cap  enrere








                  
Del  l'Arxiu de Premsa de Bartomeu Melis  « Meyme » 

                         
    He acabat  l’elaboració d’aquest arxiu de premsa. Ara toca repassar les notícies des de l’inici, a principis de juliol de 1962.
   Fins aquest darrer mes -com saben els que ens fan l’honor de llegir-nos- detallàvem el que succeí a partir de 1970 ( 40 anys enrere), però resulta que la nostra Corresponsalia va començar la seva activitat 8 anys abans, a la revista “Cort” de Ciutat  i, també, en les darreries del “Correo de Mallorca”, quan aquest rotatiu va passar a ser “Diario de Mallorca”.
   Els tres primers anys, la meva feina informativa era esporàdica i les cròniques que escrivia per al  diari  i  la revista eren de caire social  (naixements, defuncions, noces, comunions,  festes familiars, futbol, assumptes religiosos, etc.) Noticiari de poca transcendència, molt propi del temps que corria.
   Per tant, per aquesta raó, ens havien quedat quasi vuit anys dins el tinter, motiu pel qual hem tornat encetar l’arxiu, a partir de la primera informació de juliol del 62.
   Amb el meu agraïment a “Cap Vermell”.
 
  
1962    


UNA CREU A “SA COVA NEGRA”

   La col·locació d’una creu de nou metres en el Puig de “Sa Cova Negra” per uns missioners catòlics, que ha comptat amb la participació i ajuda de tot un poble que semblava pujar al Calvari -són dies de Quaresma, prop de la Setmana Santa-, ha suposat una gran manifestació de fe.
   L’enorme creu resta allà d’alt com a penyora, ben visible des de tot el terme. (Va restar al cim, malgrat les inclemències atmosfèriques, fins que va ser engolida per un devastador incendi que va calcinar aquelles muntanyes i que es va produir transcorreguts quatre anys des que fou col·locada. )
 

CENSURA PARROQUIAL

   Al saló-teatre del “Aspirantado” o  Centre Parroquial d’Acció Catòlica, de Ca Ses Monges, a Capdepera, s’ha muntat un cinema juvenil, amb projector i pantalla, fent així la competència al Teatre Principal (avui Municipal) d’aquest poble que, pel que sembla, permet l’entrada als al·lots quan projecten programes per a majors.
  Al quinzell de l’església es col·loca, cada setmana, la fitxa de les pel·lícules que ofereix el Principal, amb la qualificació moral del Bisbat, arxiu  que guarda gelosament, a casa seva,  la “Delegada Local de la Sección Femenina”, la mestra Catalina Melis. Les fitxes, amb l’argument molt reduït, accentuen la qualificació del films de la següent manera:
4 = película gravemente peligrosa. 
3R=mayores con reparos, prohibida a menores de 21 años .
3= prohibida a menores de 18 años. 
2= No permitida a menores de 14 años. 
1= Para a todos los públicos). 

   Aquesta iniciativa va néixer del sever i rigorós rector catòlic (llavors anomenat “ecònom”), que té l’obligació de vetllar per la netedat de totes les ànimes del poble. Cada setmana, els dijous, quan en Jaume de Ca’s Secretari col·locava les cartelleres amb les “postals” de les pel·lícules, a la façana de can Patilla, a sa Creu, el capellà enviava  dos escolanets al domicili de donya  Catalina a cercar les fitxes del programa de cinema.
   Donya Catalina, la professora de nines de l’escola que comparteix amb donya Bel Amengual, a la planta baixa del Ajuntament, com tampoc el senyor ecònom, no varen saber mai que les fitxes es revisaven, per part de la “Junta de Calificación Moral de Espectaculos” de Palma cada dos mesos i, per això, es podia donar el cas de que una pel·lícula que fos 3 R (majors), un mesos abans s’hagués censurat com a 2. Els escolanets ho varen descobrir quan es trobaren amb fitxes repetides amb qualificacions diferents i, naturalment, per dur-la al Rector, agafaven la de manco prohibició. Donya Catalina era molt bona persona i no les controlava, es refiava d’ells.
   Ja es sap… “Si tienes un hijo pillo, mételo a monaguillo”…
 

“EL CAFÉ DEL RECREO”

   L’amo En  Climent Flaquer del “ Recreo”  ens ha comunicat que ja no hi haurà més vetllades de varietats en el seu bar, tota vegada que acaba d'instal·lar un televisor, de la marca “Iberia”, en el cafè.
   És un dels poc menys de la trentena d’aparells d’aquestes característiques existents a Capdepera, en “blanc i negre”.  ”Hi fan de tot, per tant no importarà que, els dijous, duguem el “mag dels jocs de mans” o na Roseta, la ballarina ni, tampoc, “l’aigua de carabanya” per alegrar els clients. Ens bastarà amollar la televisió i, a l’estiu, tenir la gelera plena de “Frigo” i els “polos”.

   En Climent comenta, amb el seu proverbial humor de sempre, que al cafè de “La Palmera” (a la plaça de l’Orient, abans “d’Espanya”) volen instal·lar-ne una, de televisió i, a “Can Patilla”, en Toni Coves, també ho vol fer. “Però de la marca “Inter”. No vol ser manco”, diu.

Sembla  que el “ Recreo” es vol engrandir, esbucant l’ampla i llarga escala que duu al pis superior (que amb tant de seny feren construir l'amo en Joan i la seva dona, madò Maria)  la qual resta espai a la sala del bar. Aquesta escala, quan hi ha “varietés”, els dijous a vespre, s’omple d’al·lots que no fan despesa. 



   En arribar Sant Bartomeu, per les festes del poble, s’obre de pinte en ample el gran saló, també propietat de la família Flaquer-Servera, de l’altra costat del carrer (ara denominat del Rei Sanç i actual Llibreria L’Orient).
  Aquest saló fou, després de Ca’n Bibí, el segon cinema de Capdepera, amb el nom de “Cine Oriental”, més conegut com “del Recreo” -fins que el germà d'en Climent, En Toni, va ser convidat pels propietaris del nou Teatre Principal (ara Municipal) de la família Balaguer, a regentar, amb la seva dona Magdalena, el bar del carrer General Mola (ara carrer Col·legi), conegut com “es bar del cine”(actualment "Centre Jove"), en temps del popular  Miquel Bestard, “s’electricista”.



   Idò, aquest espaiós local de l'antic cinema del Recreo, per les festes del poble, s’omple de gom a gom de gent. Perquè, allí, se serveix el més fresc i bo dels gelats casolans, fets amb uns artefactes denominats “bombes de gelat” que solidifiquen el dolç líquid a base de donar voltes, manualment, a una manivela. I per això, els amos del Recreo lloguen, aquests dies de festa, un gruix d’homes i dones i més d’una dotzena d’aparells per fer gelat. Tot el veïnatge hi participa, el Recreo és molt a prop de la plaça on es fa la berbena.
  -  “Si esbucam l’escala, em farem una al corral, per anar  al pis.”, explicà en Climent. Passats un anys es converteix en l’única “Fonda” del poble, on pernocta la gent forana.
     

ESCOLA DE SA TORRE

    Capdepera compta amb una de les primeres escoles mixtes –per a nins i nines- d’Espanya (quan encara estaven separats els dos sexes als centres d’ensenyament). L’escola (avui ja desapareguda) es denomina “Torre de Canyamel”  ja que està situada molt a prop d’aquest monument del segle XIII, just a l’encreuament de les carreteres que condueixen a Artà i Son Servera (avui, la rodona de Canyamel).
   Són dotze els escolars assistents, i provenen de les possessions de fora vila. La mestra és la senyoreta Margalida Ponsetí.
   Aquesta petita escola va tancar les seves portes el juny de 1966.
 

“EL CLUB CICLISTA CAPDEPERENSE”

   Neix a Capdepera el “Club Ciclista Capdeperense” i s’instal·là sobre el Cafè “L’Orient” a la plaça del mateix nom. El president és Esteva Mercant (a)"Enrique" i els vicepresidents són Pere Pellicer (a) "Barrequeta" i Sebastià Melis (a) "Mengol".
   El motiu de la creació de l’entitat ve motivada perquè Capdepera compta amb tres corredors de bicicleta: En Jaume Pascual (a) "Moma", en Tomeu Flaquer (a) "Febrer" i en Felipe Hidalgo.


Acte d’inauguració del Club Ciclista Capdeperense

    La inauguració se celebrà el 25 d’agost, “Sant Bartomeuet”, i  rebé la visita de la primera ciclista femenina, campiona 1958-59, la francesa Andree Vaudell, que es troba de vacacions a Cala Mesquida.
   A partir d’aquest dia, el pis de L’Orient és lloc d’esbarjo, bauxa i diversió. Els balls són molt concorreguts, tant pels joves com per la gent gran,  ja que al Club Ancora, que és on el jovent té el seu "cau", els balls no estan permesos i, per això, el C.C.C. agafa força.
   En Jaume Pascual participa a totes les carreres de l’illa i d’indrets de la Península, amb més o menys fortuna. En Flaquer i En Felipe únicament prenen part en les competicions locals i comarcals (especialment a la pista de bicicletes d’Artà) 


PRIMERS EQUIPS DE BÀSQUET I FUTBOL

   L’arribada a Capdepera de mossèn Andreu Julià  -el primer capella que, amb sotana, hem vist circular amb una “Vespa”- com a  nou vicari de la parròquia, ha trastocat les joventuts gabellines i ha fet que S’Ancora Club es consolidàs com a entitat cultural i esportiva.
   Tant es així, que al “Campet” de s’Escola Nova, (on, en aquell temps, hi havia l'edifici esbucat d’una escola inacabada, per ensorrament a causa del terreny argilós de s’Alzinar), s’ha  format el que és el primer equip de basquetbol de la histària local: l'“Esperança Capdepera” . En són jugadors: Climent Garau, Javier Sánchez, Antoni Adrover, Antoni Fuster, Agustí Muñoz, Antoni Flaquer, Mateu Morey, Sebastià Sureda i Tomeu Melis.  


El primer equip de bàsquet de Capdepera i el de “Perles Manacor”, el dia de la presentació al Parc de S’Alzinar,  amb el consiliari, mossèn Andreu Julià.

   La presentació de l'equip, per part del reverend consiliari Andreu Julià, ha tingut lloc el 25 de juliol, festa de Sant Jaume. S’han enfrontat al “Perles Manacor”. Es tractà d’un partir amistós.


La plantilla de l'“Esperança Capdepera”. Ells són: Climent Garau, Javier Sánchez, Antoni Adrover, Antoni Fuster, Agustí Muñoz, Antoni Flaquer, Mateu Morey, Sebastià Sureda i Tomeu Melis.

   El Club Ancora vol crear, abans del setembre, un conjunt de futbol juvenil. Ja tenen el nom: “Aguilas”. Aniran uniformats com el Mallorca, amb camisola vermella. En Pere de Son Amoiana, de porter, i dos jugadors denominats “Mayer” i “Lasa” s’encarregaran d’organitzar la posada en marxa d’aquest equip de futbol.    

 

1.963
        
 
“ UN RAYO DE LUZ “
 
   Els equips de rodatge  d’exteriors de “Producciones Cinematograficas Cesáreo González” de Madrid, filmen la pel·lícula “Un rayo de luz” amb l’actriu infantil “Marisol” (avui, Pepa Flores) i els ídols musicals juvenils, “Duo Dinámico” (Manolo y Ramon) i també la “vedette” Ethel Rojo, la sempre divertida Isabelita Garcés i la co-protagonista Maria Mahor.
    Tenen l’hostatge als Hotels Serrano i Clumba de la platja de Son Moll. Els quasi trenta integrants de “la troupe” romanen 15 dies del mes de maig i enregistren els paisatges dunars del Munt Gros i pinars de cala Agulla, amb inclusió d’escenes a l’interior del Palau March, a “Sa Torre Cega”.
     Durant les dues setmanes d’estada a Cala Rajada, cada dia - una vegada haver filmat - es realitzen les proves mitjançant projeccions al Teatre Principal de Capdepera, a porta tancada, per a corregir els errors  que s’hagin pogut produir. El director, Luis Lucia, no permet a cap persona externa a la filmació - ni tan sols als propietaris del cinema - poder accedir  al visionat de les proves.
 

 
L’AMO EN JOAN MASCARÓ, CENTENARI
 
    Es el primer home que arriba als cent anys a Capdepera; l’amo en Joan Mascaró.
    Aquest és el motiu de la festa que l’Ajuntament i la Caixa d’Estalvis dispensen a l'ancià.  L’acte se celebra al saló recentment construït als baixos de la nova vicaria, al carrer de la Rectoria (ara Dr. Gómez Ulla).
     Parlam amb l’amo En Joan i li feim una petita entrevista a fi que ens conti anècdotes de tan dilatada existència. Recorda la seva “lluna de mel”, que no fou d’altra cosa que anar a “arrabassar paumes a Son Barbassa”, o que el segon plat dels seus dinars eren, quasi sempre, “figues seques”;  les feines agrícoles les realitzava amb una bístia portant les beaces o el jou, ja que no hi havia “carros”; ha estat sempre un gran enamorat de l’art de la pesca, sobre tot  de “pescar escorballs”; els jornals es cotitzaven a una pesseta i, els porcs, es pagaven a 7 pessetes s’arrova (10 quilograms).


Festa del centenari de Joan mascaró, amb el batle Joan Vaquer i el jutge Francesc  Rigo

     L’amo en Joan va treballar en la construcció del Convent de les Monges, del qual està molt orgullós. En aquest lloc és on precisament se li ret aquest homenatge pels seus primers 100 anys.
      El seu germà Antoni és pressent a la festa, compta 98 anys i diu que també vol arribar als cent (un any abans de complir-los va  morir). El batle, Joan Vaquer; el jutge, Francesc Rigo, el rector Miquel Picornell i el delegat de “La Caixa”, senyor Ibañez, acompanyen a l’amo en Joan.


El centenari de Joan Mascaró, amb el seu germà Antoni i les autoritats

       El poeta local, Pere Orpí, li dedica les següents estrofes: 

___ “L’estol donà cent voltes a la terra,
       cent vegades floriren les acàcies
       i encatifà la pluja vostres eres 
       amb l’or renovellat de cent anyades.
       Perquè encara ressonen cada dia
       pels nostres viaranys vostres petjades
       i amb fervor secular, cercant altura,
       s’enfilen al Castell vostres plegàries,
       avui, a cor amb vos, avi del poble,
       enarboren un salm d’acció de gràcies.

        La Banda de Musica interpreta un petit concert i els assistents  -tot el poble hi és convidat– assaboreixen un refresc a base de galetes, pastels i “vino español” (que no falti).


 
CINEMA D’ESTIU A CALA RAJADA
 
    Obertura de nous establiments comercials, hotelers i d’oci a Cala Rajada. Ha arribat l’estiu. S’inaugura un cinema a l'aire lliure, el “Cine de Verano Juva”
    Dintre d’un solar al carrer Pascual Marqués (ara avinguda de Cala Agulla), amb una pantalla pintada a la paret, bancs de fusta, desmuntables, sobre un sòl de gravilla i, per sòtil, les estrelles. Quan plou, la gent es refugia davall un voladís que es troba a la part baixa de la cabina de projecció, devora l’entrada al recinte, però la funció no se suspèn, ni molt manco
      Els empresaris Bartomeu Julià (a) Pruna  i Antoni Vaquer (a) Corem contracten al  “Mestre de cinema” més destacat de l’illa, Antoni Nadal, “gabellí” afincat a Palma, i amb en Toni Flaquer del “Recreo” i  En Toni Mestre (a) “Vell”, comencen a mitjan juny les projeccions. Les pel·lícules que inauguren  el “Juva” son “Una muchachita de Valladolid” i “Himno de batalla”, aquesta protagonitzada per l’actor mes sexy d’aquell temps: Rock Hudson.
       La vetllada inaugural compta amb quatre aturades en la projecció, la màquina que s’utilitza és el vell projector de l'antic cinema del “Recreo” de Capdepera i es veu que no va ajustat. Però s’arriba al final. L’endemà vespre la sessió va “una perla”. Quan acaba, hi ha un autobús que torna a Capdepera la gent que d’allí ha baixat amb el mateix transport.
       La temporada del cinema d’estiu dura des del 10 de juny al 30 de setembre. Els dos primers estius funcionen amb la vetusta màquina de l'antic cine “Oriental”, del Recreo. Al tercer any, estrenen nou projector, amb una bobina al darrere per evitar aturades i poder projectar les 2  pel·lícules que componen cada programa i funció --- amb un “descans” al mig --- d’una sola tirada.
        No és el “Juva” el primer “Cine de Verano” de Cala Rajada. És el segon. Desprès, el terce serà "La Estrella”  (on avui hi ha l’oficina bancària de la CAM).  El primer fou el pati de la terrassa del Palau de Ca’n March, a la “Torre Cega”.
         Quan la “Torre “ està il·luminada és senyal de que la senyora, dona Elionor Servera, és al palau. I allí, al gran pati de la mansió, l’amo en Jordi posa en marxa un projector i passa una pel·lícula per a la senyora, els familiars, personal de servei i tots els veïnats que vulguin assistir-hi. N’hi ha que baixen de Capdepera a peu. I no és estrany, la funció es gratuïta… Son pel·lícules “noves de trinca” (Ca’n March s’ho pot permetre), al Teatre Principal de Capdepera no hi ha cinema quan fa calor i “la senyora” permet que la gent pugi al palau sis o set vegades en tot l’estiu.

 
“LA MUJER DE PAJA”
 
    La coproducció anglo-americana “La mujer de paja”, amb “extres” gabellins, com la popular “madò Barruana” i el “camionet de lleixiu” del seu marit Antoni, que portava la Gina Lollobrigida, com si fos una mercaderia, per polsosos camins sense asfaltar (aquesta part del film retrata un indret pobre i deixat de la mà de Déu, que no és Mallorca, ja que no es parla d’ella,) quan simulava que era traslladada a l'hotel, procedent del port on havia arribat des d'Anglaterra, va suposar tot un esdeveniment a les nostres contrades.


"Madó Barruana" asseguda parlant amb l'actriu gina Lollobrigida

     El camí polsós era a la Colònia de Sant Pere; el port on arribava, Porto Colom; l’entrada de l'hotel s’ubicà a una casa, amb cortines antigues mallorquines, i amb un rètol de “Hotel Castillo”, fou a la plaça de l’Aigua d’Artà. Quan Gina penetra dintre l’ hotel, es troba amb els sumptuosos salons del Palau March, a Cala Rajada.
      El protagonista masculí, Sean Connery (actor que ja havia interpretat la seva primera pel·lícula com “Agente 007-James Bond”) rep l’actriu a un racó de la platgeta de “ses Covasses”  a cala Agulla --- que se suposa que es troba prop del mateix hotel --- i, des d’allà, divisen tota la panoràmica de Cala Gat. 


Dos cartells de "La mujer de paja"

      La parella d’actors s'hostatjaren a la residència privada de  “Ca’s Millonari”, de la família Cumberlege, al “Sea Club”, prop d’es Coconar, per l’antiga amistat de Sean Connery amb Claudine, la filla de la casa, la qual, anys més tard, es va convertir, pel seu matrimoni, en la princesa Sapieha de Polònia.

 



GINA LOLLOBRIGIDA, dins la mar,  a Cala Gat















       El director de “La mujer de paja”, Basil Dearden i l’actor secundari Ralph Richardson --- destacada figura del teatre anglès, a qui la Reina Isabel va distingir com a “Sir”, donant-li així entrada a la noblesa britànica, --- a mes dels tècnics, s’allotjaren a l'hotel Son Moll. L’estada, entre nosaltres, va durar uns dotze dies. 
 

Bartomeu Melis “Meyme”