Lluís Gili Ferrer, a les portes dels cinquanta anys. Viu a Artà. És mestre d'escola, especialitzat en educació infantil. Actualment, és el director del CEIP Na Caragol d'Artà. Animador infantil des de fa trenta-cinc anys amb diversos grups. Cantautor, iniciador del moviment músics per la llengua.
1.- Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Vaig participar en totes les marxes que es varen fer aportant el meu granet d'arena artístic. Vaig tocar a totes les festes de finalització de la marxa (Manacor, Sant Llorenç, Son Servera i Artà. A Son Carrió no hi vaig actuar, ja que es va suspendre el concert per pluja.
2- Per què ho feies?
Per convicció i per formar part d'aquella reivindicació. Foren uns anys il·lusionants i jo sabia que podia aportar el meu granet d'alegria. Crec que quan tens l'oportunitat de pujar a un escenari tenim l'obligació de donar sonoritat i visibilitat a allò que passa pel cap de moltes persones. Hem de ser l'altaveu de les persones que no tenen la possibilitat de dir el què pensen. En aquest cas es tractava de lluitar d'una manera pacífica per la millora del transport i la mobilitat de la comarca del Llevant.
3- Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per haver-hi pres part?
Record molta alegria i bon ambient i precisament estic molt orgullós i content d'haver estat una de les cares visibles de la marxa. S'ha de dir, però que els vertaders protagonistes no érem els artistes que col·laboràrem pujant a l'escenari sinó els milers de persones que de manera anònima varen participar a cada una de les marxes.
4- Recordes amb qui anaves, anècdotes?
El fet de ser músic m'obligava a ser al peu de l'escenari carregat d'instruments, per tant, els meus records són vists des del punt d'arribada final. Record les cares de la gent que anava arribant a cada una de les estacions. Eren cares cansades però molt satisfetes. Persones orgulloses de formar part d'una reivindicació multitudinària. Anys després, la marxa verda contra les polítiques d'en Bauzá em recordaria les marxes del tren. Tant una com l'altra foren reivindicacions pacífiques, festives i familiars. Tothom hi tenia cabuda.
5- Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?
Li contaria que durant uns anys, el Llevant de Mallorca va aconseguir mobilitzar una part molt important de persones de tota l'illa amb la finalitat d'aconseguir millores en el transport i en la mobilitat de la nostra zona. Li podria contar que allò era una festa i que mirassis a qui mirassis tenia un somriure a la cara. Que fruit de l'esforç individual de cada un es va assolir una reivindicació col·lectiva com no s'havia vist mai a Mallorca. També li podria contar que, tot i que és inexplicable, també hi havia (i encara hi ha) detractors. Persones que es posicionaven en contra de la marxa i que feien passes perquè fracassàs. És curiós com algunes d'aquestes persones encara tallen el bacallà dins els estaments polítics i es reneguen a mirar cap al Llevant i cap a la millora dels serveis i la qualitat de vida dels habitants que residim aquí.
6- Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades... Quines creus que han estat les errades de la plataforma?
No em veig capacitat per acusar ningú ni crec que es cometessin errades a títol personal. Potser vist des de la perspectiva d'aquests anys el moviment es va polititzar massa i va arribar a un punt en el qual pareixia que si eres d'esquerres havies d'estar a favor del retorn del tren i si eres de dretes havies d'estar totalment en contra. Tot això sense pensar en els beneficis o les millores que suposaria per la zona. Hi havia gent que s'ho agafava com una qüestió merament ideològica. Una cosa semblant va passar quan es va impulsar la creació del Parc Natural de la península del Llevant. També crec que, com és lògic, per altra banda, l'activitat de la plataforma depenia en gran part de l'impuls que li donaven els seus membres i és lògic que es cansassin. Si l'objectiu de la plataforma era reivindicar el retorn del tren i crear una consciència col·lectiva pens que això es va aconseguir. Jo crec que culpabilitzaria més als estaments polítics que mai han demostrat vertader interès a millorar els serveis de tot el que queda lluny de Palma i no a un possible fracàs de la plataforma.
7- Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?
Sincerament sí. Per una part no veig una intenció clara de millorar el transport ni de lluitar a Madrid pel que ens mereixem com a comunitat. Per altra part, crec que a Mallorca hi ha gent molt poderosa que mou els fils des de darrere i la qüestió del retorn del tren els molesta molt. Tot el que soni a servei públic els fa nosa, ja que possiblement afectaria els seus interessos particulars.
8- Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?
Tots som conscients que la millora dels serveis públics és ara més necessària que mai. Si no volem crear ciutadans de primera i de segona hem de possibilitar l'accés a aquests serveis a tothom independentment del seu estatus social, tant en temes de sanitat, com d'educació, com de transport. El problema és que qui es passeja per les altes esferes s'umpl la boca de dir que treballaran pel bé del poble i, tanmateix, només venen fum. Crec que de moment tenim uns representants que no estan a l'altura del que esperam d'ells.
9- Creus que és una reivindicació vigent i justificada a dia d'avui?
Crec que qualsevol reivindicació que vagi encaminada en millorar el benestar social és justa i necessària. I a la pregunta de si és justificada diria que més que mai. Tenim uns polítics aletrgats que s'han dedicat a deixar dormir l'esperança de veure el retorn del tren i és ben hora de recordar-los que encara som vius i que la necessitat d'una millora en el transport i la mobilitat encara és vigent i és tan urgent com ho era fa 20 anys. Les polítiques europees van encaminades en aquest sentit. La cultura de l'asfalt i les rotondes ha fracassat i cal apostar per un transport públic i assequible a la butxaca de qui l'utilitzarà: estudiants, gent major, famílies i turistes.
10- Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tendria ressò, èxit o serviria per a alguna cosa?
Evidentment hi aniria. Crec que abans de la marxa en si s'hauria de fer una important tasca de conscienciació perquè la gent no només participàs de la festa pel fet de participar-hi sinó que ho fes des d'un punt de vista crític. Ens hem de moure, sí, però també és molt rellevant saber perquè ens movem. No es tracta de ser un individu més dins una guarda d'ovelles que van on els indica el pastor sinó que hem de demostrar que som persones amb capacitat de dibuixar un futur millor pels que hi vivim i pels que ens vendran darrere, els nostres fills i nets.
Moltes gràcies
Aquesta entrevista forma part del conjunt d'accions que la Plataforma pel tren de Llevant ha fet per commemorar els 25 anys de la primera marxa pel tren de Llevant i que Cap Vermell reprodueix conjuntament amb tots els mitjans de comunicació del Llevant de Mallorca.
