Escolar 5 - Rotlet Molinar B 1

Benvinguts sigueu, estimats i estimades amigues futboleres, tots quan sou!

A l’onzena jornada de lliga he descobert que: Lluís Maya is Got!

Anem a pams: primer de tot, l’alineació: En Toni López ha retornat a la porteria. Lateral dret: Colau Sureda. Lateral esquerre: Hugó Sayago. La dupla de centrals: José Quintana i Álvaro Vega. Pivots: Xavi Morales i Lluís Maya. A banda dreta: Mateu Sansó. A banda esquerra: Kelly. Al mig del camp: Xisco Sansó. A la punta de l’atac: Miki Ruedas.

Substitucions: minut cinquanta-vuit, surt Colau Sureda i entra Juan Pablo Mariani. Minut seixanta-cinc, surten Mateu Sansó i Miki Ruedas, entren Abdou Khadre i Álejandro Niño. Minut setanta-quatre, surt  Xavi Morales, entre Jaume Faba. No ha jugat: Rober, porter suplent.

El sistema de joc emprat pel míster de l’Escolar: el clàssic 1-4-2-3-1.

El sistema de joc emprat pel Rotlet Molinar B 1-4-1-4-1.

He de dir que l’alineació d’avui m’ha agradat força; si senyor, en Biel Sastre ha encertat i, aquest encert, li ha permès guanyar el partit de mena napoleònica. Avui sí, l’entrenador ha sigut determinant!  Evidentment, m’ha agradat l’alineació perquè s’ha jugat a un bon nivell, i de passada, que també no és cosa fútil, s’ha guanyat el partit per la via ràpida, convencent i marcant gols a braçats.

Vull destacar en Lluís Maya que com a pivot ha fet un gran partit; no sé si el millor partit de la seva vida, però sí, un partit complet a més no poder. Un partidarro! Tant a la primera part com a la segona ha estat incommensurable, infal·lible i força intel·ligent. Ha ocupat el terreny al seu antull en criteri, solvència i sapiència. Amb veterania s’ha carregat l’equip a l’esquena i l’ha bellugat amb avidesa. Quan n’era l’hora ha imprès ritme i dinamisme al joc i, també, quan era l’hora, ha sabut temporitzar el joc. Ha atacat, ha defensat, ha posat el cos, el peu, moltes de ganes i ha corregut el que no està escrit. Sempre s’ha atracat a rebre, ha repartit joc com els àngels i ha dirigit l’equip com si fos el mateix Von Karajan.; senyores i senyors: Lluís Maya is God!

Un altre dels destacats ha sigut en Xisco Sansó. Assistit i assortit de pilotes pel seu germà Mateu i el mateix Lluís Maya ha estat un jugador determinat i resolutiu a l’hora de desenvolupar el joc de tiralínies en el centre del camp.

La posició d’en Mateu Sansó a banda dreta m’ha semblat del tot genial. Ha fet una tasca completíssima ajudant amb atac i amb defensa en tot moment. Ha  enlluernat amb uns canvis d’orientació al peu i espectaculars; ho ha fet de cine cinc estrelles.

Comentar la velocitat d’en Ruedas i d’en Kelly seria, talment, repetir el que ja he dit en nombroses ocasions. L’atac i, sobretot, el contraatac porten el segell inconfusible d’aquests dos cracs del més difícil encara. És de més explicar que l’Escolar depèn de la inspiració d’aquestes dues supersòniques bombes nuclears.

El partit ha començat, per part dels dos equips, com si no haguera començat; amb molta timidesa, parsimònia i els àngels tocant l’arpa.  En un principi, l’Escolar ha semblat sortir amb el fre de mà tesat. Quan s’ha adonat de la ferum de cremat s’ha començat a amollar. Al minut vint-i-sis en Kelly ha lluitat amb picardia una pilota mancada d’importància i, que el porter i el defensa, esburbats, no ha sabut fer-se seva. Aquest nyic-nyac futbolístic ha acabat amb la pilota dins la porteria del Rotlet. U a zero!

Just cinc minutets més tard en Maya serveix una pilota de seda a Xisco Sansó, aquest, driblant i fent ziga-zagues arriba amb plena possessió de pilota fins a la retxa de fons. Allà, elegant, fa la passada de la mort i, en Kelly, el més llest deixondit del campus, marca el dos a zero, pràcticament a porteria buida.

El Rotlet anava de bòlit cercant una bolla que pertanyia a l’Escolar. Les pulles verdes-i-blanques han empipat de valent als ciutadans. El seu amor propi estava en dubte. Tot just després que en Xisco ha estavellat l’esfèrica al pal esquerre de la porteria visitant, la qual cosa, haguera suposat el tres a zero i la mort del partit, els del Molinar amb marcat un decent dos a un.

Semblava que la cosa es podia embrutar;  qualque bubota desenfeinada s’ha passejat fent botifarres pel Figueral. Al quaranta-dos, en Xisco Sansó d’una etzibada creuada, ha posat un tres a un molt engrescador. Quan tots pensaven que la primera part estava llesta, n’Hugó Sayago sorprenent propis i estranys, ha marcat un gol de bella factura —no pot ser mai que hi hagi cap factura que sigui bella—. La primera part estava consumada i el partit vist per sentència.

A la segona part, el Rotlet ha fet dos canvis i al cap de deu minuts de la represa dos més. Els canvis han donat aire als de Palma que han aconseguit un inconsistent i suposat domini. Mentre, l’Escolar, feines fetes, s’entretenia a temporitzar el partit, el Rotlet Molinar B sols feia treure tretes de cantonada a sobre la porteria del bo d’en López. Avui, en Toni s’ha mostrat força segur fent qualque aturada de vertader mèrit. Tota la segona part ha sigut un veritable festival de tretes de cantonada.

Al minut setanta n’Abdou, des de més de trenta metres, ha entaferrat  una canonada que el pobre porter, dins les entrefosques del Figueral, no la vista ni per on entrava. El cinc a u ha acabat de matar el partit; en Muntaner ha vingut i, amb el permís del jutge de guàrdia, se n’ha emportat les despulles del finit.

Resum:

Bon partit d’un Escolar dirigit per un God pletòric. Cinc gols que, fora dubtes, hagueren pogut ser alguns més sí, a la segona part, haguérem mantingut el ritme de joc demostrat a la primera. Però... ja està bé així!

 No tot han sigut flors i violes: els balons aeris a sobre la nostra porteria un palès maldecap; una sagnia que no sabem com estroncar. Per Nadal, la directiva pot regalar a la nostra defensa unes quantes armilles salvavides, abans que s’ofeguin. Neden dins l’estropeig! He pogut contar fins a nou les pilotes guanyades per uns contraris, que fora ser res de l’altre món, sempre lliures de marca o mancats d’oposició ens han guanyat l’acció. Avui ens ha anat bé, un altre dia, aquesta tara ens pot costar els tres punts.

No voldria acabar aquesta crònica esportiva fora fer un prec seriós i del tot respectuós al nostre estimat i excel·lentíssim ajuntament. Des de l’inici de la temporada hi ha una zona del camp de futbol molt pobre de llum. Per favor, seria possible a la torre que frega el bar arreglar sols dos focus més. Sols dos, no en calen més, ens conformem en dos! Si a les arques municipals no queden diners per pagar les dues bombetes en qüestió —serà pel que valen dues bombetes—, no hi ha problema, las pago jo i arreglat. El club, l’equip i l’afició us ho agrairà de tot cor! Moltes de gràcies per endavant.

La pròxima jornada retrem  visita al municipal de Santa Maria del Camí; el líder de la categoria.  Presumim que serà un partit força complicat, doncs,  a més de la qualitat d’aquest equip a dins el seu camp és molt mal de fer rascar qualque puntet. Ja ho saben de visites anteriors, aquest sí que no van de xirimandangues: volen guanyar el partit pel civil o pel criminal. Baló o cama, trieu!

Estimats i estimades, sobretot estimades, per avui, això és tot. La setmana que ve més i millor!

Visca l’Escolar victoriós!