Una comèdia esbojarrada on el públic s'esbutzà de riure i de compartir les rialles d'aquells que riuen més fort. És l'apocalipsi una situació que fa riure? Podríen ser reals les situacions que plantejan els actors/atrius?
Començarem pel final, pel tercer acte: entre el públic hi havia l'artista i amic Gustavo que en el seu torn de paraula elogia l'obra i la feina actoral...i a la resposta, Toni Gomila, també amic de Gustavo, li digué: "aquesta obra podria ser un quadre teu,...tal com tu defineixes la teva obra: personatges grotescs en situacions absurdes. Idò això és aquesta obra!" (rialles)
La presentació de l'obra diu que el jorn del judici és l’espectacle que voldriem veure si ens diguéssin que el món s’acaba. És, de fet, la sensació que tenim de vegades quan miram la televisió, llegim els diaris o consultam les xarxes socials. Aquesta sensació apocalíptica que arrossegam des de la pandèmia i que ens ha fet venir ganes de dur als escenaris aquesta comèdia que planteja una pregunta tan poc probable com decisiva: què fariem si fossim testimonis i únics supervivents de la fi del món, almanco tal i com l’hem conegut fins ara?
Com bé havia pronosticat la Sibil·la, el jorn del judici arriba a la fi a Mallorca. Una gran onada ha arrasat l’illa més gran de les Balears. Ja ens donaren el primer Bon Nadal! d'enguany. S’ha acabat el paradís a la Terra. Res no ha quedat després que l’onada passi… Res? No, no. Quatre persones hi han sobreviscut i han aparegut al cim més alt, el Puig Major, l’últim refugi que els hi queda. Allà on l’onada no ha pogut arribar. Allà hauran de conviure. Sense oblidar na Berta, una cabra que dona molt de joc.
Certament, una obra trepidant, d'entrades i sortides, on la gran feina actoral al llarg de 75 minuts fa creure que realment els actors estan en aquesta situació apocalíptica. Una obra que no descansa ni deixa descansar al public. Intervencions i flaixos d'un i altra no permetenque perdis l'atenció. El repartiment ajunta dues generacions d'intèrprets de casa nostra: trajectòria i talent emergent a parts iguals, i tots ells amb una àmplia experiència en l'escena teatral actual: Toni Gomila, Lluqui Herrero, Lluís Oliver i Alba Flor. Tot i que la guardonada ha estat Alba Flor, els quatre estan a un gran nivell sota la direcció de Sergi Baos, també guardonat per aquesta obra i, actualment el millor i més genuí representant teatral del que s'anomena realisme màgic.
Enhorabona!!!