EL TRIAGLE DE L’ENSURT

Una crònica gabellina (vertadera..., o no) de 1989

   Aquell darrer mes  de 1989 no fou un desembre normal.

   Molt a prop de la Paradella descoberta per algun enginyós bibliotecari de mítics  vaixells enfonsats, entre Menorca i Mallorca, enmig de les aigües que separen Ciutadella de Cala Rajada, s’hi troba, segons sembla, una espècie de  cavitat  submarina immensa, talment  el diabòlic “triangle” de les Bermudes, zona tètrica de desaparició de vaixells  i de persones. En aquests anys, l’àrea geogràfica situada a l’oceà Atlàntic, a l’estat de Florida i no molt llunyana de Puerto Rico i Miami, ha fet anar de capoll els investigadors i científics.

 Estrany fenòmen al cel de Capdepera

 Idò aquí, entre la punta de s’Agulló ió i Na Llòbrega, mirant cap a d’Artrutx i, desprès, reculant fins al  Riu de sa Fusta, a molta, infinita fondària, existiria un enorme pou sense fons. Així ens ho fa saber en Pau Cerdà-Tocano, un estudiós del tema de moda d’aquest any 89 que fineix:  els objectes voladors no identificats (OVNIS).

  __”Es tracta d’un lloc curiosament màgic  que es troba a poques milles de nosaltres des de temps immemorials. Dintre els cercles esotèrics de les Illes, és un indret poc conegut que, ja fa temps, uns estranys tripulants solcaren,  i  allí, en a ’immensitat submarina del canal de Menorca,  instal·laren una base, una gegantina plataforma, de les més importants del món mundial”, explica Cerdà-Tocano.

    El tema ha ocupat les pàgines  d’ONES, una revista informativa de Capdepera d’aquesta època que, amb les benediccions de l’Ajuntament gabellí que presideïx com a batle el germà petit de na Taconera, piloten dintre l’associació cultural denominada “Garballó”  (nom molt propi d’aquest entorn) amb direcció conjunta ¿? les següents persones:  na Maria Murta, en  Guillem Garau, el fill d’en Mateu d’“El Castillo”, el “monicipal” Jaume Riera, el mestre de periodistes Manolo Santolaria;  en Marce, n’Esmeralda dels “Mobles Màrmol”; un jovenell, un tal Suso, que  en el futur arribaria a ser el creador–intèrpret d’un “Capdepera Blues”; Joan Sancho “en Caraco Gran” – ja que n’hi havía  un altre de més petit –, Marga Santandreu, futura jutgessa de pau;  Pepita Morató,  qué  amb el temps serà, juntament amb el seu fill, una agradabilíssima cantant que farà les delícies de la gent major de la tercera edat; el sexi-policia local (“metro-no-sé- què”)  Antoni Nogales  i na Lídia del Campo.

Capçalera de la revista Ones

 Un assortit “staff” que, tot plegat – com diu la presentació del primer número  d’ONES –,  ostenta la direcció, la qual cosa es augurava, garantía – sense que ells ho poguessin saber, aleshores – una no molt llarga vida de la revista.  Tenen la seu, la redacció, a Ràdio Capdepera – emissora que ja existia amb aquest nom l’any que ens ocupa – a un local a l’entrada de Cala Rajada .

  Un dels programes més de més èxit de la Ràdio Capdepera fou la posada en escena radiofònica, amb actors del municipi, d’una obra titulada “Un poble per servir un Ajuntament”, peça, aquesta, que no tenia tara i de la qual existeixen còpies per als que vulguin escoltar-la

L’ENSURT .

      L’ensurt que produeix l’existència d’aquesta base d’objectes voladors no identificats, submergida dintre les aigües del canal,  entre la gent, en els habitants del terme, ha fet que els comerços, hotels, restaurants, bars i cafès del litoral turístic – lluny de produir l’efecte contrari que suposaria tenir els establiments tancats, com cal en aquesta època del any, idò no, obren de bell nou, a “bombo i platerets”, a l’espera d’afluència de turistes, de visitants àvids de comprovar “in situ” l’anunciada presència de colles d’alienígenes o, com les qualifica  molta gent, d’extraterrestres”.

   I tot això succeeix, quasi per les  vespres de l’Esperança  (qualcú, inclús, ha suggerit tornar treure la imatge de la Verge perquè guaiti el cap  per les murades del Castell, mirant cap a la mar, però aquesta vegada  no per allunyar cap moro, sinó ajudant a l’escomesa), o sigui que manca una setmana per les festes de Nadal. Per tant, que ningú cregui que es tracta de cap innocentada per al dia 28, que resta totalment descartada per la gent de bona saba.

  Onze anys abans de les dates en què ens trobam ja varen succeir estranys fenòmens per devers  les costes del ponent de l’illa. I fa molts, molts d’anys,  al mes de febrer de 1945, una estimada família de Cala Rajada va quedar desfeta: la de madò Paca. La pobra dona va haver d’admetre la desaparició del seu marit  Pep i dels fills d’ambdós, Pere i Rogelio . Els tres sortiren a pescar amb una petita embarcació, de nom ”Es nin de Praga”, de la qual, únicament, es va poder recuperar un rem, que sa suposa era de la barca segons estimacions del mestre d’aixa Miquel Rosselló “es Pollencí”.  Dintre la blavor terbolenca de la mar, per jamai poder-los tornar a veure, “Es Cubano” i els seus dos fills desaparegueren per a sempre.

  Les explicacions que sobre el fet es pogueren donar foren minses, malgrat cercar els infortunats pertot arreu. És, aquesta, una pàgina trista de la marineria gabellina, com, tal volta, també ho foren d’altres successos, que al llarg del temps, s’han produït pels voltants de la nostra mar.               

Arxiu “Meyme” 1989                

Fotografies (3):  ONES, L’ensurt i Estrany fenomen