Que el món no para de girar és de les poques coses segures que em ronden ara mateix, i així i tot, no descarto que sigui una ficció organitzada per una macro-potència supra-terrenal per alimentar la nostra imaginació i tenir-nos distrets. Anem a pams. Violència de gènere que, per a mi, és simplement violència, sense llinatges ni malnoms. La violència sempre és una acció originada pels dèbils mentals contra altres que en reben les conseqüències. Psssssssss és el renou que fa la vàlvula de l’olla a pressió per descarregar-la quan en té en excés. El meu cap no té vàlvula i no sento el mateix soroll. La pressió augmenta. Fa res, un jove amb 18 anys arremet contra una noia de 14... Pssssss, el soroll que no sento.

Violència de gènere. Per què de gènere, si hauria de ser de degenerats, sense importar si és mascle, femella, jove o gran? No serà un argúcia d’aquella potència que ens té distrets? O vol dir que acceptem aquesta violència? Dimarts 8 d’octubre, telenotícies migdia de TV3: imatges de la manifestació a Tàrrega, magnífica població malaurada per unes hores, per uns fets que no haurien d’haver passat: manifestació on es veuen infants, menors d’edat, somrient davant la presència de les càmeres... Pssssss... Les imatges demostren amb crueltat que aquests nois i noies no tenen massa clar, pobres, què significa que algú hagi acabat amb la vida d’una altra persona. Bé, potser sí ho saben, però amb la seva edat no tenen l’obligació de saber què significa patir aquelles conseqüències. Estem posant escuts infantils davant les màquines de reflectir notícies? Pssssss...

Notícia: aquella informació que és nova. In-formació, concepte que origina un debat a qualsevol curs inicial de la carrera universitària per arribar a ser periodista... Se n’ha escrit molt sobre aquesta paraula. Informar o comunicar?

Infància, adolescència, joventut. Moments de la vida d’una persona que haurien d’estar orientats a la formació, a l’educació, a l’aprenentatge, a somriure, a aprendre a somriure, a aprendre a parlar, a escriure i a comunicar-se. A entendre, i a aprendre el que hi ha més enllà. Que no hauria de ser violència...

Lampedusa, nom d’una illa que sempre havia volgut visitar navegant i que, ara, potser se m’han passat les ganes de cop. Pssssss... Informacions contradictòries i fragmentades em fan pensar que algunes embarcacions van denegar auxili a un grup de persones que s’estaven ofegant, i que es van ofegar. PSSSSSS... Altres informacions em duen a entendre que, des d’alguna banda del món, algú va proposar unir esforços a l’hora de gestionar l’acolliment d’immigrants... i també em sembla sentir veus crítiques amb la proposta. PSSSSS...

Maregassa forta a les aules de Balears, el fons educatiu està remogut i el color verd de fons surt a la superfície. A qualcú l’interessa crear un estat educatiu de rics per damunt d’un altre per als... pobres? Educació de primera i educació de segona categoria, pel que sembla. A qui interessa fer créixer un jovent sense bona educació? Per quin motiu s’han fet tantes reformes educatives en una democràcia (?) tan curta? Educació és competitivitat, però competitivitat sana, honesta, fair play... La manca d’educació ens acosta a la violència, a la força bruta, a estar emprenyats, a barallar-nos. Algú no vol aquesta honestedat; algú vol dictar i dominar les regles del joc, perquè no està capacitat per jugar de manera neta.

PSSSSSS... el món segueix rodant, la pilota segueix rodant i rebotant, i alguns humans continuen donant puntades de peu a la pilota, a altres humans, als drets, a les obligacions i als deures, a la informació...

15M, la gent s’ajunta per tractar de canviar el sistema pacíficament, des de baix. 15 M, qui en sent a parlar? Deu ser que no interessa parlar d’aquest moviment, o que se l’han carregat? Llei de partits, constitució caducada, rescat bancari, finançament il·legal, participacions preferents amb consentiment del Banc d’Espanya; enganys, mentides, robatoris i control.

I mantenim la violència com element de santificació. Ens postrem amargament davant les notícies gens noves de les dones mortes pels seus companys (?), dels centenars d’immigrants ofegats quan fugien de les puntades de peu d’altres éssers suposadament humans, o dels milers d’habitants víctimes d’una guerra. Acabat el telenotícies, no tanquem la tele i ens aturem a pensar en aquelles víctimes; deixem que vingui un partit de futbol, una pel·lícula, un programa d’humor. Ja hem fet la penitència a les notícies.

PSSSSSS... és clar, no podem viure sense una vàlvula que ens tregui la pressió. I, mentre anem descarregant la pressió i deixem que les coses segueixin com fins ara, la violència manté el seu tarannà dominant allà on hi hagi una persona de mentalitat feble que vol arribar a cops allà on altres han arribat amb una educació més forta i ben orientada.

El món roda, el meu cap roda: però, qui t’has cregut que ets per arribar a aquestes conclusions? Quin dret tens a pensar d’aquesta manera, a acusar ningú de la seva manera de fer? És cert, que ningú se senti ofès. Ortega ja ho va dir: “l’home és ell i les seves circumstàncies”. Jo... només pensava en veu alta que em van ensenyar que són possibles altres circumstàncies. Però, segurament, em van educar malament o no vaig saber aprofitar prou bé la meva educació. Dubto que arribi a veure un món sense violència. Perdoneu, deu haver estat un malson; no soc qui per canviar-vos el somriure.