La volta (i pujada) d’Es Puig Caragoler de Femenia



Considerat el germà “petit” del Puig Roig, el Puig Femenia ofereix unes rutes que travessen uns paratges amb unes vistes excepcionals.

Diumenge, dia 22 d’octubre, les Cranques Reumàtiques varen sortir de Capdepera amb l’intenció de fer la volta al Puig Caragoler de Femenia. Així que, després d’omplir els cotxes, marxàrem cap  a  Escorca. L’idea era sortir des del portell de Femenia però davant l’impossibilitat d’aparcar prop (quilòmetre 14,2  de la carretera Pollença-Lluc) decidirem anar per Mossa. Aparcat els cotxes vora la carretera i trobats uns companys que venien de Palma, iniciarem la ruta  en direcció a la possessió (accés permès els cap de setmana) de Mossa.


Els camps i marjades de Mossa fan goig. Seguim l’ample camí fins la primera desviació (cap a la dreta) i poc després havíem de tornar a girar a la dreta per arribar a  Mosset, però seguírem el camí que puja per l’alzinar gairebé fins els cingles del coster sud del Puig de  Femenia. Abans de fer mitja volta, tot aprofitant les magnífiques vistes sobre la vall, ens aturaren a berenar.



Desférem el camí i travessant una paret i fora camí arribàrem a Mosset.



El portell que havíem d’agafar era un que tenia un rètol de Vedat caça, que erròniament ignoraren. Ja amb bon camí seguírem fins arribar a un més ample .Tot seguint el camí que desemboca a un altre més ample (gairebé carretera) arribàrem a Femenia Nou, que deixàrem a la dreta,  i poc més envant trobàrem la possessió de  Femenia Vell , que també deixàrem a la dreta.




El camí fa un revolt i comença a pujar, al fons se veu la proepra fita de la ruta, el coll Ciuró. Les vistes són panoràmiques sobre la badia de Pollença, Mortitx i Ternelles.





El camí ample, gairebé una pista forestal, voreja  la vessant est del massís del Puig Caragoler amb lleuger sentit ascendent. Passàrem vora la Font Quelota i arribàrem al coll Ciuró. Des d’aquest punt  podem observar  Mortitx, Les Basses de Mortix, Ternelles i tota la part est de la Serra de Tramuntana, fins Formentor. Passat el coll  Ciuró el camí travessa la part nord del massís, amb un sentir lleugerament descendent.





Aquí el camí se perd una mica enmig de les marjades (un temps tota aquesta zona se conreava, de fet hi ha restes de barraques, marjades i eres) però la presència del coll dels Pinotons a l’extrem ens indica el sentit de la ruta. Travessàrem una reixa per un botador i sense perdre massa alçada arribàrem a una paret amb un portell que ens indica el caminoi cap el coll, ara ja ben fitat, havent de superar una clotada i després iniciar una pujada curta però agra. Prop del coll, sota unes grans pedres,  abans de dinar, decidírem aventurar-nos a pujar al cim sense conèixer massa bé el camí.



Així que enfilàrem, ben decidits, un coster de càrritx que pujava una petita coma. Ja a dalt intuírem l’itinerari que seguiríem, i poc després se confirmà que no anàvem molt malament amb l’aparició d’algunes fites.  Així com poguérem vam pujar per la forta pendent fora camí.





Les fites  ens dugueren cap a un roquissar que travessava els cingles de la vessant nord i, amb ajuda de les fites, arribàrem al cim, presidit per una creu (920 metres d’alçada). Les vistes són magnífiques, gairebé se seu tota la part est de la Serra de Tramuntana amb els seus grans cims: Puig Roig, Puig Major, Massanella, Tomir i Ternelles (al final de l'article publicam alguns fotografies panoràmiques i el vídeo)



A dalt feia vent, i tenint present que havíem deixat companys al coll des Pinetons, no trigàrem en baixar. En la pujada empràrem una hora i busques. Una part del companys varen decidir quedar a dinar, així que xaparem el grup. Els altres dinaríem en trobar-nos amb els companys que esperen.

La baixada no resultà gaire ràpida i feren  quasi el mateix temps que de pujada. Això no vol dir que presentés moltes dificultats però anàvem poc a poc i les carritxeres no ajudaven gaire. Mentre dinàvem observàvem els companys que baixaven. La ruta, vista  des de baix, sembla més complicada del que realment és.

Tots plegats continuàrem la volta. Arribats al coll des Pinetons giràrem cap a l’esquerra tot seguint les fites que ens indiquen el camí. De fet anàvem vorejant el vessant oest del massís. A la dreta teníem el puig Roig i la depressió del torrent d’Es coll dets Ases, i just enfront s’observa el nostre primer objectiu, Es coll dets Ases.  Dissortadament per arribar varem haver de travessar una clota (Pla des Verro), a la qual accedírem després  de baixar en ziga-zaga per una mena de canal.



Tanta sort de les fites que marquen el camí. Malgrat l’aparença, després de travessar una torrentera ( torrent de s'Argelaguera) i fer una pujada respectable,  no trigàrem molt en arribar a Es Coll dets Ases. En aquest punt ens trobàrem amb el camí que des de Mossa fa la volta al Puig Roig. L’arribada al camí la celebràrem com si fos el final de l’excursió, però encara ens quedava un bon bocí. Voltàrem cap a l’esquerra, i sense problemes d’orientació, baixàrem cap a Mossa. Des d'aquest punt gairebé tot el camí és baixada.



Aquest primer tram és molt bonic, tant per les vistes sobre la vall (davant el Tomir ), com pel propi traçat (molt aeri) del camí que supera els cingles de la  vessant sud del massís. Poc després s’endinsa en l’alzinar, just abans d’arribar a les cases de Mossa, que vorejàrem per dalt (han modificat l’antic itinerari que passava per davant les cases) i xino-xano tornàrem al punt de partida,  a la carretera Pollença-Lluc.



Algunes dades curioses. Primer comentar que malgrat no haver camí en alguns trams, seguint les fites, no hi ha massa perill de pèrdua. Curiosament tenguérem més errades a l’inici de la ruta quan els camins marcats semblaven més evidents. També comentar la presència de Gandhi, un canet que va fer l’excursió completa, i el bon ambient del grup. El paisatge esepctacular amb unes vistes fantàstiques. Sense pujar al cim resulta una excursió no massa exigent.



Us oferim algunes panoràmiques fetes durant la ruta.














El plànol de la ruta