CANVI DE RUMB: 360º A ESTRIBOR
Abans del maig de 2024 parlar de decreixement turístic, massificació o degradació ambiental era “no sense” pel pensament hegemònic de les illes. Argumentar a partir de conceptes medi ambientalistes sobre les polítiques turístiques no era aprehensible i, per tant, l’única resposta que s’obtenia era de que es tractava d’ocurrències desbaratades, això si no en feien befa.
Com s’explica que la fina línia que separa la realitat de la ficció, el seny de la bogeria, les coses de les que te sentit parlar-ne i les que no, s’hagi desplaçat i, paraules com decreixement o massificació hagin passat a formar part del lèxic correcte? qué conceptes fins ahir només utilitzats per una minoria marginal passin a formar part del mainstream? La mateixa presidenta del Govern Balear parlà de massificació i saturació i d’emprendre mesures valentes per a fer-hi front.
L’elit econòmica i política balear va modificant les seves idees respecte al mediambientalisme i sembla acceptar modificacions en el model turístic, obrint les portes a que se pugui parlar de qüestions medi ambientals sense menysprear el seu significat ni les persones que el defensen. El que fins ara excedia a les seves capacitats mentals de cop i volta els sembla una eina a considerar. Seria ingenu pensar que han estat seduïts pel potencial teòric dels conceptes mediambientals o per preocupacions socials o ètiques, més aviat sembla, sense oblidar el greenwashing, una ocasió per reequilibrar l’estructura productiva, mantenint intactes les quotes de poder.
Un any després tot du a pensar que davant un conat d’organització popular, les autoritats sobreactuaren, volent-se identificar amb les preocupacions expressades per la gent, per por de perdre el fervor de la massa electoral.
De primeres, digueren, s’han de fer estudis, anàlisis socials i redactar informes per saber de quin peu ens calcem. És un truc més que gastat, però funciona i embadaleix al públic, com si el malalt no estigués diagnosticat de sobres i no hi hagués estudis per comprar i vendre.
De moment, dia que passa any que empeny és la política elegida, potser l’única a la que poden aspirar els polítics.
