Continuant amb l’article anterior, voldria afegir unes reflexions a l'afirmació sobre Europa que feia al final. A veure si em sabré explicar.

El que jo pens és que Europa, tal com ara està pensada, no acaba de funcionar. Quin és, per a mi, el principal problema (n’hi ha molts d’altres, però ara mateix pens que aquest és el principal)?

Les diferents velocitats de les economies del nord i del sud d’Europa. Per què? Idò perquè els països del nord solen tenir més bons fonaments econòmics, és a dir economies més sòlides que els del sud. Això, el MERCAT ho sap i aprofita les ocasions que se’ls presenten per fer trontollar més l’economia dels països PIGS (+ Itàlia),  fent accions de clara especulació en benefici propi.

Mentre que els primers tenen industries, I+D+i, els millors centres d’investigació, etc, els del sud només tenen les fàbriques, filials de la matriu amb base a un d’aquests països, i oferta del sector serveis, sempre que la mà d’obra continuï sent mes barata que en aquells. Evidentment, hi ha el turisme, que té l’avantatge insuperable per a ells del clima, que mentre no ens carreguem l’entorn és l’únic sector clarament necessari per als països industrialitzats del nord d’Europa. A més, les nostres empreses i professionals del sector són els més apreciats del món, gràcies a la seva experiència d’haver estat els primers a veure les possibilitats del turisme de masses, capacitats  i d’altres motius, que no vénen al cas. L’altre punt fort és la construcció, a través de les segones residències, especialment situades al litoral mediterrani, però ara val més deixar anar aquesta economia per insostenible a llarg termini.

Quines solucions hi ha?
Jo hi veig dues possibilitats.

La primera:

Donat que ja no és possible fer una devaluació per a augmentar la competitivitat dels productes locals i mantenir els sous per d’avall la mitjana dels països rics, només queda fer un augment de competitivitat a través duna re-negociació del pacte d’entrada a l’Euro. És a dir, ajustar el tipus de canvi de l’economia espanyola, de forma que en lloc de ser l’actual (166,386 pesetes/unitats) passi a ser un altre (p.e. 250/300). Així aconseguiríem tornar a ser interessants per als inversors estrangers, tal com estàvem acostumats fins a la dècada dels 90 del segle passat.

Quin seria el preu?

Idò, tal como passava anteriorment, perdre capacitat interna de consum de productes estrangers, perquè tornarien a ser més cars que els nacionals, restringir les importacions, energia i productes d’alta tecnologia, bàsicament. Possiblement, la inflació tornaria a  apujar en aquests països i, per contra, tornaríem tenir un petit alè d’aire per fer front a les obligacions exteriors.

Un altre problema que es presentaria seria el de la conversió de l’actual deute extern, és clar que si seguíssim tenint el mateix deute en euros, en valer més que abans en referència a la nostra economia, passaríem a tenir més deute. No quedaria més remei que re-negociar-ho per a mantenir el deute dins termes racionals; en aquestes tenim actualment a Grècia.

La segona:

Actuacions polítiques enèrgiques en contra de l'especulació dels MERCATS. Es tractaria d’aplicar estrictes normes de funcionament encaminades a protegir els ciutadans, que són els que acabam pagant la factura. En una paraula, aplicar mesures de protecció social, socialdemòcrates, en lloc de les que actualment s’apliquen, neoliberals i conservadores.

Quin seria el preu?

Aquesta regulació dels mercats no seria ben vista pels conservadors, ni evidentment pels especuladors, que són els que tenen el poder real en el món occidental, i seria difícil que ells mateixos dictassin normes en contra seu. Només unes accions polítiques molt determinades podrien superar aquest gran escull.

Com veim, tant a la primera com a la segona solució hi ha un perdedor, el MERCAT i els especuladors. Es deixaran regular? Negociaran “quites” als països amb problemes? Si fossin humans... a lo millor, però ho dubt.

A la vegada, s’haurien de seguir fent esforços per tal de solucionar els altres problemes, no els econòmics, sinó els polítics, fent el necessari per coordinar i fer confluir les polítiques fiscals i financeres, principalment.

Pot ser que així, i amb moltes altres mesures, naturalment, podríem salvar l’Europa com a  país de tots els europeus, un lloc on continuï havent-hi mesures de solidaritat cap als països/regions més desfavorits. Així ho va fer Alemanya quan va engolir l’antiga Alemanya de l'Est, així s’està fent a Espanya amb les regions més desfavorides com Andalusia i Extremadura, a Itàlia amb les regions del sud, etc.