Girant l'ullada cap enrere



Any 1975

Primera part




Arxiu de Tomeu Melis "Meyme"

ES PATRÓ BIEL, CENTENARI

   Gabriel Reus Veny Es Patró Biel, supervivent de la guerra de Filipines, compleix 100 anys. S’ha celebrat festa grossa en el seu honor a Cala Rajada. Des del seu domicili, en el carrer Joan March, acompanyat d’autoritats provincials i locals, i enrevoltat de veïnats, amb una tuna estudiantil i la banda de cornetes i tambors, es Patró Biel s’encamina cap a l’església del Carme, on se celebra una missa amb panegíric al•lusiu a la seva persona.
A la finalització del solemne ofici, la comitiva encapçalada per l’homenatjat es trasllada als carrers Conquistador i Pérez Fernández, els quals en aquest dia s’unifiquen amb una làpida amb la inscripció de carrer Patró Biel.


Es Patró Biel

   El batle li fa entrega, al vell pescador, d’un veler d’artesania; l’Escola d’Orientació marítimo-pesquera l’obsequia amb un artístic vaixell i l’Institut Social de la Marina li fa entrega, mitjançant el seu representant, Lluís Ventura, d’una placa de plata i una quantitat de doblers en metàl•lic.
   Gabriel Reus fou fundador i primer patró major de la Confraria de Pescadors de Cala Rajada. L’any 1970 li va ser imposada la Medalla de Bronze al Treball, premiant la seva feina a la mar, el seu esperit incansable i de bon home. Als 10 anys va començar a navegar per la mar, fou patró del bou “Sant Josep” i del “Miquel Caldentey”. Als seus cent anys compta amb una memòria envejable. Les peripècies viscudes a la guerra de Filipines (es tracta d’un dels pocs supervivents) des que als 21 anys, el 1896, va embarcar fins que el 20 de gener de 1900 va retornar, repatriat, a casa seva, mereixen pàgina doble a qualsevol periòdic. Recorda: “Vaig lluitar a distints fronts d’aquella guerra i en vaig ser presoner per espai de 16 mesos”.

GALA EN BENEFICI DELS DAMNIFICATS DE GUATEMALA

   Ramli Kalam, de nacionalitat de Malàsia, radicat a Mallorca pel seu matrimoni amb una mallorquina, amb la qual té una filla, és el promotor de la gala que, en benefici dels daminificats pel terratrèmol i inundacions recents a Guatemala, se celebra a Mannix, que recapta 25.000 pessetes. L’embaixador d’aquell país a Espanya, Arturo Rivera, va agrair personalment a Kalam el donatiu.
   La festa fou un destacat esdeveniment social, tot i celebrar-se al març. Hi va haver elecció de miss (cosa molt habitual a la majoria de festes de primavera i estiu). La simpàtica senyoreta danesa-mallorquina Lise Bröndum fou l’elegida. Les dames d’honor foren la jove princesa persa (resident a sa Cala) Alexandra Galitzine i la cala-rajadera Cati-Mari López. Es va elegir, a més, un míster, Angel Carretero, i un submíster, que fou el local Pere Alzina.
   La tonadillera La Chunga, que s’hostatjava a l’Hostal Manila, va “guaitar” a la sala, fou victorejada pels espectadors amb un “vist i no vist” i va desaparèixer.

III CERTAMEN PROVINCIAL DE CINEMA AMATEUR

Nova edició, la segona realitzada a Cala Rajada, de cinema amateur amb format de cel•luloide de Super 8 mm. i 24 pel•lícules a concurs. La sala de projeccions fou el Cine Juva, i el cocktail final fou a Mannix. Prèviament a les tres vetllades del festival, únicament se seleccionen 14 cintes. Cada any, més i millor qualitat.
Per part del realitzador, Robert Aguiló, hi va haver dues impugnacions –coneguts els resultats de la selecció–: la dels films “Aigua” i “Crisis”, que ja havien concursat a altres certàmens. Impugnacions que foren desestimades segons les bases. “Batá”, d’Agustí Villaronga, no va rebre el “placet” de la censura (encara n’hi havia al Ministeri d’Informació i Turisme, i totes les pel•lícules havien de ser revisades pels seus censors, abans de projectar-se).
El documental d’Antoni Palmer, “Charles Mingus”, rebé el premi extraordinari del festival. El primer premi fou per “Entre el averno y el paraíso”, en la modalitat d’argument, de Salvador Llompart i Miquel Sancho. Miquel Jordá obtingué el guardó de “fantasia” per la seva obra “Limbo”. En el capítol d’interpretació femenina, Francisca Fernández fou la triunfadora, per la pel•lícula “Musexluz”, de Marce López.

MININOTICIARI TURÍSTIC

El municipi de Capdepera, en aquest 1975 compta amb 10.173 places hoteleres i 9.380 de segona residència, i té 4.710 habitants de dret. Els 55,76 quilòmetres quadrats de superfície del terme contenen una densitat de 107 habitants per quilòmetre quadrat.

*** Gabriel Flaquer Terrasa fou elegit President del Sindicat Local d’Hosteleria. Joan Vaquer Garau i Antoni Moll Sureda, després de Flaquer, foren els més votats per part dels empresaris hotelers.

*** La passatgera 5 milions de l’aeroport de Ciutat, la senyora Hannelore Frek, s’hostatja a Cala Rajada en companyia del seu marit. Al mateix vol ha arribat Hans Van den Bruck, campió col•leccionista de minúscules ampolles, de les quals en té unes 3.000 de moltes nacionalitats i classes de licors. L’hotel on s’allotja exhibeix una paradeta amb fotografies de la col•leció.

*** Una maqueta de l’edifici de l’hotel Son Moll, fidel de l’original, de sucre i color i a punt de servir el més golafre dels paladars han elaborat els empleats i servei de l’esmentat hotel. La maqueta restarà un cert temps dins una vitrina “per si les mosques…”.

Maqueta de sucre de l'hotel Son Moll

*** Equipaments d’oxigen s’han instal•lat a cala Agulla i Son Moll, extensius a altres platges del litoral, per a auxili als banyistes a fi d’evitar ensurts, accidents o ofegaments a la mar.

*** Un Land Rover amb altaveus, destinat a serveis de la policía municipal i a les “crides” o bans de la Sala, amb acoblament de remolc apta per socórrer soscaires a la carretera, s’ha posat en funcionament a requeriment del Consell Econòmic i Social de la vila.

JULIO IGLESIAS, MARUJITA DÍAZ, ELS FRANCO, ISABEL PREYSLER, ETC…

   La gala nocturna de les festes de Sant Roc a Cala Rajada anuncia els artistes que hi han d’actuar –entre els quals s’hi troba un incipient Julio Iglesias- amb la cantant Marujita Díaz com a cap de cartell.
   La publicitat de la vetllada, als diaris, destaca Julio Iglesias per sobre de Marujita Díaz. Iglesias havia guanyat, feia poc, el festival d’Eurovisión i, abans, el de Benidorm. Això era el bagatge artístic del més tard internacional ídol de la cançó. En el moment de l’actuació de Marujita Díaz aquesta no va comparèixer sobre l’escenari de la plaça dels Pins, estibada de gent, amb més d’un milenar de persones que hagueren de restar dretes, a causa de la seva disconformitat amb el canvi d’“artista estel•lar” a favor de Julio Iglesias. Marujita Díaz es va negar a actuar i va denunciar l’organització i l’Ajuntament de Capdepera per incompliment de contracte.


Júlio Iglesias i Marujita Diaz

   A lloc destacat, a aquesta gala s’hi trobaven els Duques de Cádiz i la seva família Martínez Bordiu-Franco; el nét del Caudillo, Francis Franco; la família March Cencillo i una –encara- desconeguda Isabel Preysler, la qual (segons les cròniques de la premsa rosa) va intimar amb Julio Iglesias (de la qual va ser esposa i mare del seus fills) precisament en la seva estància d’una setmana a Cala Rajada. Les germanes March i Carmen Martínez-Bordiu sembla que varen facilitar l’encontre…


Isabel Preysler i Alfonso de Borbón, Duque de Cádiz

   En Xesc Forteza i “Los 3 de Castilla” varen fer l’esforç d’allargar la gala, cobrint el buit de Marujita Díaz. L’elecció de la Reina del Turismo i una més perllongada, i entusiasta, actuació de Julio Iglesias feren oblidar tot d’una el problema de la tonadillera.

Carmén Martínez-Bordiu, isabel Preysler  i el duque de Cádiz



POLÈMICA FORMACIÓ DEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL

   En substitució de Llucià Serra Vaquer, que ha exercit el càrrec pràcticament durant tota la seva vida, és elegit nou delegat sindical Pere Bonnin Fernández, funcionari en excedència de l’Ajuntament, secretari del club de futbol local i candidat, per representació familiar, a les darreres eleccions municipals, en les quals no va aconseguir l’acta de regidor però que sí s’ha apuntat un sorprenent èxit en aquests comicis sindicals, impugnats per una oposició a la qual s’acusa de les “pintades” a alguns murs, cartells i cartes insultants als diaris contra Bonnin, que n’ha sortit airós.


Pere Bonnin Fernández, delegat sindical

   El president del Consell Econòmic i Social de Balears, Manuel Thomás de Carranza; el Delegat provincial de Sindicats, Francisco Payá Agustí; i el director del gabinet tècnic, José Pipo Jaldo, donen suport a Bonnin Fernández i constitueixen el Consell Econòmic de Capdepera, el qual tendrà el Consell Econòmic de Llevant, ubicat a Manacor, com a centre comarcal. Aquest Consell aglutina totes les tendències existents dintre els sectors turístic, industrial, comercial, agropecuari i social de Capdepera.
    La llista dels integrants, amb un total de 26 comissions, és extensa. Pel que fa a la comissió d’assumptes socials, aquesta està integrada per representants al municipi gabellí de l’esport, de la música, del teatre, de les escoles i de l’església. La de turisme, per un grup d’hotelers; la d’indústria i comerç la componen contractistes d’obres, fusters, ferrers, pescadors i comerciants. L’agropecuària, conradors i ramaders.
   La finalitat del Consell econòmic i social és ser consultiu per part de les autoritats i el propòsit (una utopia en aquell temps), digne d’encomi, fou suggerir un inventari de necessitats que el poble pogués tenir i exposar les queixes adients per a solucionar-les per part dels dirigents polítics.
   Tot plegat va coincidir amb el començament del “paro” (subsidi d’atur) a tot el territori. Es desconeix si els problemes sorgits durant el primer any d’existència del Consell econòmic pogueren tenir a veure amb la nova situació laboral creada i també amb les pressions polítiques tant a nivel local com provincial que, encara, no volien o no sabien assumir els nous reptes. Era evident que la Batlia i una part del consistori gabellí no “combregava” amb la tesi del delegat Bonnin, amb la qual cosa es produí una convulsa relació corporació municipal-sindicat.

CALABRUIXADA I DESBORDAMENT DE TORRENTS

Capdepera es desperta sota una capa blanca de gel. Una intensa calabruixada, amb ajuda de rafegós vent, ha assolat el terme. Els sembrats i plantacions agrícoles han sofert grans pèrdues no quantificades.
Una setmana més tard el poble ha restat incomunicat amb Palma durant dos dies, a causa del descomunal diluvi, i no es recorda haver-ne vist d’altre abans per les nostres contrades, segons expliquen les persones més ancianes del poble. Pluja, calabruix, vent, han provocat fallides de l’electricitat i mals de consideració en edificis en construcció, teulades, animals del camp morts, sembrats molt afectats, cisternes a vessar i inundacions d’habitatges.
A l’altura del molí de s’Alzinar s’ha desbordat el torrent de Canyamel, cosa que ha  impossibilitat la circulació de vehicles en direcció a Artà. Una granja propera que, dies abans, havia adquirit sis mil cries de pollets, fou víctima del devessall d’aigua, que produó la mort de tots els pollets.
El servei meteorològic informa que, per metre quadrat, havia plogut uns 200 litres des de les 3.30h de la matinada fins a les 6h. Molta d’aigua, segons les cròniques, sembla ser aquest índex pluviomètric.

L’ESCOLAR VOL ASCENDIR DE CATEGORIA I RENOVA LA DIRECTIVA

L’Escolar de 1975 registra la formidable trajectòria i el lideratge del grup Pobles Alevins, que entrena Paco Gambins.
Dimiteix Salvador Moll com a entrenador dels juvenils i el substitueix Colau Liesegang. Santy Pujol, “míster” de l’equip de primera regional, és qüestionat per la feble campanya. Jaume Massanet, el president, parla de contractar Pep Pinya –el qual va dirigir el conjunt en temporades anteriors i que acaba de finalitzar al Manacor-.


Jaume Massanet Lliteres, president de l'Escolar

La proposta de Massanet cristal•litzà i Pinya fitxa i arribà amb Lluís Nebot, porter de Capdepera, també procedent de la ciutat de les perles. Per a segon entrenador es nomena Joan Garau, el qual després d’una curta temporada és substituït per Pep Gallego, exdestacat jugador verd-i-blanc.
La directiva es reestructura i es creen seccions de treball i, a més, una comissió tècnico-esportiva que integren Pere Massanet, Basili Vivancos, Mateu Garau (l’inoblidable Mayer de tants de capvespres de glòria balonpèdica), que també és el tresorer de l’entitat; i el propi entrenador Pinya. L’equip femení de l’Escolar, un dels pocs existents a l’illa, el dirigirà Joan Llull. Actualment, la població compta amb 6 formacions de futbol per un cens de 5.000 habitants.


Paco Gambins i els alevins de l'Escolar

El primer equip de l’Escolar vol assolir els llocs d’ascens. Nebot, els germans Nadal, els també germans Ferrera, Loshuertos, Carrió, Rodríguez, Garcia, Morey, Manso i el menorquí Genestar –els titulars- estan disposats a “suar la camisola” per tal d’aconseguir la delejada meta.

Bartomeu Melis "Meyme"