ROMANÇ DEL CASTELL
Capdepera té un Castell,
casal de fe i d’esperança.
Fou bressol dels gabellins,
roters de l’Edat Mitjana,
quan el Regne enmig del mar
fondejà a les nostres cales.
Vora la torre ancestral
de Miquel Nunis, alçaren,
com recer d’un poble nou,
un temple i unes murades.
Sempre units en el treball,
bastiren carrers i estatges
i obriren el Portalet
i el portal del Rei en Jaume.
Per controlar l’enemic
feren la torre d’en Banya
i tres més: dels Costerans,
de la Boira i de les Dames.
Quan tacava l’horitzó
un vol de veles pirates,
hissà boirades de pau
la Reina de l’Esperança.
És la Patrona major
que guia la nostra barca,
la Madona del Castell
que ens defensa i agermana.
Li oferim, com a bons fills,
presents de cants i pregàries,
i a l’ombra del seu mantell
el dolor torna gaubança.
Com preludi del Nadal
pujam a tocs de campana
a celebrar tots plegats
la festa de nostra Mare.
N’és bella la processó
cantant per la costa llarga
i baixant per l’alzinar
brescat de llum d’horabaixa.
Que per sempre el nostre cor
bategui amb seny i coratge,
noble i ferm com el Castell,
casal de fe i d’esperança.
Pere Orpí Ferrer
L’Esperança 2005
