Infracròniques Republicanes (11)
Els inquietants vídeos del batle de Capdepera
i altres misèries del règim monàrquic
Amb això d’estar tant de temps tancats ens dona temps per pensar moltes coses. A vegades, però, no pensam, sinó que sentim. És el que ens passa quan veim els vídeos del batle dels gabellins. És evident que aquests vídeos tenen un component personal que no entraré a valorar, però a tots els que el coneixem més o manco de prop no ens sorprenen gaire. Efectivament, són inquietants perquè ens donen una idea aproximada de en quines mans estam.
Alhora, aquests vídeos ens connecten amb les inquietants rodes de premsa dels «representants» del govern espanyol, que també produeixen unes imatges que, pensades fredament, produeixen terror de cor.
La militarització que ha imposant l’«autoridad competente» és un signe més de la podridura del règim monàrquic i un senyal d’alarma que ens hauria de posar a tots a l’aguait per veure venir els temps que ens esperen.
I també, tots aquests vídeos mostren de manera prístina el que no mostren. El règim monàrquic segueix amb els seus negocis des del BOE i des del despatxus, amb un IBEX 35 a tota pastilla, amb tota mena de personatges com Pedro Sánchez o el nostru batlle, sempre al servei d’interessus inconfessables, començant pels seus propis negocis immobiliaris, que no s’aturen ni davant d’una pandèmia mundial.
La maquinària del règim ha tret tota l’artilleria –mai més ben dit– i la democràcia està més en perill que mai, des de Madrid a Capdepera, com també ho està la nostra salut.
I una altra reflexió inquietant: el «millor» govern d’Espanya, el primer que va fer en començar els efectes de la pandèmia va ser declarar-se «autoridad competente» i posar militars a fer propaganda autoritària pels mitjans de comunicació.
I encara més, el govern «més» federalista de la història, el primer que va fer va ser suprimir la «federació» i desfer l’estat «més» descentralitzat del món per «retornar» al que en realitat sempre ha estat el Regne d’Espanya: un estat centralitzat, autoritari, ultra-monàrquic i xenòfob, molt i molt lluny d’un estat federal com sí ha demostrat que és la «gran» República Federal d’Alemanya.
Per tant, si el «millor» govern d’«esquerres» fa tot això, què podem esperar dels «altres» governs, que segur que arribaran? Idò només amenaces i propaganda populista que ens poden arraconar al costat fosc de la història i allunyar-nos encara més de la democràcia republicana.
Jo, per sort, aquest temps tancat he tengut molt prop, tant física com espiritualment, molts republicans que em fan sentir que res no ha estat en va, que els republicans no perdem el temps ni quan estam tancats tot sols dins les nostres cases, sinó que els esperits gabellins i republicans ens acompanyen i sobrevolen els nostrus caps i ens connecten amb altres «realitats» tan reals, o més, que aquests inquietants vídeos que ens encoloma el règim monàrquic i els seus militars i batles de plàstic, que no mostren res més que la seva podridura i la seva mala fe. Els republicans, sonant el siurell, viatjam sempre que volem de Capdepera a Nova York passant per Granada, Barcelona, Dortmund, Bolonya o París, i ens quedam tan amples i tan lliures d’esperit com podem i necessitam. Perquè el nostru vol és, en realitat, la nostra vida, tant la viscuda com la somiada, i per això, només per això, el nostru món és la república universal on tots aquests personatges només seran exemples del que mai voldrem arribar a ser.
Que tenguem sort!
Salut i república, més que mai!
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
Un dia
els cavalls viuran a les tavernes
i les formigues furioses
atacaran els cels grocs que es refugien en els ulls de les vaques.
Un altre dia
veurem la resurrecció de les papallones dissecades
i encara que caminant per un paisatge d’esponges grises i vaixells muts
veurem brillar el nostre anell i brollar roses de la nostra llengua.
Federico García Lorca
[versió catalana de Miquel Llull]
