Les trencadores d'ametlles van assolir el seu auge en els albors del segle XIX. Els agricultors illencs, després de la malaltia que van patir les seves vinyes, van optar per sembrar, amb gran encert, ametlers en els terrenys on conreaven antany les vinyes. Amb aquest arbre van poblar totes les planes de l'illa i les faldes de muntanya, on va créixer a l'abric de les oliveres mil·lenàries.

Els conradors mallorquins es va adaptar aviat a fruit sec, font de treball i riquesa, que va omplir de menjar milers de rebosts dels pagesos i jornalers illencs . Es van crear màquines per pelar l'escorça i les trencadores del ric fruit sec, que els feien més suportable el dur treball de la tardor mallorquina.



Tres trencadores del millor fruit sec, per a la majoria dels residents de Mallorca, funcionen encara, (a Capdepera abans funcionava una a Son Gregorio ), amb més de cent anys, a Andratx, Petra i Caimari. La de la vila andritxola la regenta la seva cooperativa, la del poble del Pla, una " joveneta " que està més a prop dels 90 que dels 80, i per últim l'amo en Miguel fa funcionar la trencadora d'ametles de "ca na Bielona”, de Caimari.


Gent de Capdepera i tota la comarca de Llevant acudeix al servei que fan aquestes persones que s'encarreguen que les trencadores funcionin. Un servei que no té preu (no ho fan com a negoci). A aquestes persones se'ls deu que molta gent reculli les ametles i tengui cura de els vells ametllers.



BETO