Girant l'ullada cap enrere

Any 1974






Arxiu de Bartomeu Melis "Meyme"

PERE FLAQUER ES SAIG I JAUME VAQUER DE CAS SECRETARI ES JUBILEN
    «Estic molt trist, poble de Capdepera, per haver-te de deixar, perquè ets un bon amic i sé que la meva veu t’agrada. Vull demanar-te que quan arribi “aquell dia del meu darrer viatge” tenguis un record per mi. Aquí deix el meu “tambor per a les crides” per si altre “saig” el vol usar. Aquesta és la meva darrera crida».
   Aquestes foren les paraules de Pere Flaquer, l’amo en Pere Saig, amb motiu del seu comiat, després de quasi 60 anys en actiu, passant de dues a tres vegades pels carrers del poble aturant-se als cantons i pronunciant el “pregó” oficial dictat pel batle. L’agraïment pel reconeixement, per part del Batle, Jaume Fuster Massanet, fou prou emocionant.


 
- Pere Flaquer "Saig", fent la seva darrera crida 
- Homenatge a Pere Flaquer i Jaume Vaquer, presidit pel batle Fuster

   Jaume Vaquer, funcionari de la Sala, agraí la deferència municipal d’homenatge amb entrega d’una placa de plata amb inscripció al•lusiva als 48 anys de servei prestats a l’Ajuntament.
   Finalitzat l’acte, el canonge Llorenç Tous va beneir un vehicle destinat a nova ambulància municipal.



UN GIMNÀS A S’ESCOLA NOVA (S’ALZINAR)
   Un pavelló esportiu amb gimnàs es construeix al camp d’esports de “s’Escola Nova”, amb un cost de cinc milions de pessetes, subvencionat per Bartomeu March. Els 436 alumnes que concorren al Grup Escolar s’Alzinar el podran utilitzar. Els delegats locals de la Joventut, Maria Pascual i Andreu Gayá, donaran un gran impuls als joves per fer funcional el parc del camp d’esports i el pavelló. Ells ens informaren que les 11 aules actuals del col•legi passaran a ser 19 i serà eixamplat el menjador escolar, al qual acudeixen 239 estudiants provinents de Cala Rajada, Canyamel i sa Cala.



CLUB NÀUTIC I POLIESPORTIU ALS PROVENÇALS
   A la cosmopolita urbanització de Cala Provençals (no entregada, encara, oficialment a l’Ajuntament per part del seu promotor) es pretén construir-hi un Club Nàutic per donar cabuda a embarcacions de recreació i al seu voltant una mena d’estadi poliesportiu.
   Realitzadors de cinema i televisió britànics s’han fet ressò de la iniciativa, amb belles filmacions dels indrets de la zona i de Font de sa Cala al seu país mitjançant documentals que s’han contemplat a la BBC de Londres. Precisament, els parents del Sha de Persia, que compten amb una sumptuosa mansió als Provençals, així com també un germà polític del clan nord-americà Kennedy, que passen llargues temporades a sa Cala, foren entrevistats pels periodistes i es mostraren escèptics i contraris al poliesportiu, no així al club nàutic. Denunciaren l’extracció de pedreny i sediments calcaris prop de la platgeta veïnada a cala Provençals, materials que embellien l’indret i que, amb el seu desmantellament per a utilització a jardins i construccions de xalets, converteixen els pinars annexos en impracticables per a la gent. “No sabem com s’ho fan –comenten els veïnats–; sembla talment obra d’extraterrestres, ja que els camions ho tenen difícil per circular per les pedres; cada estiu quan tornam està més destruït. Les autoritats no hi poden fer res, ja que no han recepcionat la urbanització i la platja és de Costes”, manifesten a la televisió.

CORREGUDA DE VEDELLS EN IMPROVISADA PLAÇA DE TOROS
    Amb “avemaries” i “gloriapatris” s’aguantaven els “tendíos” de la improvisada plaça de bous instal•lada a l’avinguda de cala Agulla, davant Los Pinos, on més d’un va sortir escalabrat per les envestides de la gentada congregada, amb predomini de turistes. L’Ajuntament ho patrocinava –feia uns 18 anys que ja n’hi havia hagut una, de “corrida de toros”, a la platgeta del Moll de Cala Rajada– i l’empresari organitzador fou Bartomeu Pascual Papa. Els toreros, Juanito Vallés Valerito, Vicente Alarcón, Pedro Alcalá Alcalareño i Gabriel Pericás. 4 vadells de la ramaderia de Tomás Sánchez Cajo, d’Albacete, que foren torejats, banderillats i morts d’una espasinada (pobrets!!) amb les exclamacions i mamballetes dels apassionats “guiris”. Una banda de música amenitzà l’espectacle i el ballet d’Adolfo el Sevillano i la seva “troupe” de deu ballarins, amb “Alegrias de España” posaren la nota discordant a un capvespre únic, irrepetible (no n’han fet més: les localitats de preferència i tribuna costaven com les de la Maestranza) de sol, calor i “festa nacional”. Per a molts als quals els agrada més la diversió que veure sacrificar braus, l’espectacle còmic-taurí “El Empastre”, que altres anys ens ha visitat per les festes, era quelcom més apreciat…

ESTRANY FENOMEN LLUMINÓS AL CEL
Una espiral de tonalitats taronges que es dibuixava al cel sobre la cornisa muntanyosa de la comarca de llevant, contemplada des de diferents localitats a mitjanit, va cridar l’atenció de més d’un milenar de persones i de pilots d’aviació en ruta. L’astrònom Ramón Comte explicà que es tractava d’un enorme grup de taques de desenes de mil de quilòmetres, degut a una gran activitat solar, molt semblant a aurores boreals.


Instantània nocturna de l'estrany fenomen al cel

   Ràdio Nacional d’Espanya va fer el següent comunicat: ”Un coet de tipus projectil, llançat des de la base de Narbona, en el Midi francès, fou l’autor del fenomen lluminós. El coet va iniciar la seva carrera cap a l’espai a les 7 del capvespre. En prendre contacte amb l’atmosfera les partícules en combustió, de clorur de iode, nitrat de plata i fòsfor, deixades pels motors, produïren el fenomen; i es descartà qualsevol tipus d’explosió nuclear”.


Un altre aspecte del fenomen a l'espai

   El fet va coincidir, pràcticament, amb un incendi entre Capdepera i Artà, d’un front de 18 quilòmetres, on es cremaren 400 quarterades de terreny baix i pinar. Es va iniciar a sa Costa, es va propagar a es Racó i cap a la cadena muntanyosa de sa Dualla. El fort vent va ajudar que s’estengués el foc cap a Son Terrassa i cala Mesquida, amb la qual cosa es produí l’alarma entre els turistes de Pontinental Espanyola. L’exèrcit de Terra, Guàrdia Civil, Policies Municipals, brigades contraincendis i personal civil activaren els dispositius que, transcorreguts 3 dies, aconseguiren extingir el foc.

FELIPE CARDIEL DIMITEIX COM A PRESIDENT DE L’ESCOLAR
    Mar de fons en el si del Club Esportiu Escolar de futbol. Felipe Cardiel Martin, president de l’entitat, presenta la seva dimissió del càrrec arran de diferents cartes anònimes remeses al club i a “Diario de Mallorca”, sota pseudònim, criticant el presidencialisme de Cardiel. Cal dir-ho tot, Felipe ho va fer prou bé, fou bon alumne de Sebastià Pascual, el seu antecessor a la presidència de l’Escolar. El substituieix, provisionalment, Josep Palmer Lladosa. En la seva presa de possesió es fa públic el pressupost per a la temporada 1974-75, que és de 750.000 pessetes; es reestructura la Junta Directiva i es dóna a conèixer el fitxatge de Toni Serapio pel Manacor per 75.000 pessetes. Passat un temps, Jaume Massanet Coix es farà amb les regnes del club.


Felipe Cardiel Martín, president de l'Escolar



DESFILADA DE FAMOSOS A LES SALES DE FESTA
   Prèviament a l’obertura de temporada a les distintes sales de festa o “night clubs” de la zona, el Sindicat Provincial de l’Espectacle, encapçalat per Pere Vidal, crea al municipì l’Agrupació d’Empresaris de Sales de Festa. La presidència entre els profesionals del sector recau en Fernando Regueiro Tous.
Les discoteques locals Búffalo (ara Physical), Xiroi (a l’hotel Gili de la platja de Son Moll, situada pràcticament damunt l’arena), Mannix, Bolero, Poppins (més tard Serpens) i les anunciades obertures a l’avinguda de cala Agulla d’El Patio, a més de les que, sembla, es volen obrir a dos soterranis, un de l’Edifici Sant Josep i l’altre davall la piscina de l’hostal Gami, completaran l’oferta d’aquest estiu de 1974.
Els Beta, amb Miquel Moreno, són els fixos a Búffalo, a l’aire lliure; Els estudiantes passaran de Villa Argentina (que s’ha convertit en apartaments i en el Poppins) al Bolero; La 5ª Reserva per al Mannix i els rumberos Gazpacho i Karlo, amb un ballet internacional provinent de les nits madrilenyes, amb 20 ballarins, amenitzaran les nits de Xiroi.


"Els Beta" amb Miquel Moreno, la revelació musical de l'estiu de 1974

    A la inauguració d’aquesta senyorial sala de Son Moll hi acudeix Purificación Martin Aguilera, guanyadora del títol de Miss Internacional d’Autoescoles a Madrid, que passa uns dies a Capdepera, a la possesió de Ca’n Patilla, amb el seus amics Miquel Font i Catalina Ferrer i els fills del matrimoni. Purificación Martin intervendrà a la pel•lícula “Una chica y un señor”, de Pedro Massó, i formarà part de la Companyia de revistes de Carmen Sevilla i Augusto Algueró. Amb el temps es convertirà en reconeguda “vedette”, que canviarà el nom per un de més artístic i que li ha conferit gran fama: Norma Duval.


Puri Martín (ara, Norma Duval) amb les seves "dames d'honor", una d'elles la seva germana Carla

   Cada setmana, una o l’altra d’aquestes sales organitzen festes i eleccions de misses –de la nacionalitat que sigui– i és contínua (i força angoixant) la presència de fotos i reportatges a la premsa illenca informant d’aquests esdeveniments. Tot val per tal de promocionar l’indret en què ens trobam.

CANVIS A LES PARRÒQUIES DEL TERME
   El Bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda, visita les esglésies del municipi, clausura un curs de formació per a adults i es reuneix amb més d’un centenar de cursillistes d’Acció Catòlica. Comunica als fidels que el fins ara vicari de Sant Bartomeu, Lluc Riera Coll, passarà a ser el seu secretari personal. Al mateix temps fa saber als feligresos de Nostra Senyora del Carme que el Rector Rafel Umbert Sureda (actualment Vicari General de la Part Forana) cessarà com a responsable d’aquesta església per a trasllat a la de Sant Joan de Son Servera. El substituirà Antoni Garau Garau.
   El Bisbe aprofita l’avinentesa per beneir, juntament amb les autoritats locals, un Seat 133 per a servei domiciliari als malalts i persones necessitades del poble, regalat per Capdepera a les Religioses Franciscanes, i que conduirà Sor Luisa León Peláez, que acaba de treure’s el carnet de conduir a l’autoescola local.
   Dintre el capítol de canvis a les parròquies, s’ha de destacar la novetat de celebració de funerals en diumenge. En diverses ocasions s’ha donat el cas d’unificar la missa de difunts amb la de baptismes de neòfits, la qual cosa ha caigut malament a un sector de veïnats. El rector Mateu Gomila ha aconsellat –i així es fa– que es doni el “bon consol” als familiars dels finats abans de la celebració de l’eucaristia, per evitar els aldarulls de la gent que espera el final de la missa, per donar el “pésame”. Pel que fa a les confessions que s’imparteixen en els petits mòduls o confessionaris, 5 minuts abans de les misses, també hi ha canvis, segons les noves disposicions del Bisbat: en lloc d’haver-hi 3 confessionaris, ja que únicament hi ha dos capellans (i, de vegades, només un), aquests es retiraran i a l’entrada de l’església es deixarà un mòdul per a les persones que “necessitin” parlar amb el confessor. A partir d’ara, la Celebració Penitencial Comunitària substituirà les confessions individuals, sense que s’hagi de preparar “la llisteta dels pecats”. “Cada persona actuarà segons la seva pròpia consciència; esperem que això ajudi que la gent vengui més a l’església”, comenta l’ecònom Gomila.

853.000 ESTADES TURÍSTIQUES I 105 INDÚSTRIES D’HOSTATGE
   El municipi de Capdepera, malgrat les molestes obres d’infraestructura que s’estan realitzant a Cala Rajada, ha comptat amb unes 853.000 estades distribuïdes al llarg dels 105 establiments d’hostatge existents.
   El secretari de l’Ajuntament de Capdepera, Sebastià Riera Roca, s’ha traslladat a Benidorm com a comissionat de la Corporació per prendre part a les reunions de l’Institut d’Estudis d’Administració Local sobre les tres jornades dedicades a municipis turístics i les greus dificultats que aquests pateixen. Una de les dèries que el Consistori gabellí té, en aquests moments, és promocionar el Castell, de propietat particular, dotan-lo d’il•luminació, per fer-lo més atractiu de cara al visitant. Aquesta idea el Sr. Riera l’exposa a la reunió i es fa constar en les actes de la Comissió de Turisme i Relacions Públiques.
Les 250 pessetes per pensió completa a hotels de 3 estrelles no són suficients per rendibilitzar el negoci, que té una durada de poc més de mig any, i demanen l’aprovació de noves tarifes segons les categories dels hostatges. Les paredetes il•legals de canvi de moneda (una a cada cantó) són un altre tema que s’ha de perseguir, ja que això perjudica les oficines autoritzades de canvi de divises. S’ha d’elaborar un reglament de requisits mínims d’infraestructura turística, ja que sembla que cada zona campa al seu albir. Al darrer dia, una Comissió Municipal gabellina es va desplaçar a Benidorm per comprovar “in situ” el funcionament d’una voluminosa màquina per netejar arena a les platges i estudiar-se l’adquisició d’una màquina per destinar-la al nostre litoral.
   D’aquestes jornades va sortir la creació del famós “Libro Blanco de la Hostelería”, que tan efectiu fou els primers anys a les Balears.

29 ANYS DE L’ÚNICA BIBLIOTECA I HOMENATGE A MIQUEL COIX
   La Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi, que així era com s’anomenava “La Caixa”, comptava amb l’única biblioteca pública del poble i la denominaven Casa de Cultura, malgrat no tenir res a veure amb l’Ajuntament. Enguany la biblioteca compleix 29 anys d’existència, amb Francisca Lloveta, que es jubila com a encarregada de l’entitat. Estudiants que aprofiten el fons documental allí existent com a ajuda per a les seves assignatures; al•lotes i dones que consulten les revistes de moda de vestir o de lectura fàcil (no hi havia premsa del cor) i molts de nins que, a la secció infantil, engoleixen els tebeos.
Amb motiu de l’aniversari, la biblioteca estrena “la cartilla del lector” per a préstec de llibres. A aquesta Casa de Cultura, l’escola de s’Alzinar –amb el seu director, Miquel Moll Coll, que fa la presentació– ret homenatge a Miquel Flaquer Coix, artista-pintor i persona compromesa en activitats cívico-religioses de Capdepera, a qui es fa entrega d’una placa de plata en reconeixement dels mèrits contrets, que van des de la pintura a l’oli, la música, l’organització de festes i celebracions vàries, a banda d’haver estat un bon grapat d’anys director de la coral infantil i mentor dels escolanets de la parròquia.

Homenatge a Miquel Flaquer "Coix", amb el batle i la bibliotecària, Francisca "Lloveta".



SINGULAR CONJUNT ARQUEOLÒGIC A ELS TRES PUTXETS
Arqueòlegs dirigits pel Dr. Guillem Rosselló-Bordoy, després de vuit mesos han culminat els treballs d’excavació d’una naveta a els Tres Putxets, a Canyamel. Un jaciment primitiu amb restes d’alimentació i mostres de cabrits, bous, porcs i, especialment, caragols i copinyes de mar de més de set espècies diferents. Així mateix, s’han extret 23 puntes d’os i dues foganyes. A l’excepcional conjunt s’hi poden contemplar 4 navetes adossades, una al costat de l’altra, fet poc comú, ja que solen estar disseminades. Els tècnics comenten que l’edificació descoberta és d’una esplèndida bellesa, encara que ara hi falta la neteja dels voltants.

Descobriment de la naveta als Tres Putxets, prop de Canyamel



IMPRESSIONANT MURAL DE LLIMÓS AL PALAU MARCH
   Robert Llimós pinta un grandiós mural a l’entrada i a l’escala de sa Torre Cega per encàrrec del propietari del Palau, Bartomeu March. La temàtica del quadre mescla les 4 estacions amb el foc, la terra, l’aire i l’aigua.
   Llimós ens diu que, quan l’hagi acabat semblarà una prolongació del jardí del Palau March i del paisatge. Li durà més d’un any acabar-lo (va posar fí a l’obra transcorregut poc més d’un any i mig). L’entrada a la casa pretén ser una apologia de flors i natura. L’escala és un joc estètic entre l’interior de la torre i l’exterior, procurant guardar la idiosincràsia del paisatge i el poble mallorquí.

Fragment del mural de Llimós, amb l'autor, al palau March



RENOVACIÓ DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL
   Es renova el Consistori i fan jurament de presa de possesió els nous edils de l’Ajuntament de Capdepera, sortits de les urnes de les darreres eleccions, no democràtiques. Cessen com a regidors Jaume Sancho Moll, Antoni Moll Sureda, Antoni Garau Nebot i Mateu Orpí Servera.
   A partir d’ara, a més del Batle, Jaume Fuster Massanet –que ja porta 5 anys com a primera autoritat– integraran el Ple de l’Ajuntament els regidors Bartomeu Terrasa Flaquer, Sebastià Ferrer Pascual, Joan Serra Melis, Joan Fernández Espiritusanto, Sebastián Pascual Rosselló, Joan Morey Llabrés, Joan Aso Moll, Jaume Massanet Lliteres i Antoni Bauzá Massanet.


D'esquerra a dreta: el regidor Sebastià Ferrer; el governador, Carlos de Meer; el secretari, Segastià Riera, i el batle, Jaume Fuster  
 

II CERTAMEN PROVINCIAL DE CINEMA AMATEUR
  Fou el I primer celebrat a Cala Rajada, ja que l’anterior edició tengué com a escenari o pantalla de projeccions la del Teatre Principal (avui Municipal) de Capdepera, i els patrocinadors eren els mateixos que organitzaven les festes de Sant Isidre Llaurador, que s’escindiren, i part dels seus integrants passaren a constituir el Club Mannix a la sala de festes del mateix nom, situada damunt el moll de Cala Rajada i enfront de la plaça dels Mariners.
   27 pel•lícules de format 8 mil•límetres es presentaren al certamen. La preselecció feta per un exprimentat jurat en va admetre 16 per concórrer a concurs. La cinta “Guia comercial xistificada”, amb graciosos esquetxos, es projectà a l’entremig de la gala, com si es tractàs de publicitat. Els organizadors Bonnín, Palmer i Melis es lluïren amb el filmet i produïren la hilaritat del nombrós públic congregat. L’escenari del Mannix fou reconvertit en cinema i dotat de pantalla i so adequats per a l’ocasió.
   “XYY”, de Gianni Giacobbi, de Palma, fou la guanyadora. El primer premi comptava amb una dotació de 15.000 pessetes i un valuós trofeu de plata. La segona classificada, “Es tren”, de l’experimentat Rafel Bordoy, de Sóller, obtingué les 10.000 pessetes i un trofeu. “Álbum de recuerdos”, d’Andreu Negre, de Palma, guanyà el tercer premi, de 5.000 pessetes, i una placa de plata. El jurat va concedir un “accèssit” al realitzador Miquel Jordà, de Palma, per “Un mundo casi feliz”.
   “Quasi una dona”, de l’autor local Marcelí López i Joan Sancho Jusán; “El camino”, de Manuel Maciá; i “Fantasía en el mar”, del Club Vinces reberen mencions especials del jurat. L’autor local, Pere Bonnín va col•laborar amb “Amargo”

ASSOCIACIÓ LOCAL DE CORRESPONSALS DE PREMSA
   Mitjançant inscripció a l’organisme sindical de Educación y Descanso, els corresponsals de premsa dels distints diaris i revistes de l’illa s’han constituït com a associació. El local social s’ubica a la plaça d’Espanya, 7 (avui de l’Orient) -Edifici Escola Graduada-. Queda integrada per Jaume Tous Flaquer i Nicolau Nadal Ferrer (Diari de Balears), Bartomeu i Mari-Germa Melis Melis (Diario de Mallorca), Joan Sancho Calafat i Josep Serra Bonnín (Última Hora), els col•laboradors Joan Nebot Vaquer (per a la Revista “Cort”), Antoni Muntaner Pomar, Bartomeu Alzina Bibiloni i Len Font i els fotògrafs Francesc Vives Bisquerra, Gabriel Serralta Ribot i Sebastià Vives Mayol.
   Bartomeu Massanet Lliteres és l’administrador comercial de la premsa de Mallorca al municipi, amb la col•laboració de Felipe Pozo Matas i Joan Moyá Llull, com a repartidors, i Pere Domingo Berga (quioscos).

 Bartomeu Melis "Meyme"