John Gray; filòsof anglès, darrerament professor de la London School of Economics, deixeble de Berlin, ha traspassat la frontera de l’àmbit académic divulgant  les seves idees sobre la modernitat, el liberalisme i la crítica al neo-liberalisme;  per bé que aquí comentarem Al Qaeda i qué significa ser modern,  titol d’un opuscle aparegut al 2004.

La primera frase del llibre ja és una declaració d’intencions: “Los guerrilleros suicidas que atacaron Washington y Nueva York el 11 de septiembre…”, res a veure amb les fades interpretacions correctíssimes dels demòcrates de sagristia. I, és que, si el Cisma de Civilitzacions, o com es digui, de Zapatero és quelcom més que bonisme haurem d’aprendre a anomenar les coses pel seu nom. Don per ben pagats els dotze euros que m’ha costat el llibre. Començam bé!

Els inicis es remunten a les acaballes del XVI, a Anglaterra, quan s’inventà la paraula “modern” per a significar coses que abans no existien, a partir d’aquí tot vengué rodat, la llavor del mal ja és sembrada. Dos-cents anys més tard “modern” ja significava que en el futur hi hauria coses que en el present no hi són i que, a més, seran millors. Després, un fatídic 3 de juliol de 1750, n’Anne-Robert-Jacques Turgot  pronuncià el discurs d’obertura del curs acadèmic de la Sorbona en el qual ensenyà al món el més abominable dels invents, el progrés, que rematà en el discurs de clausura del mateix curs acadèmic i que duu per títol “Quadre filosòfic dels progressos successius de l’esperit humà”, ara ja només es qüestió de temps i al segle XIX  el concepte  “progrés” es carrega de valoració ètica i serveix, ni més ni pus,  per a distingir el bé del mal. A partir d’aquí fou un desfer calça: Condorcet i el seu “Esbós d’un quadre històric dels progressos de l’espirit humà”; el comte de Saint-Simon i les seves fases històriques que culminaran en l’organització científica de la societat; Auguste Comte, l’inventor de les religions positivistes; Marx, l’inventor del socialisme científic; la revolució econòmica marginalista del 1870 i la seva curolla per matematitzar la conducta humana; el Cercle de Viena declarant que la religió, la moral i les passions no tenen sentit; el futurisme nazi i el seu home nou i darrerament el neoliberalisme amb la conya marinera d’un mercat mundial.

Tota aquesta genteta té en comú el ser moderns, és a dir, creure que l’avanç del coneixement (I+D+I en patuès postmodern), l’economia i la felicitat van de la mà i que progressaran per sempre més. Que més prest que tard la modernització abastarà totes les societats i aquestes esdevindran Una Sola i Vertadera, en la qual l’home gaudirà de felicitat perpètua, sotmès a una ètica i una moral científica.

Les invasions napoleòniques, les nacions, la penosa industrialització del XIX, el colonialisme, els gulag, l’holocaust, la bomba atòmica, la societat del benestar burocràtic i la seva obsessió obsessiva per la seguretat, el canvi climàtic, Al Qaeda..., són fruits d’aquest mite al·lucinat que avui pretén convertir en individualistes liberals els iraquians i els afganesos a cops de baioneta de destrucció massiva.

Res de tot plegat trobareu al llibre; peró és igual, llegiu-lo: John Gray, Al Qaeda y lo que significa ser moderno. Paidós. 2004.