Els grups excursionistes Camina, caminaràs i Cranques reumàtiques es reuneixen per caminar plegats en una tradicional passejada 
Diumenge dia 12 de Novembre a les 7:45, els grups excursionistes de Son Servera i Capdepera realitzaren una ruta que tot i ser tòpica, presentà algunes variacions: el castell d’Alaró pel Pas de s’Escaleta. La caminada va ser de 17,8 km i d’una durada de més de cinc hores.
Primerament, convé anar vius per encertar el camí de l’inici de l’excursió, que començava pel carrer de son Duran, que serà el que ens ha de portar fins a la font de ses Artigues. Seguidament, el camí comença a tenir una lleu inclinació que anirà augmentant a mesura que avancem en l’itinerari. Després d’uns instants de caminada, s’aprofita per berenar i agafar forces per pujar el que serà la part més complicada de l’excursió. També hi ha un camí que es separa d’aquest que feim que porta a les cases des Verger. De mica en mica, els costers de la muntanya s’estrenyen i el comellar agafa una forma més angosta. Pel camí que avancem encara hi pot pujar qualque tot terreny cap a finques particulars, però a poc a poc, abandonam definitivament la civilització per començar a trepitjar amb peu fiter la pedra dura de la tramuntana.
Seguidament, les ziga-zagues compareixeran en el nostre itinerari, que no és estrictament dur, però que necessita de certa preparació per tenir el fons pertinent per pujar els rosts que se’ns presenten. El senderista puja el camí que de cada vegada és més escarpat i difícil, tot i que està ben marcat i es pot seguir en fila índia. El desnivell augmenta i l’excursió es fa més feixuga, tot i que ja es poden albirar les primeres panoràmiques sobre el poble d’Alaró. Després d’avançar entre la pedra blanca i la verdesca arribam a un pas que és el que dóna nom a l’excursió: el pas de s’Escaleta. Com el seu nom indica es tracta d’una escala de pedra que puja, primer en vertical i després en horitzontal per un pas angost que ens facilitarà la pujada al coll que ens ha de portar cap a Orient. L’escaleta va ser afegida al paratge, car antigament s’havia de escalar el terreny abrupte.
Posteriorment, s’ha de passar per un coll on hi bufa el vent de forma considerable, per a després iniciar la davallada que ens ha de portar fins a Orient, primer per un camí més abrupte, després per un camí pedregat i vorejat per la paret seca. Abans, però haurem passat per una font, on el rajar tènue encara perdura. Quan s’acaba el camí que davalla a la carretera que ens ha de portar fins a Orient s’ha de procurar tancar la barrera. Acte seguit avancem cap a la dreta fins a superar un conegut restaurant i a uns quants metres més endavant a l’altra banda de la carretera, hi ha el camí que inicia la pujada al castell d’Alaró, que està indicat amb un rètol de GR 221 (1:30 min). El camí que ens porta cap al castell està perfectament escalonat i al principi es pot pujar sense dificultat, fins arribar al camí del Pouet, on es troba l’aparcament pels que volen pujar amb cotxe. Seguidament, continuam l’ascens pel vessant oest de la muntanya, a mig camí hi ha la mànega que puja l’aigua corrent fins a la cantina del castell, on hi ha també hospedatge. A mesura que el camí s’eleva es poden contemplar unes vistes meravelloses sobre el poble d’Alaró i sobre tota la badia de Palma i fins i tot es pot veure un avió sobrevolar Cabrera. El dia, tot i ser ventós, és bo i el sol ens acompanya durant tot el trajecte. Després del darrer revolt del camí escalonat i empedrat, ens contempla l’espadat pel qual els més agosarats s’han atrevit a fer escalada. Arribam al portal de l’entrada al castell, on hi ha la petjada del cavall del rei en Jaume, també aquí es pot recordar l’anècdota d’en Cabrit i en Bassa. Després de travessar-lo encara ens quedarà passar un altra portal per arribar a la primera esplanada. Seguidament, seguim en ascens lleu per arribar al refugi i a la capella del castell, lloc que s’aprofita per fer el dinar del grup i acte seguit un cafetet. L’any 1622 s’erigí un petit Oratori en el que es venera la imatge de nostra dona del Refugi. Allà darrere també hi ha un mirador des d’on es poden contemplar molts dels cims que hi ha a la tramuntana, Albarca, Puig Amós i Serra de sa Rateta, Comassema i l’Ofre.
Després de dinar iniciam la davallada, xino-xano, fins arribar, entre alzines ombrívoles i el sol càlid, al restaurant Es Verger, seguim la carretera que baixa sinuosa fins arribar al poble. No sense haver de compartir el camí amb els cotxes que pugen i davallen. Les marjades ens contemplen i el camí es realitza mentre seguim per dreceres i senders.
Finalment, resta una aturada als rentadors per reorganitzar el grup i anar a cercar l’autocar que ens esperarà a la benzinera que hi ha a l’entrada del poble per finalment partir cap als respectius pobles. L’excursió, tot i haver estat llarga, té un encant particular amb aquest pas de s’Escaleta i amb la panoràmica impressionant que hi ha a dalt del castell. Una gran excursió molt recomanable pels amants de la muntanya. Gràcies Camina i Cranques!
Joan Cabalgante i Guasp
Itinerari i més imatges de la ruta:
