RETRAT DE FAMÍLIA
CRÒNICA D’UNA ESTUPEFACCIÓ
(A Capdepera l’hi manca un Fouché)
Dia 11 de juny, passades les dotze del migdia el batle sortint Pep Gallego entrega la vara a Joan Ferrer qui ocupa la batlia. Alea iacta est.
Estupefacció, sorpresa, confusió, desconcert, estupor, consternació, astorament, torbació, desconcert.
Quan passaven pocs minuts de les dotze del migdia la secretària de l’Ajuntament, que dona fe de la constitució del nou Consistori, anomenà pels seus noms als desset regidors electes que passen a prometre/jurar el càrrec.
Tot seguit la presidència de la mesa demanà als partits representats si presenten candidat a la batlia: Joan Ferrer (PP), Gabriel J. Torres (UCAP), Pere Fuster (PSM-Entesa) i Mateu Melis (Es Grup) presenten la seva candidatura; el PSOE no ho fa.
Es passa a les votacions hi els regidors, a ma alçada, voten al cap de llista del partit que representen, els dels PSOE s’abstenen. Joan Ferrer amb cinc vots i essent el seu partit el més votat a les eleccions del passat dia 22 de maig és elegit batle.
Les primeres paraules de Joan Ferrer foren: ”No duc cap discurs preparat. Només dir-vos que assumeixo aquesta responsabilitat de dur endavant l’Ajuntament els propers quatre anys amb molt d’orgull; però també vull que tingueu clar que és una responsabilitat molt grossa per a un govern en minoria i que per tant a partir de dilluns les portes estan obertes a tots els partits interessats a pactar per fer feina conjuntament pel benestar dels ciutadans del municipi...”
Es dirigí al plenari Mateu Melis posant-se a disposició del batle per treballar pel poble
Tot seguit ho feu Bartomeu Alzina, en nom del PSOE, amb aquestes paraules: “Vull expressar al poble, com ha dit el Sr. Melis, que el poble necessita un govern fort, no ha estat possible, ho sabeu tots. Però per damunt de tot considero que hi ha les persones, per tant nosaltres com a representants del grup socialista estam disposts a fer la tasca que ens ha encomanat el poble, sigui al govern, no és el cas, sigui a l’oposició. A nosaltres el que ens interessa, hi ho fem amb fets no amb paraules, és que el poble camini, per tant desitjam al Sr. Ferrer molts d’encerts i suport per la nostra part i disposició a fer feina per que aquest poble s’ho mereix i hem de deixar de banda temes personals i temes polítics. Si la realitat i el nostre pensament diu que el poble ha de caminar ho hem de fer efectiu, no fent sermons i discursets, i a l’hora de la realitat no pensar amb les persones. Per tant des de el partit socialista estam disposts a fer feina molt positivament pel poble que ho necessita i demanem als ciutadans que aportin la seva part. Nosaltres som aquí; però la col·laboració ciutadana és bàsica sinó el poble se anirà desfent. Avui en dia tenim una situació molt fotuda, ningú en te record d’aquesta situació i està clar que s’ha pot remuntar i nosaltres sempre hem dit que Capdepera és un raconet molt petit però que tots els potencials per tenir una gran qualitat de vida pels nostres ciutadans i pels visitants i aquest valor l’hem d’aprofitar i entre tots polir. Per tant Sr. Ferrer enhorabona i enhorabona, esper, podem dir pel poble d’aquí a quatre anys”.
UCAP renuncià a la paraula i el PSM no hi és ni se l’espera.
Les primeres declaracions del batle a la premsa foren: ”El nomenament d’avui ha estat per jo una sorpresa. Semblava que hi havia un pacte tancat que per motius que desconeixem al final no ha pogut arribar a port i com a llista guanyadora ens toca [governar]. Assumim la responsabilitat i evidentment és un orgull ser el batle del meu poble i a partir d’aquí feina, feina, feina...”
Una vegada a la plaça d’es Sitjar Bartomeu Alzina davant els micros de la premsa digué que la falta d’acord per establir l’ordre en que havien d’accedir a la batlia els caps de llista va esser el que impedir tancar el pacte. Que havia signat una part de l’acord i que li restava signar-ne l’altra.
També a la premsa, Gabriel J. Torres declarà: “El pacte s’ha romput per què una persona no ha estat d’acord amb el que ell mateix havia signat. Quan una persona signa un document ha d’esser el suficientment persona per assumir el que signa. En la seva intervenció ha xerrat molt de persones però creiem que s’ho ha de fer mirar.
Quan el pacte estava a punt d’esser signat ha al·legat que de cap manera podia assumir els dos primers anys. Estava tot preparat, inclús havia signat el seu contracte i quan va esser l’hora es tirà enrere. Te tot el seu dret.”
Cap dels dos especificaren que deia la part signada del contracte i les clàusules de la part que Bartomeu Alzina no volgué signar. Quan es facin públiques la ciutadania tindrà elements de judici per fer-se una idea cabal del que ha succeït. Mentrestant és inevitable que es facin mil i una conjetures.
Els moments claus tingueren lloc a la vesprada del divendres, dia 10. Sobre les 9 h, hi hagué una assemblea en la qual Bartomeu Alzina exposà als afiliats del PSOE l’acord de pacte amb UCAP que fou ratificat i signat pel mateix Alzina.
La propera passa era acudir les 22 h. 15 m. al local d’UCAP on el document seria signat pels regidors electes d’ambdues formacions. Fent temps a un bar la gent del PSOE rebré una trucada telefònica de Bartomeu Alzina que els deia que no signaria el pacte, també telefonà a la seu d’UCAP per comunicar-los el canvi de parer. Així les coses els regidors del PSOE acudiren a la seu d’UCAP per donar la cara i consolar-se mútuament. Intentaren contactar amb el protagonista de la noticia però va esser impossible, estava desaparegut. Moments després PP i Es Grup s’assabentaren de la nova, el PSM restà en babia fins l’endemà matí.
Entre les crítiques telefonades i les dotze del migdia de l’endemà els polítics locals quedaren paralitzats, emperpalats, immobilitzats, engarrotats, engalavernats, immòbils. Només un tímid apropament d’UCAP al Grup. Aquí és quan es nota a faltar un Fouché que en una nit frenètica, plena d’anades i vingudes, corredisses i negociacions a corre cuita haguera sorprès al respectable presentant a les dotze del migdia de dia 11 de juny una coalició de regidors recolzant un candidat a la batlia. Més que res per que després vingués un Zweig i convertís un vulgar vodevil de enredo en una brillant comèdia Shakespeareiana.
El dilluns, dia 13, en una assemblea del PSOE, Bartomeu Alzina hi feu arribar la carta de dimissió del partit.
Dimecres, dia 15, renuncià a l’acta de regidor i feu unes declaracions en que es ratificà amb el motiu de la seva conducta i parlà de pressions sofertes des de el mateix partit. I UCAP feu un comunicat explicant la seva versió dels fets i publicant el diari de les negociacions en un exercici de transparència digna de lloança.
S’ha dit que si les negociacions fossin estat públiques això no haguera passat. Si se haguera anant informant a la ciutadania dels acords presos i dels avanços en la negociació la mateixa transparència del procés hauria implicat la clarificació de postures i evitat maniobres estranyes.
També hem sentit dir que si les llistes fossin obertes els elegits deixarien d’esser convidats de pedra i haguessin pogut emprendre la iniciativa en busca de solucions.
A l’hora de tancar aquesta crònica, una setmana després dels fets, el PSOE no ha emes cap comunicat explicant la seva versió. Tampoc ho han fet els minoritaris PSM i Es Grup. El PP s’ha limitat ha recollir, com fruita madura de cau, la batlia.
A mesura que s’han anat coneixent parts del succeït les estrafolaris especulacions que circulaven en els primers moments han anat perdent força. Tanmateix fins que la ciutadania no disposi d’una narració coherent dels fets no es podrà reprendre la normalitat política al municipi i aquesta és tasca de disset regidors i cinc partits.
D’ells depèn que la estupefacció, la sorpresa, la confusió, el desconcert, l’estupor, la consternació, l’astorament, la torbació, el desconcert, a falta d’una explicació plausible per part de les parts interessades, es transformi en irritació, enuig, despit, indiferència, desinterès, desafecte, apatia, menyspreu i indignació.
A partir d’aquí comença una segona crònica, la de la governabilitat del municipi de Capdepera.
Que Déu ajud als enganyats
