Fins a final de mes exposa al CENTRE MELIS CURSACH

"...els grafits varen suposar per a mi una forma excepcional de poder reflectir el que volia. Varen ser un “regal meravellós” que vaig fer meu i que em va permetre treballar amb una base per si mateixa ja molt interessant i que crec que en cap altre lloc com a Capdepera tendran el sentit que tenen".

Catalina Garau i Garau (Palma, 1968) fa més de vint anys que treballa aspectes de l'arqueologia de Capdepera. Primer, al talaiot dels Gegants de Canyamel; co-autora del Pla de Castells del Consell de Mallorca i coordinadora de l'equip multidisciplinar que ha elaborat el Pla integral del Castell de Capdepera. Podríem dir que és la "nostra arqueòloga". Però aquesta arqueòloga té una vessant artística que ara exposa al CENTRE MELIS CURSACH sota el títol d'"EFÍMERA". Ha participat en diverses exposicions col·lectives i individuals com la d'ESTORMIART (2006). La seva darrera exposició – Deposició Secundària” 2017- una instal·lació al Museu de Mallorca posava en relació dibuixos amb restes humanes exhumades a l’excavació del cementiri dels apestats de 1348 de la Calatrava de Palma tengué gran èxit.

- Hem volgut aproximar-nos mica al seu procés creatiu i a la seva visió de l'art per poder gaudir, si de cas encara més, de la seva proposta artística que fa a partir dels grafits del Castell de Capdepera.
Com sorgeix aquesta idea artística sobre els grafits del castell?

- Sorgeix de la conjunció del meu interès –obsessió- pel dibuix i de la mateixa troballa casual del grafits.
La meva forma de treballar és primer de tot elaborar molt els conceptes, les idees, i després trobar la manera de plasmar-les. M’interessa també, quan vaig una exposició, treballar específicament pel lloc i l’espai de la mostra, intent evitar que les peces siguin autònomes i descontextualitzades. En aquest sentit, els grafits varen suposar per a mi una forma excepcional de poder reflectir el que volia. Varen ser un “regal meravellós” que vaig fer meu i que em va permetre treballar amb una base per si mateixa ja molt interessant i que crec que en cap altre lloc com a Capdepera tindran el sentit que tenen.
En altres ocasions he treballat sobre els ossos, sobre la figura humana, els objectes simbòlics, les excavacions o els espais. Aquest pic són els grafits que, com a dibuixos incisos al mur realitzats per la mà d’un altre persona, crec que afegeixen un gran valor afegit al treball. Ha estat una mica com treballar a dues mans: les del soldat/s que va fer els grafits i les meves.

- Les teves obres aporten una gran energia als dibuixos del grafit. Què vols aconseguir? Què aporta el color i què el traç?

- Vull aconseguir redibuixar, marcar els gestos de la ma que va fer els grafits originals, vull desdibuixar les formes i fer que l’ull que observa es mogui entre el reconeixement de les formes i la abstracció. Vull experimentar amb la forma del dibuix original i que es repeteix en tot el panell: punts incisos (per marcar els canons), traços enèrgics (per dibuixar els rems), una línia horitzontal de quasi tot el panell (per marcar l’horitzó i donar unitat), etc...
El traç, la línia, el gest primitiu per mi ho aporta tot. Tota la expressivitat, la intenció. No m’importa tant la forma que es pot reconèixer amb la suma dels traços (en aquest cas principalment vaixells) com els traços abstractes en sí. El color te un paper secundari, defineix atmosferes, difumina o al contrari dona solidesa i opacitat. Utilitzo molt pocs colors i moltes vegades només donant color a les pròpies línies sense afegir molt més. Entre línia i color em quedo amb la línia.

- Com definiries la teva obra a partir dels grafits, recreació, reinterpretació,....?

- He de dir que jo no parteixo dels propis grafits, jo parteix de la meva interpretació dels grafits. El calc rigorós que es realitza a nivell científic, jo el realitzo alterat a nivell artístic. El meu calc ja no reflecteix la realitat per tant, el punt de partida ja està modificat respecte a l’original. Faig una selecció dels traços i les formes que m’interessen i és sobre elles que treball així, es reinterpretació, mai recreació.
A tall d’exemple, jo he obviat el dibuix de la figura humana, el grafit que dibuixa la cara d’un soldat vestit amb uniforme, jo l’he evitada en totes les peces per que no volia que els ulls de l’observador anessin a allò que és molt obvi i ràpid de reconèixer.

- L'autor o autors dels grafits eren bons dibuixants?

- Bona pregunta! Partint de que eren quatre els soldats acollits a sagrat i és impossible determinar l’autoria de cada un dels molts dibuixos que hi ha a l’església, crec que al menys un d’ells era molt bon dibuixant i a més coneixia molt be el que volia plasmar.
Tenia una manera molt particular de reflectir el que volia dibuixar, molt expressiva, també tenia un traç ferm, gens dubitatiu ni insistent i més tenint en compte que les incisions sobre mur són molt menys precises que el dibuix sobre paper.

- Perquè el dibuix, el gest gràfic és tan important en l'art?

- Per contestar reprenc la frase de Giacometti que vaig triar per introduir la exposició: “Crec que, ja es tracti d'escultura o de pintura, de fet, l'única cosa que compte és el dibuix. Si dominéssim una mica el dibuix, tota la resta seria possible.”
No puc estar mes d’acord amb ell. el dibuix es la base de tot.

- La teva doble vessant arqueòloga i artista què aporta a la proposta artística?

- Jo sempre he pensant que les meves dues vessants (arqueologia i art) que per mi no estan separades, es complementen i es retroalimenten, flueixen de manera harmònica. Me vaig formar em ambdues disciplines, les exerceix a les dues i l’aspecte conceptual del meu treball també és molt semblant en les dues. Diria a més que, gracies a l’art entenc millor l’arqueologia i que gràcies a l’arqueologia el meu treball artístic és més ric i profund.

- La vessant arqueològica és més racional i la artística més emocional?

- Sí, es podria dir així. L’arqueologia és una ciència, com a tal s’ha de desenvolupar de manera racional i amb rigor la vessant artística, en canvi, es llibertat.
Aquesta llibertat absoluta de la meva vessant artística també ve del fet de que jo no visc econòmicament de vendre les meves peces, així que tampoc me veig condicionada pel mercat, faig el que vull i com vull.

- Lo efímer, tal com titules l'exposició, la mort,...com influeix aquesta temàtica en la teva obra?

- Com he dit abans, jo treball molt la part conceptual del meu treball. Les idees i els aspectes que m’interessen i a vegades m’obsessionen sempre han tengut a veure amb el mateix: la mort, la memòria, el pas del temps, la malaltia, la simbologia, els vincles emocionals que projectam en els objectes, els espais i les microrealitats individuals, ... al cap i a la fi amb l’ésser humà.

- La efimeritat és part de l’ésser humà, es part de la vida, res dura per sempre i això, un arqueòloga ho comprova cada dia.

- Vida i mort, etern-efímer, és per a tu el mateix? 

- No se si és el mateix el que sí crec es que el límit entre un i altre és molt difús i sempre subjectiu. Les coses es deterioren, desapareixen, es desintegren, tot te una vida efímera i la valoració de la durada del que és efímer es sempre subjectiva. Per exemple, una persona de 100 anys te dirà que la vida és molt curta, un nin en canvi te dirà que el temps no li passa o un altre exemple, si comparam el temps des de que la terra es va formar amb el temps de l’esser humà com a espècie, sobre la terra, resulta que aquest darrer és insignificant.

 
- El suport en paper també forma part d'allò efímer, no permanent?

- Exactament. El paper s’ha considerat, tradicionalment com un material efímer, de durada curta en relació a una tela. No estic d’acord en que això sigui necessàriament així però, en qualsevol cas, per mi això li dona un valor afegit.
 


- Què queda, com tractam l’empremta humana?

- Diuen que les coses es veuen millor amb perspectiva i seguir l’empremta humana dona aquesta perspectiva.
Els conflictes que tenim ara, les guerres, la xenofòbia, les migracions, etc... ja els patien els romans, els grecs, els habitants del castell del 1300, del 1600 o els soldats que feren els grafits el 1762.
Amb el pas del temps la tecnologia ha evolucionat però, a nivell emocional pareix que les persones no hem canviat gens, sentim igual que fa 4.000 anys, odiam, estimam, tenim enveja, por, inseguretats...
Treballar amb les empremtes dels éssers humans, tant en arqueologia com en art, a mi personalment m’ajuda a entendre el mon i sobre tot a reflectir-ho tal i com jo el veig.

- Com definiries els resultats de la teva obra?

- He de començar dient que no m’agrada la paraula “resultat” quan es tracta d’un treball artístic. Entenc que es un procés, una investigació que no s’atura i que les exposicions són la mostra d’una selecció del treball, fins a un moment determinat, però que aquesta continua més enllà de la mostra.


Parlaríem hores i hores amb na Catalina. Cada resposta és tan il·lustrada i encisadora com la seva obra. No la vos podeu perdre.
Gràcies Catalina!

imatges de Deposició Secundària” 2017 - instal·lació al Museu de Mallorca pel dia dels Museus