Pensam que del concert de Cap d'Any que la nostra Banda de Música ens regala per aquestes dates, tot el que havíem de dir ja va quedar escrit l'any passat. De manera que podríem repetir fil per randa tots els elogis que vessàrem aleshores, perquè en aquesta ocasió la formació dirigida per Miquel Gayà va tornar a deixar el llistó a la màxima alçada i entusiasmà el públic que gairebé omplí l'auditori del Centre Cap Vermell.

Com ve sent habitual, la Banda oferí una primera part de compositors contemporanis, atacant el concert amb l'Overture Joioso, del compositor americà F. Erikson, i arrabassant la primera i llarga ovació del públic. L'audició continuà amb el rítmic Danzón 2, del mexicà Arturo Márquez, contagiós des de la primera nota. One Moment in Time, de l'anglès Albert Hammond, tancà aquesta primera part, amb la qual l'auditori ja estava totalment entregat a la música que arribava des de l'escenari.

A banda de la incursió en el programa de la coneguda Dansa hongaresa núm. 5, de Johannes Brahms, tota la segona part va estar dedicada a Johann Strauss, fill, l'indefugible compositor d'aquestes dates. El concert d'Any Nou de Viena, que es calcula que veuen cada any 1.000 milions de persones d'arreu del món, ens ha familiaritzat tant amb la bella música del compositor vienès, que també ja la tenim com a nostra i constitueix una cita obligada, encara que sigui per mitjà de la televisió, per a molts de nosaltres. Ara, a més, tenim la nostra Banda que ens apropa aquestes melodies immortals i ens n'ofereix unes versions tan brillants que bé podem dir que som molt afortunats de poder-les escoltar sense interferències.




Especialment els ritmes frenètics de les polques i les marxes, de la mà de la tropa capitanejada per Miquel Gayà, sonen amb una perfecció que no deixa de sorprendre'ns. Vals de l'Emperador, Trisch-trasch polka, El bell Danubi blau, Llamps i trons polka i Marxa Radetzky foren les obres de Strauss que la joveníssima formació va interpretar, enmig de l'entusiasme de la sala, que obligà a la repetició d'alguns dels temes. El públic, posat d'empeus, premià el concert amb una llarga, càlida i sincera ovació final, més que merescuda.

El fet és que la Banda de Música, amb en Miquel Gayà al capdavant, ens estan acostumant malament, i difícilment acceptarem mitges tintes quan ens han posat dins la boca caramels tan dolços com els d'aquest concert. Gràcies, al·lots!

Aquí en teniu un tast de les tres darreres peces. Totes d'Strauss: El danubi Blau, Llamps i trons (polka) i la marxa Radetzki.