Poemes del confinament / 4: Quan tot hagi passat
Not for the proud man apart
From the raging moon I write
«No és per a l’home orgullós
apartat de la lluna rabiosa que escric»
Dylan Thomas
versió catalana de Marià Villangómez
Rosa d'un corral de Capdepera.
Demà, quan tot hagi passat,
quan tornem a sortir al carrer
per anar a la feina o a Can Pep,
quan ens ajuntin festes i sopars,
batejos, bodes o funerals,
quan ens trobem per un cafè,
a Can Patilla o a l’Orient,
serem de veres els mateixos
que érem abans de tot plegat?
Potser viurem encara reclosos,
cadascú dins la seva vella pell,
cadascú dins la seva petita por.
Demà, quan tot hagi passat...
Estarem al mateix lloc de sempre
potser esperant no se sap què?
Haurem après res d’aquest trontoll,
d’un sotrac que no ens deixa pensar?
Aprendrem a viure el present
sense oblidar per res el futur?
Com serà demà, quan tot hagi passat?
L’abisme que s’obre als nostres peus
ens causa un vertigen fatigós,
és la cor-agror de pressentir
que som lluny de la redempció,
la perplexa incertesa que ens procura
no saber. És l’hesitació
davant l’inconegut. Què podem fer?
Com serà demà, quan tot hagi passat?
Vindran dies per a retrobar-nos
i, qui sap, per a mirar-nos als ulls,
fent un cafè, devers Can Patilla
o a l’Orient, amb la petita por
tamborinejant, ànima endins,
i amb temps, potser, per a demanar
perdó pel món tan desendreçat
que deixam, sense cap mirament,
per llegat. Sense remissió?
Hi ha dies amb cel gris, com avui,
d’una pluja trista i malaurada,
hi ha dies com avui, sense cor,
de cel baix i dur, que ens fa pensar
en tot allò que se n’ha anat
i ens mostra com som de petits
davant tot aquest batibull
que gairebé sense saber-ho
ens ha esclatat entre les mans.
Hi ha dies així, ho sabem,
però ens sorprenen malgrat tot,
perquè no hem sabut esperar
res de millor en aquesta vida
que, a moments, sembla que se’ns escapa,
que se’ns escapa d’entre les mans.
Absorts davant números i dades,
cofats pel que ens diuen que sabem,
entre els dits se’ns va escolant el viure.
Fem l’esforç d’expatriar per sempre
l’antic amor per la senzillesa
i pels déus de les coses petites.
Demà, quan tot hagi passat,
quan tornem a sortir al carrer,
ens convé que siguem els mateixos
que fórem abans de tot plegat?
Taller Gabellí d’Escriptura
(JF, ML, PJT)
Capdepera, abril 2020
