El pressupost és l’instrument a través del qual es reflexa l'estratègia política i les prioritats del Govern. Un cop aprovat el pressupost és l’anàlisi de l’execució la que pren més rellevància, ja que informa del grau i destí tant del pressupost d’ingressos com de despeses, així com de les possibles desviacions. Deia Lluis Foix que "una de les característiques de la salut democràtica d’un país és que les institucions compleixin les seves funcions. I la primera funció d'un ajuntament és els pressupostos s’executin".
Quan parlem de «passar comptes» queda aparcada la qüestió del pressupost anual i a ningú se li acudeix la necessitat de cercar responsabilitats davant l'incompliment evident, amb percentatges d'escàndol, del fet i el deixat de fer.
Sabem que es fa difícil en la discussió política parlar de passat, el fàcil és prometre i «vendre» un futur ple de bones noves, però aquest exercici d'irresponsabilitat és la manifestació d'una manca de rigor absolut que comportarà, més aviat que tard, que la credibilitat dels nostres representants segueixi caient fins a cotes insospitades, amb el que això suposarà per un model democràtic posat en dubte davant uns lideratges cada cop «més fluixos» i fora d'una solvència que hauria de ser vital.
Deixar d'executar una tercera part del pressupost en temps de pandèmia, els exercicis 2020 o 2021 es pot pasar. Tot i que mostra la irresponsabilitat dels nostres dirigents. Haver de fer més de cinc modificacions de pressupost per un valor superior a mig milió d'euros ja és de traca i mocador. Però deixar d'executar un de cada tres euros del pressupost és d'una nefasta gestió. De no saber què fer amb els doblers. De que els impostos estan sobredimensionats i que la incapacitat política és manifesta.
Si això no havia passat amb anterioritat era perquè dels anys 2012 a 2019 s'havia anat eixugant el dèficit existent. I ara, per al 2023 l'execució continuarà igual, és a dir s'incrementarà el líquid municipal i el batle diu que "és pel que pugui passar". Impresentable!
Per exemple, si hi ha pressupostat asfaltar un carrer o canviar l'enllumenat d'una zona, no hi ha cap excusa perquè no es faci. Es fan els informes tècnics, es pressuposta, es treu a concurs, s'adjudica i es fa. És senzill, no. Però si ho pressupostes ho has de fer. El procediment administratiu és lent, sí, però això ho sap tothom i hi has de comptar. Llavors poden pasar tres coses:
1 que no s'adjudiqui perquè ningú compleixi els requisits o no es presenti ningú.
2 que l'adjudicatari presenti una proposta més baixa del plec de condicions. D'aquesta manera una part del pressupost no s'executa.
3.també pot pasar que al llarg de les obres hi hagi imprevists que encareixin l'obra per la qual cosa s'hauran d'habilitar doblers d'altres partides per no tancar en dèficit.
Sia com sia, mai no es pot quedar una tercera part del pressupost, sis milions d'euros, sense executar.
Un apartat del pressupost on l'Ajuntament no destina tot allò que pressuposta és el capítol de personal. Quan no es cobreixen les places de policia o de bibliotecari s'està fent un frau als ciutadans que no tenen la seguretat o l'accés a la cultura assegurada, essent drets constitucionals.
Per tant, els compliments pressupostaris municipals han de ser un objectiu innegociable, com a garantia per una aposta democràtica, del compliment del mandat del Consistori en ple.
Des d'aquesta perspectiva, l'oposició hauria d'exigir informació de l'execució pressupostària amb periodicitat mensual i trimestral respecte de l'execució i liquidació dels pressupostos.
Ah, i cap partit polític pot dir que ha executat el seu programa electoral si ha participat d'uns pressupostos no executats.
