Vetllada magnífica, climatològicament parlant, i un sopar a la fresca que sembla haver tornat als seus millors temps quant a participació. La plaça d'es Sitjar i carrer Major, amunt i avall, encabiren una munió de sopadors, tots ells - pel que poguérem veure -, molt ben aprovisionats, tant de dolços com de salats. De manera que, en aquest sentit, un deu.



  

Els problemes, al nostre aparer, arribaren després del sopar, en plena digestió. Per començar, amb l'actuació de Carlitos Alcover. Aquest és un monologuista que hem pogut veure en gravacions d'Internet, i la veritat és que, en espais reduïts, prop del públic, on la seva expressivitat arriba neta, la proposta funciona. Però a la plaça d'es Sitjar, damunt un escenari que per a molts dels presents cau enfora, en Carlitos no aconseguí que el públic s'engrescàs  la seva actuació passà amb més pena que glòria.

Però, clar, faltava el plat fort, Madò Pereta, aquest personatge que l'actor Joan Carles Bestard està sucant com a una llimona. I ara no sabem què dir al respecte de la seva actuació a Capdepera. El problema és, com passa també amb "El Casta", que tenim pocs còmics, pocs actors que cultivin aquest gènere, i els pocs que hi ha, a força de donar voltes a la sínia, acaben per imitar-se a ells mateixos i a fer d'aquests personatges que passegen pels escenaris de Mallorca, o per la televisió autonòmica, caricatures sense vida. Ja ens els coneixem massa bé, repeteixen els gags i els acudits de sempre i així és difícil entusiasmar l'audiència. A nosaltres, francament, ens sembla que Madò Pereta és un personatge amortitzat. A la llimona ja no li queda suc.



A manca d'altres recursos, l'actor va apel·lar a allò més fàcil: implicar persones del públic, batle inclòs, fer-les pujar a l'escenari i complicar-los la vida. Molta paciència i bona voluntat hi posaren en Rafel Fernández i la resta de convidats, però aquesta és una solució estereotipada per part del protagonista, massa fàcil i, a hores d'ara, poc valorada. 





El sopar a la fresca és una idea per compartir taula i temps amb els amics i coneguts, de manera distesa, tranquil·lament. Si s'hi ha de fer algunt afegitó, en forma d'espectacle, ho ha de pagar, i si no, més val una mica de música de fons, perquè els qui vulguin fer un ballet el facin, i els qui no, que vetlin al seu aire o se'n vagin a jeure sense més compromís.

El sopar, molt bé. La resta...