propera Volta al Puig Roig, però n’ofereix unes vistes gairebé tan espectaculars.

A les 8 en punt sortia l’autobús de la plaça de la Constitució per a fer el volt cap a Son Servera, on pujà el gruix d’excursionistes, i Manacor. L’itinerari fins el portell de la finca de Femenia (situada en la carretera de Pollença a Lluc) ens dugué per Santa Margalida, Muro, Sa Pobla i Pollença. Prop de dues hores de bus, però caminar per la Serra de Tramuntana ho paga.

Després de baixar i recollir les motxilles, semblava que tothom tenia ganes d’estirar les cames i tot d’una iniciàrem la caminada.

Fins arribar a les cases de Femenia Vell el camí és ample i còmode. Abans però passarem per Femenia Nou i un forn de calç (dreta) en bon estat de conservació. Al fons, a la dreta, l’impressionant figura del puig Tomir domina el paisatge, però també resulta visible la vall d’en Marc i la Cuculla de Fartàritx.

A les portes de Femenia Vell ens agrupàrem i iniciarem plegats una sèrie de revolts ascendents enmig de pins i algunes marjades conreades. Els picarols de les ovelles ens feien de sintonia musical relaxant.

En travessar una barrera metàl·lica tancada, però amb botador, les vistes cap a la zona nord-est de la Serra de Tramuntana mostraven l’esmentada vall d’en Marc, limitada al sud pel Tomir i la zona de Fartàritx, al nord per Ternelles i al davant la badia de Pollença i la d’Alcúdia.

Passada la font d’en Quelota ens aturàrem a beure i fer una mossegada. Una aturada curta per reposar una mica i enfilar una suau pujada fins el coll des Ciuró.

En arribar al coll des Ciuró ( 677 metres) decidírem agafar un tirany fitat que arranca vora una paret de pedra i segueix sota el coster nord del puig de ses Moles ( 731 metres)  per dirigir-se cap a la mar, sense perdre massa alçada. En poc més de mitja hora arribàrem a «L’ull de Déu» o forat de Ses Moles.



Travessar el curt túnel que fa el forat, se pot admirar una excel·lent panoràmica amb la zona de Mortitx i el Rafal d’Ariany a sota, davant  l’imponent puig Gros de Ternelles, Formentor, la badia de Pollença, la talaia de la Victòria i el cap Pinar, la badia d’Alcúdia amb les serres de Llevant al fons, la Cuculla de Fartàritx... una gran panoràmica!. La posició del sol il·luminava el paisatge d’una forma especial, jugant amb el gris de la roca calcària (lapiaz), el verd fosc dels alzinars i el verd intens de les clapes conreades. Tot un espectacle.





Allà decidírem fer una foto de grup. Per cert allà trobàrem altres grups d’excursionistes, un d’ells celebrant el Nadal per avançat.

Per seguir la volta al Puig de Femenia tornàrem al coll des Ciuró pel mateix sender que havien seguit en sentit contrari. En el coll ens tornàrem a reagrupar i seguírem la ruta per la vessant nord del Puig, primer amb una suau baixada i després una pujada, fins un collet.







El camí travessa una plana que assemblen antic conreus, érem al pla de s’Argilota. Travessàrem una barrera metàl·lica i enfilarem el coll dels Pinotells. La pujada d’aquest  coll és una mica aspra, en part per la pendent i en part perquè se desdibuixa el camí entre el rocam. Les fites ens confirmaren que anàvem bé.

A dalt del coll dels Pinotells es veu l’imponent massís del Puig Roig (1003 metres) separat de la nostra ubicació pel torrent de l’Esmorcador. Passat el coll, al solell, ens aturàrem a dinar i descansar.

Per l’horari (ara es fa fosca molt prest) decidírem no pujar al cim del Puig Caragoler de Femenia (922 metres) . Després d’una estona de dubtes, seguírem per una vessant  plena de carritxeres enmig de les quals s’entreveia un senderó, més aviat un tirany. Per sort les fites,  prou abundants,  ens anaven orientant.  Després d’una baixada un tant delicada arribàrem a un torrentó que seguírem uns metres fins el Pla des Verro.

Des d’aquest punt ja es visualitzava el coll dels Ases i  el gran pi que el caracteritza. Des d’enfora se veia una pujada important, però sobre el terreny resultà molt menys del que pensàvem, malgrat tot el camí no és massa bo.





En el coll reaparegué a la nostra vista el Tomir, el massís del Massanella i el puig d’En Galileu, el Puig Major... La fotografia resultava gairebé obligatòria.





El tram del camí entre el coll dels Ases i les cases de Mossa, és una  preciositat. Primer travessa  els cingles i poc a poc s’endinsa en el bosc d’alzines mentre perd alçada. Les vistes seguien essent magnífiques malgrat tenir el sol de cara. El sol d’horabaixa ens oferí uns colors molt especials. 

En poc temps arribàrem a l’ample camí d’accés a les cases des de la carretera, després de baixar una escala (el camí se va desviar el seu traçat original per evitat el seu pas per davant les cases de Mossa).

La finca es troba molt ben conservada i és un gaudi passejar per ella. En poc temps arribàrem a la carretera. Com ja havíem avisat a l’autobús, en poc temps pujàvem per iniciar el retorn. Eren les 16,30 hores.

A la tornada vam gaudir d’una bella posta de sol i dels estanys moviment dels esbarts tords. Ja fosca arribàrem a la plaça de la Constitució, d’on havíem partit al matí.

 
Algunes imatges de la flora:


Coixinet de monja, romaní i safrà bord


Càrritx

Nota.
Cranques Reumàtiques vam fer aquesta mateixa excursió l’any 1994. La crònica gairebé és la mateixa. Si la voleu recordar basta clicar la imatge d’abaix.


http://www.capvermell.org/index.php/fets-i-gent/excursions/8873-volta-al-puig-des-caragoler-de-femenia