"...no tots som iguals, per molt que es digui, ...el dret a un transport públic i de qualitat hauria de ser innegociable. No tothom té accés al transport privat, per unes raons o altres, i, més en aquests temps tan incerts que estem vivint, i a on es debat el model del sistema, i tot canvia i es mou més aviat que mai".

- 










Tolo Alzina. Té 54 anys, viu a Capdepera. Tota la vida ha estat lligat a l'activitat social del poble, d'una manera o altra: banda de música, coral, els que ningú vol, política, empresa familiar, teatre, futbol, judo, bàsquet, i, altres curolles. Va ser batle de 2007 a 2010. Fa feina a La Palma, i avui en dia està més engrescat en temes de treball i recerca interior. Actualment, compagina la feina amb l'acompanyament emocional, coaching i la teràpia narrativa. I, així i tot, des d'aquí vull agrair a tota la gent que d'una manera o altra, treballa diàriament i s'implica per millorar el seu entorn i societat.

1- Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
- He participat a vàries. No en tinc record dels anys, ha passat tant de temps...

2- Per què ho feies?
- Ho feia per convicció, per la necessitat de millorar el transport públic, per lluita comunitària, per rebel·lia i joventut.

3- Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per haver-hi pres part?
- Record l'ambient festiu, l'harmonia, les ganes i joia de la gent per reivindicar una cosa en la qual ens unia la voluntat de millorar el transport, i que hi tingués accés el màxim de gent, un transport públic de qualitat, en definitiva.

4- Recordes amb qui anaves, anècdotes?
- Una estona anava amb un, una estona amb un altre, i, tampoc no és que tingui cap anècdota en especial, al cap i a la fi, era una diada festiva, i una marxa per una causa comuna, a on tots sabíem al que anàvem. Si record haver intervingut musicalment amb el meu clarinet, i acompanyant a en Suso Reixach.


Músics pel tren

5- Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?
Li explicaria la consideració de què no tots som iguals, per molt que es digui, i s'omplen la boca, i que el dret a un transport públic i de qualitat hauria de ser innegociable. No tothom té accés al transport privat, per unes raons o altres, i, més en aquests temps tan incerts que estem vivint, i a on es debat el model del sistema, i tot canvia i es mou més aviat que mai. Cal replantejar-se moltes coses, si és que hi som a temps.

6- Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades... Quines creus que han estat les errades de la plataforma?
- Jo crec que errades les comet qui provar de fer coses. Qui es queda paralitzat no comet errades, però tampoc aporta res. Jo crec que la plataforma va tenir un somni, va fer i aportar tot el que va estar en les seves mans, però, després m'imagin que per causes alienes, per ics factors, no es va arribar al port desitjat, o, en aquest cas, a l'estació desitjada, que seria el tren de llevant. Així i tot, vull agrair la tasca, la il·lusió i l'empenta que en el seu dia va promoure la plataforma dins la societat.


Manacor, 2008

7- Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?
- Mai pots donar res per tancat. Com deia abans, a banda de manca d'implicació dels diferents governs, tant autonòmics com estatals, jo crec que també hi ha hagut un factor molt important que era la creació de nous traçats, i totes les polèmiques que en el seu dia es crearen. Es l'efecte NIMBY (Not in my backyard). Tothom vol menjar i cagar, però la merda i la brutícia que vagi cap al veïnat.

8- Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?
- Jo crec que amb valentia, es podria plantejar, almanco restablir els traçats originals que hi va haver en el seu dia.

9- Creus que és una reivindicació vigent i justificada avui en dia?
- Pens que ara més que mai.

10- Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tindria ressò, èxit o serviria per a alguna cosa?
- Sí, hi aniria.
"Demaneu i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu, truqueu i Déu us obrirà; perquè el qui demana rep, el qui cerca troba, i a qui truca, li obren les portes".

11- Una darrera, també visqueres el tren com a batle i anares a diverses reunions. Què en treus des d'aquesta perspectiva?
- Sí, vaig anar a vàries reunions,  i sí que en un principi, hi havia il·lusió i ganes d'activar-ho tot. Inclús es parlava de crear la Mancomunitat de Llevant. Després, així com va anar avançant el tema cadascú només es va interessar pel seu corral, en aquest cas el seu municipi. 


Moltes gràcies, Tolo!


Desembre de 2007


A l'estació de Sant Llorenç 2008



Aquesta entrevista forma part del conjunt d'accions que la Plataforma pel tren de Llevant ha fet per commemorar els 25 anys de la primera marxa pel tren de Llevant i que Cap Vermell reprodueix conjuntament amb tots els mitjans de comunicació del Llevant de Mallorca.