A teatre ple fins al sostre i amb un ambient previ en què s'ensumava que alguna cosa important passaria, tots els que assistírem el passat dissabte dia 25 al concert de Marisa Rojas i Esperança Sureda vam veure plenament confirmades les expectatives. D'una banda, ja sabíem que podíem esperar moltes coses i bones d'aquestes dues cantants gabellines, que tots coneixem des de la dilatada trajectòria de cadascuna d'elles; de l'altra, resulta que si per separat les havíem vist lluir esplèndidament, juntes van multiplicar exponencialment les seves qualitats, fins assolir moments certament brillants.

Una primera sorpresa molt agradable la constituí la presentació de l'acte, a càrrec de Maria Mir (filla de na Marisa), la qual, malgrat la seva joventut, es comportà com si això ho hagués fet tota la vida. Desimbolta i amb un aplom impropi, va anar esgranant un text per al qual no necessità d'ajuda escrita. Un text, diguem-ho, ocurrent i divertit i amb el qual va trencar totes les barreres que hi pogués haver entre l'escenari i la platea.

Na Marisa i n'Esperança – o n'Esperança i na Marisa – van aparèixer en escena com el que són: dues veteranes dels escenaris i, per tant, almanco aparentment, no hi va haver vacil·lacions ni dubtes ni pors, i sí molta seguretat i molta confiança en el que estaven fent. Les seves veus poderoses s'apoderaren immediatament de tot l'espai del teatre i del públic que l'omplia. I les cançons anaren brollant com un doll d'aigua fresca, ja cantassin juntes o per separat, o fins i tot amb la col·laboració d'en Jordi Planiol, però sempre amb convicció i intensitat. I quan arribaren les balades més intimistes, hi posaren tot el sentiment que se'ls podia exigir. A la primera part, els temes foren bàsicament del repertori del pop espanyol, però per a nosaltres el concert anà per amunt a mesura que avançà i s'hi incorporaven alguns estàndards de jazz o èxits de les grans figures mundials de la música moderna

En tot cas, na Marisa i n'Esperança no van tirar endavant aquest projecte totes soles. Tot sonà magníficament perquè, a banda de dues grans veus, damunt l'escenari s'hi arreplegà un conjunt de músics, una banda, que contribuí no poc a l'èxit de la vetlada. Capitanejats per Juanmi Sancho, responsable dels arranjaments, poguérem escoltar l'esmentat Jordi Planiol, Marc Forteza, Jaume Cerdà, Thomas Fontin, Paco Pulido, Caterina Barceló, Miquel Gayà, Guillem Muntaner i Robin Alba. Tota una orquestra que s'acoblà perfectament a les exigències de les dues cantants i que embolcallà les seves veus amb precisió absoluta.