El 1932 la família de don Gerhard Thumler compraren els molins de devora el castell, coneguts com el molí d’en Cofeta i el molí de d’Alt.
La família de don Gerhard Thumler construí uns habitacles adossats als molins i construïren un gran aljub entre els dos molins i sobre l’aljub construïren una terrassa cimentada que unia el dos molins per recollir l’aigua de pluja.
La família de don Gerhard passà a viure als molins.
Don Gerhard es casà amb Hildegard Egelkrant. Don Gerhard de 1934 a 1939 fou el director de l’Hotel Castellet.
El 1936, amb la guerra d’Espanya i el desembarcament d’en Bayo a Cala Millor, l’exèrcit d’en Franco expropià els molins i ocuparen els molins un destacament de l’exèrcit d’aviació per controlar els hidroavions que sobrevolaven Capdepera i els que venien de Menorca fidels a la república.
A l’agost de 1936 el meu pare va anar a fer guàrdies a damunt el campanar de l’església de Capdepera per tocar les campanes com a senyal d’alarma. Quan avisaven, la guàrdia dels molins tenia ordre d’amagar-se davall l’escala de les cases com un refugi segur.
Els hidros d’en Bayo sobrevolaren Capdepera dues vegades tirant fullets de propaganda a favor de la república i altres dues tirant petites bombes a les afores de Capdepera, i una no va explotar; era com un pot de conserves.
Els soldats del molins restaren fent guàrdies fins el 1945 que va acabar la guerra mundial.
Don Gerhard i la seva esposa el 1940 anaren a viure a Alemanya i allà va nàixer la seva filla Regina.
El 1945 els restituïren els molins i vengueren d’Alemanya i passaren a viure als molins.
A don Gerhard el govern espanyol li concedí permís d’exportació i es dedicà a exportar albercocs secs, llavors de garrofí i ajudà als comerciants d’obra de paumes a exportar per Europa.
A la primera foto, Capdepera i els molins.
A la segona foto, la família Thumler davant els habitacles dels molins.
A la tercera foto, la terrassa sobre el aljub.
A la quarta foto, don Gerhard Thumler, director de l’Hotel Castellet.
