Per començar, en es Pla d'en Cosset, el trio Arkhé oferí l'espectacle que ja els havíem pogut veure i escoltar a Cala Rajada pocs dies abans i, almanco per als que hem seguit de prop la encara curta trajectòria d'aquesta formació, no hi hagué sorpreses, sinó la constatació d'una oferta distinta i de qualitat. L'espai escollit va resultar molt adient i oferí un plus de proximitat, i de complicitat, entre artistes i públic.



Lluc Barbon, violí; Sandra del Rio, piano i Alejandra Cabello, veu han decidit apropar la música clàssica a la gent, sortint al carrer i escollint un repertori – per ara – que es mou dins uns paràmetres a l'abast de tothom, i  en dir això hi incloem els més exigents. Sonen bé, aquests tres músics, es deixen escoltar i fan dels seus recitals, almanco en aquest que han titulat “Ébredés”, quelcom més que una audició de música, tota vegada que, com dèiem en la crònica anterior que els dedicàrem, la seva posada en escena transcendeix el que habitualment suposa un concert clàssic.
 

Reiteram la nostra confiança en el trio Arkhé i, una vegada més, els desitjam la llarga trajectòria que, de la seva qualitat, cal esperar-ne. El seu pas per les festes, tant a Cala Rajada coma Capdepera, ha suposat un plus d'originalitat i bon gust, un element més per a enriquir el nostre panorama musical.

Ja nit feta, a la plaça d'es Sitjar, Marisa Rojas i Esperança Sureda, és a dir Marisa & Esperança ens regalaren el concert que ja ens havien ofert el passat 25 d'abril en el Teatre. Mateix repertori, mateixos músics, però nou escenari molt a la mida de la música que ens ofereixen aquestes dues veus privilegiades. Dues cantants del poble, amb un espectacular acompanyament integrat per Jordi Planiol, Marc Forteza, Jaume Cerdà, Thomas Fontin, Paco Pulido, Felipe Cardiel, Caterina Barceló, Miquel Gayà, Guillem Muntaner i Robin Alba, al capdavant del qual hi havia Juanmi Sancho, autor a més dels arranjaments.

La resposta del públic fou massiva i la plaça es trobava pràcticament plena a l'hora de començar el concert. I aquest, el públic, com ja havia passat en el Teatre, va deixar-se dur immediatament pel que baixava de l'escenari i s'escampava per tots els racons d'es Sitjar: música de qualitat, ritme, grans veus, bons músics..., i tot amb el segell de “fet a Capdepera”, un segell que, ja ho diguérem anteriorment, és altament exportable.

 

En fi, una molt bona vetllada de música gabellina, una vetllada de festes diversa però amb un denominador comú: feina ben feta. Gràcies, artistes!