Com a pòrtic a les meves senzilles paraules que pretenen ajudar a centrar la festa que avui celebram en aquest racó privilegiat del moll de Cala Rajada, voldria demanar la vostra benvolença per a realitzar una brevíssima immersió personal en el passat i en el que significa i ha significat sempre per a mi retornar a aquesta bella contrada.

No puc deixar de reconèixer que venir a Cala Rajada suposa sempre per a mi desvetllar la memòria i recordar -o sia, tornar a portar al meu cor- un temps, una època, unes persones, uns llocs que deixaren en mi una profunda petja. El mes que ve farà 44 anys que un jove capella de 23 anys, tot just acabat d'ordenar, aterrava aquí amb tota la por i la il·lusió del món.. Provenint de la pagesia i avesat a les feines del camp, li tocava fer una immersió en un món totalment desconegut, el món dels pescadors, dels estiuejants i d'un turisme que començava a desplegar-se ja amb forca. Aquí hi vaig trobar sobretot amics, gent acollidora que -imagin- compadits de la meva fràgil joventut no estalviaren esforços per ajudar-me a fer una inserció en aquella realitat tant complexa i variada. Puc dir, sense por a equivocar-me que els 7 anys d'estada aquí al front de la parròquia plantaren en mi els fonaments que em permetrien adquirir un grau suficient de maduresa en la meva vida de prevere al servei de la nostra Església. Em venen al cap noms de moltes persones -moltes naturalment ja no estan entre nosaltres- que m’ajudaren i em donaren tot el seu suport i em venen al cap els noms de topònims d'indrets que vaig anar descobrint com els mes bells i que mai s'han esborrat del disc dur de la meva memòria i del meu cor, llocs i espais als que necessàriament he de retonar sovint per tal de recuperar un passat que em va marcar de per vida. Amb aquestes paraules -perdonau l'atreviment- solament vull retre homenatge a una gent, un indret i uns anys que mai per mai deixaran de formar part de la meva experiència mes enriquidora. I amb el meu homenatge, el millor agraïment.

I un any mes sent en aquests moments el privilegi i honor de poder presidir aquesta Eucaristia en aquest indret meravellós i en aquest dia tan assenyalat.

La Mare de Déu del Carme sempre ha estat per al món mariner el gran dia. El dia en què la gent -la bona gent- que treballa durament a la mar intentant extreure de les seves entranyes els fruits que li permetran viure o sobreviure, contempla amb agradosa i agraïda mirada aquella que consideren mare, protectora, defensa i remei enmig de les seves esgotadores jornades de pesca. I María serà sempre per a ells una presencia constant en els seus quefers. Ells saben que els acompanya en dies de tempesta i en dies de bonança. Ells saben que la seva mà els beneeix i els empara en els moments de perill. A ella acuden, com fa tot bon fill, demanant-li ajuda i coratge. Ells senten la seva mà bondadosa. Es per això que avui, no porten la Mare de Deu del Carme per Ies aigües del litoral perquè toca o per complir amb una tradició. No. Ho fan perquè és per ells un deure, un desig, un agraïment i la mostra d'un amor que fan públic ¡ oficial en un dia que fa patent aquella presencia constant en cada sortida per endinsar-se en el mar d'on intentaran extreure el pa per als seus. Aquesta Eucaristia i la posterior processó per la mar és l’expressió d'una devoció, d'una estimació i d'un afecte per la Mare que els segueix de prop i els agombola.

Però, no basta això. Serà bo recordar en aquest moment alguns trets que donen autenticitat a la vertadera imatge de Maria i que ens marquen també quines han de ser les actituds que han de dirigir la nostra vida.

Maria ens dona el seu Fill. Ella és mare de Jesús. No per a guardar-se'l sinó per donar-lo. Així de generosa. Maria no seria res sense Jesús. I una devoció a Maria que no contemples el seguiment del seu Fill estaria mancada de la seva base. Maria sempre ens mostra Jesús i ens ve a dir el mateix que deia ais deixebles a les noces de Cana: "Feis el que ell vos digui". La gran alegria de la nostra Mare serà comprovar que els seus filis, que som tots nosaltres, feim cas de les paraules, de les actituds i de l'estil de vida del seu Fill. Prescindir de Jesús en la nostra vida, pensar, parlar i actuar al marge del que ens va revelar Jesús, Fill de Déu, significaria que la nostra devoció a Maria no tindria fonament ni sentit.

A mes, Maria és la dona senzilla de Nazaret que, oberta a Déu ¡ atenta a la seva voluntat, li diu un "sí" generós que té encara mes mèrit perquè és un "sí" pronunciat pràcticament a les fosques. Ella no posa condicions al seu "sí". Ella exposa els seus dubtes, però tot seguit, en les paraules de resposta a l’àngel, ho deixa clar: "Aquí teniu la vostra esclava. Es faci en mi el que vos voleu". I Déu s'enamora d'aquesta senzillesa. Déu queda corprès de tal disponibilitat. Perquè Déu és enemic dels superbs, dels creguts, dels orgullosos, dels qui van per la vida segurs de si mateixos i incapaces d'esperar res ni de Déu ni dels demés. "Déu s'ha fixat en la petitesa de la seva serventa" cantarà Maria en el Magníficat. Actituds que conformen la nostra vida de seguidors de Jesús í sense les que el nostre amor a Maria deixaria de tenir sentit.

I Maria és la dona ferma i valenta que apareix tan sols en moments com el que avui ens ha relatat l’Evangeli com si fos un desaire -que no ho és- de Jesús envers ella "aquests son -diu Jesús- la meva mare i els meus familiars: tothom qui compleix la voluntat del meu Pare del ccl". I apareix també en els moments difícils de la vida del seu Fill, especialment al peu de la creu per tal d'acollir el seu dolor, el seu sofriment, la seva vida donada, la mateixa vida que ella li dona, infantant-lo per a tots.

Moltes coses mes podríem esmentar la nostra Mare Maria, ja que el seu missatge mai es podrà esgotar. Caldrà que intentem aproximar-nos cada dia a ella per a conèixer tot el bagatge que ens ofereix i ens regala.

I apliquem avui a Maria les paraules adaptades del profeta Zacaries que hem escoltat a la primera lectura: "Crida de goig i estigues de festa, Cala Rajada, que jo, la teva Mare, vindré per residir dins tu".

Que Maria, que ens mostra i dona el seu Fill, sigui per a tota la comunitat marinera que sua el seu pa de cada dia a la mar, per a tota la comunitat que gaudeix de la mar i el paisatge i per a tota la comunitat que serveix els qui ens visiten enamorats de la nostra terra, sigui per a tots Maria far que amb les seves llumades constants ens indica el camí que no és altre que Jesús, Fill de Déu, Jesús l’Amor de Déu sense límits, Jesús, camí, veritat i vida. Una Vida de la que ja en feim un tast en aquesta Eucaristia i que és també penyora de la Vida futura. Que la barca de la nostra vida tingui sempre ben enfilada la proa vers Ell i ella que son el nostre darrer port i el nostre definitiu destí.