" En aquesta hora de comiat no pot faltar aquesta darrera abraçada de tots aquells que formam i empenyem la revista Cap Vermell."
El traspàs de Jaume Melis Mayol "Mengol" ens dol. Els amics que feim la revista digital Cap Vermell sentim la pèrdua d'una persona propera i estimada. En Jaume sempre ens ha acompanyat en tots els actes públics que hem organitzat des de desembre de 1980. El tenc present, per exemple, en els actes d'entrega dels Premis Cap Vermell que hem celebrat al Teatre Municipal de Capdepera. Com a home metòdic i ordenat que era sempre agafava seient, més o manco, en el mateix indret, a la segona o tercera fila, just darrere de la que teníem reservada per als convidats. Sempre era dels primers a arribar.
Indirectament, en Jaume sempre sempre ha estat lligat amb la gent i les curolles de Cap Vermell, primerament mitjançant la filla, Mari Germa, que participà en la fundació de la revista i amb la qual sempre s'ha sentit lligada. Anys més tard s'hi afegiria el fill Tomeu. Darrere aquests vincles familiars hi havia en Jaume, sempre encuriosit per allò que fèiem o publicàvem.
La via familiar no era l'única connexió que tenia en Jaume amb Cap Vermell. Jo mateix, en aquests darrers anys, he cercat la seva col·laboració per incorporar els seus coneixements i llarga experiència als meus escrits sobre la història de Capdepera. En Jaume, als seus 95 anys, em permetia capbussar-me en el conflicte de la Guerra Civil perquè va viure els esdeveniments, va conèixer els personatges i era dipositari d'allò que ha estat maltractada: la memòria històrica.
Jaume Melis amb el seu cosí, l'actor Joan Maria Melis
A finals d'estiu el vaig visitar per parlar bàsicament de l'espiritisme local, un tema difícil. Una referència que em va donar va ser que el seu sogre, en Tomeu Melis Alzina Saletes, combregava amb aquesta creença. Aleshores ho vaig relacionar amb la crisi que patí la Junta Rectora municipal del Front Popular a finals d'abril de 1936, quan el seu president, en Miquel Julià Melis Pruna, féu tancar en bon diumenge l'església parroquial. No he conegut persones més pulcres i èticament primmirades que els espiritistes. Per això entenc que, malgrat les justificacions d'en Miquel Pruna, en Tomeu Saletes no podia acceptar aquella manca de respecte cap aquells que professaven unes creences diferents a les seves, encara que fossin els seus "enemics" polítics. Per aquest fet dimití com a vocal de la Junta Rectora.
Jaume Melis amb la seva filla Mari Germa
Amb el traspàs d'en Jaume sent que darrere meu s'ha tancat una porta i que el meu redol s'ha fet una mica més petit.
En aquesta hora de comiat no pot faltar aquesta darrera abraçada de tots aquells que formam i empenyem la revista Cap Vermell.
Descansa en Pau.
Josep Terrassa Flaquer
President de Cap Vermell
