Una nit de les que conviden, en aquesta mena de primavera amb què el calendari vol escometre l'hivern, va fer que, aquest dijous, una gentada pujàs a les Completes de l'Esperança. Com sempre, d'altra banda. I és que, especialment si fa bon temps, com va ser el cas, la vetllada es perllonga amb la torrada i la música, que també tenen un gran poder de convocatòria.

L'acte religiós, amb la capella del Castell estibada de gent, va ser oficiat pel rector Antoni Amorós i va discórrer pels camins que tots sabem i esperam. En Pere Orpí ens obsequià amb el seu Romanç del Castell, mentre que el pregó, enguany, anà a compte d'en Pedro Flaquer “Mengol”, i hem de dir que la seva dissertació fou mot celebrada per tot el públic present. Sense fals sentimentalisme, però sí amb emoció sincera, el pregoner va evocar temps passats i persones entranyables com l'amo en Biel “s'Escolà” o en Jaume “Parreta”, que, des de la seva  modèstia, d'alguna manera marcaren la vida del poble durant molts d'anys. El text d'aquesta peça us l'oferirem íntegre en un altre apartat, i ens permetem de recomanar-vos-en la lectura.

La Coral Gabellina amenitzà la celebració, acabant, com sempre, amb la interpretació de l'Himne de Capdepera, mig cantat, mig recitat per l'autor del text, el mateix Pere Orpí.

Hem dit que l'altre pol d'atenció del dissabte de l'Esperança és la torrada. I com que, insistim, feia tan bon temps, la vetllada donà per bo. Llonganissa i botifarrons, vi i dolços constituïren el menú habitual, mentre en Suso Rexach, amb la col·laboració de n'Esperança Sureda i na Marisa Rojas, interpretava aquesta mena d'himne de la festa en què s'ha convertit “Aquesta terra ja no és seva”. Després seria l'hora de les jotes i els boleros, amb l'agrupació “Castell de Capdepera” cantant i sonant, i amb un bon número de balladors, tot i que el redol de devora l'aljub sigui una mica malplà.  En Pep Vila i el grup de sonadors de jotes i mateixes hi posaren la cloenda, amb més temes de música popular i ball obert.

Un any més, tan bé com havien començat, acabaren les vespres de l'Esperança en el Castell. Uns actes absolutament arrelats i que, per tant, compten amb un seguiment massiu. I que sigui per molts