En anteriors entregues, datades l’any 2007, ja parlàvem del que llegim al Diari d’en Guillem S.D., que ens ha deixat amb una caramull de condicions, però tot gojós que a la fi, algunes de les íntimes narracions, amagades durant tants d’anys, puguin veure la llum. L’administratiu, més aviat executiu, temorenc, ha confiat en nosaltres la difusió de les seves dèries d’escriure.

  Escriu en Guillem: ”Algunes companyes de feina estan com a revoltoses en el transcurs dels 20 minuts amb què comptam per fer un recés i poder berenar, per torns de quatre persones. Elles han llegit a una de les ¿qualificades? revistes del cor que algunes publicacions ofereixen els caps de setmana, que Balears figura al cap del rànquing de càncer d’úter. El que no s’expliquen, aquestes senyoretes, és que el motiu que esgrimeix la revista com a causa de la malaltia apuntada sigui la promiscuïtat. Què tendrà a veure el porquim amb la velocitat?, inquireix una d’elles. Un senyor que acostuma a berenar amb les companyes en qüestió respon a la pregunta que, precisament, radica amb “la velocitat”, el “quid” de l’assumpte. ”A poc a poc, lentament, amb bona lletra, assaborint els fruits que la mare naturalesa ens ofereix i un sol Déu i una sola dona…”, afegeix aquell senyor. Mentre, des d’un despatx proper a l’hàbitat on berenen, una veu exclama: “Sí, un sol Déu i una sola dona… cada dia, almanco. Com allò que diu la publicitat del plàtan de Canàries”.

   Continuam llegint: ”Idò això, si cada dia almanco un plàtan o una mandarina, en el terreny sexual o afectiu entre dones i homes, d’aquí pot sorgir la promiscuïtat, ja que si la relació no es troba prou definida i sense ordre ni concert, no solament un/una s’exposa a sides, gonorrees, sífilis, sinó,també, com ara, a càncer d’úter. Això si donam crèdit a la ¿qualificada ? revista dominical.



    No resten satisfetes aquestes dones treballadores amb l’explicació d’abans, fins que una d’elles, més veterana i assaonada,  exposa: ”La clau està a fer forolla  dintre les relacions íntimes, ja que si t’ho prens desmesuradament correm el risc de perjudicar-nos fisiològicament”. I es produeix un llarg silenci…

    El tema ha donat de si per altres 20 minuts de “manduca” al següent dia, però ja no amb tanta vehemència en la discussió. El “furor” semblava minvat i tornaven sorgir les cares innocents d’aquelles al·lotes que explicaven que ja és tenir sort poder assaborir, qualque vegada i en alguna sortida nocturna sabatina, si s’escau, una  aventura d’aquest tipus, ja  que avui – el 2007, s’ha dit – els joves son molt pusil·lànimes i no és qüestió que hàgim de ser quasi sempre les dones les que duguem la iniciativa.

Quins estralls no produeixen aquestes revistes del “cuore”!, exclama en Guillem.