GIRANT L’ULLADA CAP ENRERE
Arxiu: Bartomeu Melis “Meyme”
A N Y 1 9 8 1: CONCLUSIÓ
FINS AQUÍ N’HI HA HAGUT!
PROBLEMES A L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA I A L’AJUNTAMENT
El Comitè Local del P.S.O.E. presenta la seva dimissió davant la manera de governar del batle de la mateixa formació, Salvador Moll, que no li és acceptada per la Federació Socialista Balear. Els socialistes gabellins argüeixen que el primer edil no els té en compte.
Jeroni Alzina substitueix Antoni Llull, per la dimissió d’aquest, però de seguida comprova el tarannà de la primera autoritat que escolta l’opinió de la resta de grups polítics del consistori abans que les dels membres del seu propi equip. Se sumen a la opinió d’Alzina els regidors Miquel Terrassa i Joan Nebot, que confirmen la decepció que els ha provocat Salvador Moll. Tots junts demanen la dimissió del seu cap de llista electoral a sol•licitud dels membres de l’Agrupació i dels electors. Catalina Moyà, històrica militant socialista, intenta posar pau dintre el Comitè i diu que l’Agrupació encara no s’ha pronunciat, però que si els regidors esmentats volen dimitir ho podran fer sempre d’acord amb les directrius de Palma.
Passat un mes, Terrassa, Alzina i Nebot dimiteixen. Passen a ser cinc, amb Mateu Mercant i Antoni Llull, els regidors socialistes que han cessat voluntàriament per dissidències amb el batle.
Jeroni Alzina Mayol, regidor socialista del govern de Salvador Moll
Des d’UCD i CD, Xisco Terrasa i Paco Barbón, ambdós a l’oposició, encenen més el foc i li fan saber al batle que fins que no faci un pacte amb ells, l’ajuntament romandrà inoperatiu. Sembla que Moll s’ho ha cregut i la gestió consistorial es paralitza.
Al primer plenari que se celebra, prenen possessió com a regidors -substituts dels tres darrers dimitits- Joan Sansó Barceló, Juan Manuel Vergara i Agustín Muñoz Ronquillo. Sansó es nomenat segon tinent de batlia.
Mateu Mercant Sirer, dimiteix com a regidor del PSOE
Agustí Muñoz, regidor socialista entrant
La mar de fons existent, tant a Capdepera com a Palma, envers de la incòmoda situació del nostre ajuntament, es recondueix, ja que el PSOE no vol perdre a Moll com a batle i és aquest l’artífex de calmar el terratrèmol del pacte d’esquerres al Ajuntament, on estan implicats, així mateix, Nicolau Alzina i Joan Pellicer, del PCIB i PSM, respectivament.
LA “CONSTITUCIÓ”
El 6 de desembre, l’ajuntament celebra, a la Sala, la festa de la Constitució, en què es canta l’himne de La Balanguera i dues al•lotes estudiants llegeixen sengles redaccions relacionades amb l’acte que es desenvolupa, amb motiu del tercer aniversari. El batle comunica que es donarà el nom de Plaça de la Constitució 1978 a l’esplanada adjacent amb el carrer Gómez Ulla, la qual en aquests moments s’està pavimentant i condicionant.
Com que l’acte està emmarcat dins un plenari municipal, els membres de l’oposició increpen el batle perquè, desprès de tres anys des que es promulgà la Constitució, encara roman pendent la culminació de les obres de la plaça que ha de dur el nom de la Carta Magna. Per aquest motiu, entre els assistents es produeix un llarg aldarull, en el saló de sessions, que la policia ha de mitigar.
URBANITZACIÓ A CALA AGULLA
El senyor Gabriel Balaguer Riera, fill de don Pep i dona Francisqueta, de can Patilla o o de sa Creu, ha presentat plànols i maqueta d’una urbanització que projecta fer a Cala Agulla.
36 hectàrees, 3.000 places i 9 hotels, amb una distància mínima de la mar de 160 metres, cedint tres hectàrees a l’ajuntament perquè la corporació municipal pugui emprar-les per la finalitat que vulgui.
El Partit Comunista de les Illes es mostra en contra; el PSOE opina que cal reduir la urbanització a 32 hectàrees, incloure més zona verda, deixar 300 metres des de la mar i cedir 10 hectàrees a l’ajuntament. El grup d’UCD no accepta més de 12 hectàrees urbanitzables i no vol que s’edifiqui dins el pinar. El Partit Socialista de Mallorca no expressa cap opinió a l’espera d’instruccions des de la seva seu a Palma.
Platja de Cala Agulla
El malestar existent per la negativa del senyor Balaguer a deixar passar, per la seva propietat, mànegues i conduccions d’aigua potable, a més d’un grup electrogen per a un millor funcionament dels bars de la platja, regentats per una associació veïnal, es fa palès. L’aprovisionament dels xibius s’ha de fer mitjançant un voluminós vehicle que és obligat a anar a Cala Agulla per la carretera de Son Jaumell.
Un problema molt seriós és la dificultat d’arribada de les ambulàncies i serveis mèdics als accidentats a la platja. Els infermers i personal de la Creu Roja han de salvar les dunes d’arena amb les lliteres, ja que no se’ls permet travessar la propietat privada.
L’enfrontament entre Balaguer i la directiva de l’associació concessionària dels serveis de la platja està servit. Aïxò altera els ànims dels detractors de la urbanització, que parlen d’organitzar un referèndum popular al respecte.
ASSOCIACIÓ “ES FARALLÓ” : MÉS ACTIVITAT QUE A LA SALA
L’entitat veïnal “Es Faralló” celebra assemblea general i dóna a conèixer el que ha estat, fins ara, la seva activitat, que sembla talment –en els comentaris de molts d’afiliats– l’ajuntament de Cala Rajada, tot i ser municipal l’àmbit d’influència de l’associació. Arribarà algun dia en què s’haurà de parlar de tota aquesta època d’“Es Faralló”, eclipsi pràcticament total d’un ajuntament inoperant.
“Es Faralló” ha adquirit 5.000 metres quadrats de terreny, donats a l’ajuntament de Capdepera, perquè puguin ser oferits a la Delegació Provincial d’Educació i Ciència per a la construcció d’un centre escolar a Cala Rajada (L’autorizació del Ministeri i la posada en marxa de les obres es va produir l’any següent, al 1982.)
Manuel Leal Conde, membre de l'Associació "Es Faralló"
S’instal·len papereres, a rompre i amb abundància, sufragades per l’associació i amb un indicatiu amb el nom de l’entitat. Han estat col•locades arreu de tot el terme municipal. No de bades es compta amb un pressupost de 40 milions de pessetes, que facilita la inversió.
Josep A. Gallego, vocal d'"Es Faralló"
SOL•LICITUTS, ADQUISICIONS I PÒLISSES.-
L’Associació sol·licitarà una oficina de Correus en condicions per a Cala Rajada. Les dades que l’auntament de Capdepera ha facilitat quant a moviment de documents postals i transferències de diners, referits a l’any anterior, són les següents: Girs (lliurament de capital) 29.661.276 pessetes. Girs rebuts, 22.183.590 pessetes. Imposicions Caixa Postal: 38.663.569 pessetes. Reintegraments, 30.520.276 pessetes.
Un milió de pessetes ha costat la màquina netejadora d’arena a la platja de cala Agulla i s’està a l’espera d’adquirir, per 3.400.000 pessetes, una altra màquina per a l’extracció de 30 tones a l’hora d’arena del fons de la mar. Per altra part, el Club Esportiu Escolar ha sol·licitat a “Es Faralló” una ajuda de 6 milions de pessetes per comprar uns terrenys confrontants amb el camp d’esports, per a construir un poliesportiu, amb un projecte que, mitjançant l’ajuntament, es presentaria a la consideració de la conselleria corresponent i que va avalada per 11 socis que signaren la pólissa de crèdit (la qual, finalment, fou de 8 milions) per a l’avançament de la despesa a sufragar per aquests terrenys.
A l’esmentada assemblea es renoven alguns membres. Cessen Mateu Mercant Sirer, Lluis Cumberlege i Joan Fernàndez Espiritusanto, i els sustitueixen Sebastià Pascual Rosselló, Pere Flaquer Flaquer i Josep Andreu Gallego Méndez. Aquests s’uneixen a la resta d’integrants de la junta directiva que presideix Joan Vaquer “Corem”, com són Jeroni Juan Siquier, Manuel Leal Conde, Guillem Garau Amorós, Walter Bloch, Pep Gómez-Quintero Garau, Gabriel Alzina Sansó i Llorenç Tous Morey. El tresorer, Mateu Garau Morey, ho será de l’entitat, un poc més d’un any, fins que la seva nova tasca de director d’una entitat bancària de la zona faci incompatible alternar les dues feines. Més endavant, es completa la directiva amb el concurs de Bartomeu Alzina i Pau Vidal.
QUEIXES, MALESTAR I CRISI CONSISTORIAL.-
La renovada junta inicia la seva activitat, queixant-se a l’ajuntament pels problemes de trànsit entre Capdepera i Artà, a més de la forta pudor que desprèn el torrent de Canyamel, a l’indret del pont proper al molí de s’Alzinar, que necessita neteja i vigilància. Es demana un pàrking per a autobusos molt a prop de Cala Agulla i la construcció d’una depuradora. A banda, es reuneix una comissió per a implicar la Creu Roja en la prestació d’assistència sanitària a les platges, petició que rep el vistiplau del delegat local, Francesc Barbón Zafra. L’adquisició de nombrosos volums de llibres, per part d’Es Faralló, per a la Casa de Cultura de Capdepera i l’interès de l’associació per escometre, amb els seus doblers (previ permís dels propietaris) obres d’endreçament i restauració al Castell, són tantes altres demandes fetes a l’ajuntament.
Enfront de l’allau de peticions, que semblen quasi exigències d’“Es Faralló” al consistori, els regidors comencen a posar-se nerviosos, dividint-se les posicions dels seus integrants en diferents bàndols i provocant una crisi que força a reconduir les relacions Faralló-Ajuntament.
DESGRÀCIA, ENSURT I INCENDI
DESAPAREGUT A LA MAR.-
Miquel Genovart Llinàs, amb la seva barqueta fora borda, va als calamars. L’embarcació, un falutx, és molt lleugera i tan sols es pot sortir a pescar amb bon temps. Genovart és un home de mar experimentat, que ho sap, i ha comentat més d’una vegada que no li acaba d’agradar anar-se’n tot sol, ja que si entra el mal temps pot tenir problemes.
Així i tot, va partir, i encara es l’hora que hagi tornat. Una espessa boira va envair tot el voltant de la costa gabellina. Sembla que la barqueta va aparèixer a l’Alger, on fou transportada per un veixell-vapor que la trobà a la deriva, segons informà l’autoritat de Marina.
Com deim, del seu tripulant res més s’ha sabut. La notícia ha convulsionat mariners i veïnats, especialment de la zona de Canyamel, on habitava el desaparegut.
UN NIN CAU PER UN PENYA-SEGAT.-
Joan Bonet Campins, un nin de 14 anys, va caure per un penya-segat, al lloc denominat l’Olla. Gràcies a un turista estranger que s’adonà dels crits i gemecs de l’al•lot, es va donar avís a la Policia Municipal, la qual procedí a rescatar-lo del fondal on s’havia precipitat. Va ser traslladat a Son Dureta amb ferides greus. L’ensurt fou majúscul.
INCENDI DEL “BOU” “CALA DENT”.-
El “bou” “Cala Dent” s’ha incendïat devers les 2 de la matinada, en el moll. No es registren danys personals. És el dissabte de Sant Sebastià i hi ha “foguerons” a Cala Rajada. Se’n desconeixen les causes. Per evitar que les flamarades provocassin altres incendis a les embarcacions, el “Cala Dent” fou remolcat fora del Moll. Va acabar enfonsant-se, malgrat les urgents i espectaculars mesures per a evitar-ho.
JAUME BONNIN I L’ACTOR FERNANDO SANCHO
L’actor de teatre, cinema i televisió, especialista d’“spaguetti-western”, Fernando Sancho, visita freqüentment Cala Rajada, des que, fa un temps, actuàs a la discoteca “Keese” d’aquesta localitat.
Peró ara ha vingut per recolzar (segons comenta) la candidatura del polifacètic cantant i futur polític pel partit de Manolo Fraga, “Alianza Popular”, Jaume Bonnin Fuster, que es vol presentar, en breu, a la presidència del Club Esportiu Escolar de Capdepera-Cala Rajada.
Fernando Sancho – que ha intervingut en més de 400 pel•lícules, nacionals i internacionals, ha coincidit, en la seva estada entre nosaltres, amb el tancament definitiu del cinematògraf i espai teatral gabellí de la familia Balaguer-Riera, el Teatre Principal, del carrer Col•legi de Capdepera.
El cantant, barman i polític, Jaume Bonnín amb l'actor Fernando Sancho
- Sempre que es tanca un cinema, un teatre, m’entren ganes de plorar. La cultura hi surt perdent – comenta l’actor –. Manco mal que el meu amic Jaume m’ha informat que, possiblement, l’edifici d’aquest teatre sigui adquirit pel vostre Ajuntament. No està tot perdut.
El tàndem Sancho-Bonnín cantà i animà, amb altres companys d’una orquestra de la qual Jaume fou vocalista, dues gales de la sala de festes “Bolero”.
I FINS AQUÍ EM ARRIBAT…
Aquesta és, estimats lectors, la darrera entrega a “Cap Vermell” del serial “Girant l’ullada cap enrere”, que he anat desgranant des de 1962, per a tots vosaltres, els que m’heu distingit amb la vostra lectura. Esper que us hagi resultat amè i que algú hagi descobert esdeveniments desconeguts que tengueren el municipi de Capdepera com a protagonista. Tant de bo, amics, que hàgiu pogut gaudir d’aquestes contarelles i narracions, totes verídiques (història pura de les nostres contrades), tant com un servidor ha fruit escrivint-les.
Per qui vulgui continuar amb les recordances dels anys següents, a partir de 1982, té al seu abast la col•lecció, en paper, ara digitalitzada, d’ aquesta revista “Cap Vermell” .
Al seus responsables, tot el meu agraïment.
Cordialment,
BARTOMEU MELIS “Meyme”
Nota de redacció:
Ha estat un plaer comptar amb la col·laboració de Tomeu Melis "Meyme", que ha confiat en aquesta revista digital per a publicar un resum del seu arxiu. Esperam que continuïn les seves col·laboracions a Cap Vermell, i que aquest acomiadament sigui només un punt i seguit... Gràcies Tomeu
Cap Vermell
