El dissabte passat, dia 13 de novembre, un grapadet de gabellins decidirem anar a Artà a peu, per viaranys i carrerons, amb l’excusa de visitar un monument de l’Edat de Ferro, patrimoni viu de la cultura mallorquina de la segona meitat del segle XX i principis de l’actual, quan es comencen a tancar les finques, en un clar intent de delimitar la propietat, amb estructures lleugeres de filferro, una vegada superada l’Edat de Pedra i les seves pesades estructures i feixucs murs de paret seca.

Gràcies a l’excedent que possibilita el turisme, com ens explicà el professor Pastor, els homes dediquen part del seu temps de lleure a construir aquestes artístics filats que es reparteixen per tot el camp mallorquí, conferint un caire molt especial i humanitzant al paisatge.

Una vegada visitat el monument, els caminadors férem un piscolabis i tornàrem a Capdepera, uns en cotxe i d’altres a peu, pel camí de na Maians.

Els qui caminen