ECOLOGIA I REVOLUCIÓ
Gerhart Hirsch, amb André Gorz i Michel Bosquet, tres persones distintes i un sol pensador vertader, participà en el debat del club “Nouvel Observateur” del juny de 1972. Digué que la gestió racional dels recursos és incompatible amb el capitalisme que persegueix el creixement del capital i els guanys, que l'ecologia cerca l'equilibri biològic i la plenitud de l’home en el treball i que només una societat post-capitalista pot aconseguir l'equilibri biològic.
L'ecologia implica una sensibilitat subversiva que falta en els moviments ecologistes, les propostes dels quals es queden en el voluntarisme i la utopia, en una rebel·lió moral deslligada de la lluita de classes. Discrepà de Sicco Mansholt sobre que la presa de consciència ecològica per part de grans empreses pugui conduir a las transformacions socials imprescindibles per a harmonitzar economia i naturalesa.
El 1971, Klaus M. Schwab, fundador del For Econòmic Mundial, definí el «stakeholder capitalism», que consisteix, actualitzat al 2020 i breument, en la idea que les empreses assumeixin responsabilitats socials, paguin els imposts que els pertoqui, lluitin contra la corrupció, respectin els drets humans al llarg de la cadena productiva, competeixin respectant la igualtat de condicions, participin en la millora del medi ambient, ajustin els salaris i bons dels alts directius, etc. Klaus M. Schwab, en un article publicat en el “Word Economic Forum” (2 desembre 2019), explica que aquesta nova modalitat de capitalisme “permet als inversors cercar beneficis ambientals i socials, a més de financers”.
Així agafa forma la idea que la crisi ecològica és una oportunitat per a activar inversions respectuoses amb el medi ambient, les quals crearan els llocs de feina del futur i s'iniciarà una nova ronda de creixement econòmic. A la darrera cimera de Davos, aquest programa fou l'estrella i, pel que sembla, una part del capital es mostra entusiasmat amb la idea.
La tesi de M. Bosquet és que el capitalisme, tal com el coneixem, és incompatible amb el no-creixement econòmic; però que una altra modalitat de capitalisme pot ésser-ho per un període de temps indeterminat, basant-se en l'apropiació de la naturalesa per a iniciar un nou cicle d'acumulació de capital i recuperar la tassa de guany, en el qual les empreses monopolitzarien la producció i venda de productes no contaminants.
Som al 1972 i M. Bosquet només concebia la fi de l'explotació per mitjà d'una revolució socialista que acabi amb la societat de classes. No podem saber com afrontaria la qüestió avui dia; però no ens equivocam si deim que la crítica que feu al voluntarisme de Sicco Mansholt la mantindria amb Klaus M. Schwab.
Deixam per a la lectora esbrinar si al llarg dels darrers 50 anys les empreses s'han apropiat de la natura i ens disposam a inaugurar una fase que “permet als inversors cercar beneficis ambientals i socials, a més de financers”.
