Documentació Gabellina Destarotada (7)
El Myotragus gabellí i Miss Dorothy Bate
He de confessar que no sabia gaire coses del Myotragus ni tampoc de miss Bate. I no ho entenc, perquè darrerament estic obrint en canal el poble de Capdepera i estic molt entretengut amb tot aquest món gabellí, encara que em dugui d’una banda a l’altra sense sebre molt bé on vaig; però va ser un missatge de l’amu en Sebastià Vidal-Joan que em va recordar l’existència tant d’aquesta miss Bate com de l’animaló.
L’amu en Sebatià és el màxim publicista de Quíbia, una comarca catalana en un dels extrems orientals del nostru país, l’existència de la qual ens ha obert noves perspectives i que, per a més senyes, té una tomàtiga seca tant al seu escut com a la seva bandera.
I en un poble de Quíbia, com ho és Capdepera, hi va anar a parar Dorothy Bate el 1909 per mirar de trobar, i trobar, un dels animalons de la nostra prehistòria. El pobret havia anat a morir allà per n’Aladern, a la cova de na Barxa, o potser va ser menjat per gabellins vestits amb pells de cabra abans o després d’una festa o d’un ritual amb crits i cascall.
I el quíber de l’amu en Sebastià va organitzar al CEPA Son Canals de la Ciutat de Mallorca un homenatge a Dorothy Bate, en el qual també hi va participar Taller Llunàtic, amb una intervenció que aviat es podrà llegir i veure al seu bloc, en la qual deixen ben clar que el Myotragus i els homenets de Son Favar són sagrats.
I a més, diumenge passat, a la tertúlia dominical del cassinu (o potser hauria de dir “ex”?) de l’Orient, trobàrem aquests dos articles sobre Dorothea Bate: un al bloc La Lectora Corrent de Mercè Piqueras i l’altre al Telegraph d’Anglaterra, i també hem sabut de l’existència d’una biografia de Karolyn Shindler, Discovering Dorothea, que ja frissam de llegir, perquè hi podríem trobar més dades antropològiques dels gabellins de l’època que potser ens ajudarien a entendre un poquet més tot aquest desgavell que ha estat i és el nostru poble quíber.
Així que pel nostru poble no només hi passaren viatgers convencionals, escriptors, poetes, comerciants, pescadors, reis, presidents, predicadors com mossèn Alcover, gàngster, bàrmans, monges i frares de tota casta, segadors, farers, constructors, fotògrafs... També va venir una científica de trenta-un anys, tota sola, trescant per coves i avencs fins que va trobar el primer exemplar de Myotragus Balearicus.
Per tot això, la Societat Arqueològica Gabellina Destarotada ha organitzat una excursió científica per tal de recrear aquesta important troballa del 1909, a la qual hi assistirà la mateixa Dorothy Bate en persona (o potser hauria de dir en esperit?). Serà un diumenge al matí i després, com un miracle, dinarem de Myotragus al forn per gentilesa dels germans Torreta, que tendran el privilegi de ser, després de tants i tants anys!, els primers en posar les seves mans sobre la carn retornada d’allà d’açà del temps, però no de l’espai.
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
