Fou a l’abril de 1917 quan s’estigué més aprop d’aconseguir obrir la via que, des d’Artà, portàs el tren fins a Capdepera. 102 anys d’allò. El 4 de setembre de 1921 – aquesta setmana es compleixen 98 anys – s’efectuava una important reunió a la Casa consistorial de Capdepera en relació al adveniment del ferrocarril fins a Cala Rajada. La premsa d’aquell temps explicava la noticia de la següent manera:
__”El poble de Capdepera, el qual compte com una de les seves millors qualitats per a una població, tenir viu el sentiment de pàtria, que estima apassionadament tot el que es seu i que pugna, sempre, per millorar; quan, s’ha adonat que la vía del tren des de Manacor s’atracava Artà, ha sentit augmentada considerablement la possibilitat de poder, un dia, gaudir de tan important millora. I, des de llavors, ha estat aquesta la preocupació constant de tot el poble, i es aquest el tema de totes les converses que han convertit l’arribada del tren a Capdepera en l’ideal de tot “gabellí”. De la comu-nicació d’aquest ideal va nàixer la idea d’entrevistar-se amb el compatriota artanenc, el senyor Rafael Blanes Tolosa, capdavanter de la perllongació de la vía fins Artà. Un delegat de Capdepera li va retre visita per fitxar una data per rebre una comissió de “gabellins”. Deferent i modest, com sempre, don Rafel les digué que no era necessari que es traslladassin a Artà, a casa seva, si no que ell mateix vindria a Capdepera per assistir a una reunió què, ells mateixos, convocassin”.
__”I, efectivament, l’Ajuntament de Capdepera acordà convocar una magna assemblea a “la Sala” pel diumenge, 4 de setembre, a les 4 del capvespre, a la qual es va convidà, amb tot l’interès, al consistori d’Artà i a tots els que poguessin estar interessats, en especial al senyor Blanes que va assistir-hi en companyia del batle artanenc Joan Casselles, el jutge Joan Sanxo, el secretari de l’Ajuntament Rafel Sard, els metges Rafel Blanes i Antoni Solivelles, el apotecari Llorenç Garcies i el regidor Antoni Genovard. Els senyors Llorenç Tous i els germans Francesc i Gabriel Forteza, artanencs residents a “la colònia de Cala Rajada” (sic), pujaren també a Capdepera”.
__”A la Creu del Terme, a l’entrada de Capdepera, les autoritats “gabellines” i la plana major del poble esperaven als d’Artà, què una vegada arribats, partiren en comitiva presidida per don Rafel Blanes Tolosa, cap a la Casa de la Vila, on s’efectuaria la important reunió. El saló de plenaris restà estibat de gent com, també, la Secretaria i les dependències annexes a l’escalonada. Era palès que el veïnatge sentia íntimament el desig derivat d’aquell esdeveniment”.
___” Va ocupar la presidència el batle de Capdepera, Llorenç Flaquer, acompanyat del rector de la parròquia, el batle d’Artà, el senyor Blanes i don Mateu Melis, propietari de la possessió de “Ca’n Patilla”. Entre la concurrència, nombrosos veïns d’Artà, el clergat de Capdepera, el telegrafista Lluís Garau, el metge Joan Moll, els mestres Sebastià Sanxo i Llucià Alcina, regidors del Ajuntament local i els comerciants del poble Miquel Caldentey, Antoni Vaquer i Gabriel Flaquer. El batle de Capdepera donà la benvinguda a tots els presents i va agrair la deferència als forans per haver-se dignat desplaçar-se fins a Capdepera”
Mateu Melis Melis "Patilla"
__”Llorenç Flaquer, batle de Capdepera, digué que ja feia molt de temps que el deler gran de Capdepera era poder gaudir, qualque dia, d’un tren que l’unís a altres pobles. Des de que el ferrocarril va arribar a Artà, veguent-lo nosaltres tan a prop, aquesta il·lusió s’ha convertit en enveja i creiem, avui, realitzable el què, en altre temps, era quasi imposible. Aquí i ara, volem expresar el nostre agraïment al senyor Blanes Tolosa i d’ell sol.licitam que ens assenyali el camí a seguir nosaltres per a la consecució de tan anhel.lada arribada del ferrocarril aquí, al nostre poble, i la seva intervenció per a tal finalitat”.
__ “Rafel Blanes manifestà: Soc enemic de les paraules que no vagin acompanyades de fets. Aquests són els únics eficaços. Les vies de comunicació venen ser les artèries dels pobles; els tràmits i incidents per a la consecució del ferrocarril fins Artà es deuen a l’ajut de Dèu i la seva Mare, a la constància i insistència en la petició, a la unió i els esforços de tots i a la multiplicitat de cartes, indicacions, influències i demès ressorts que s’han de posar en joc. Vull agrair la col·laboració de Capdepera per haver-nos deïxat les serves signatures per a la sol·licitut a l’Estat per l’aprovació del tren fins Artà. Ara, en aquest 4 de setembre de 1921, en justa correspondència, trobo què s’ha de oferir auxili per aconseguir el tram fins a Cala Rajada, pel que ens trobareu, gabellins, sempre disposats per què el més avïat possible sigui un fet”. 
Rafel Blanes Tolosa
L’Ajuntament de Capdepera va dedicà a Rafel Blanes un carrer amb el seu nom a Cala Rajada, com agraïment, “ a priori”, d’una millora, la de l’arribada del tren, que jamai fou realitzada i de la que les continuarem parlant, si Dèu ho vol, en una pro-pera edició.
B. Melis “Meyme”
