Bones tardes,
gabellins i gabellines i tots els presents, sigueu d’on sigueu:

Som en Toni Flaquer, en Toni Torreta, en Toni Netzer, en Toni de l’Orient, com em volgueu dir!
Vaig néixer a Capdepera, al carrer Cervantes, quan encara hi havia la comare del Biscúter i tots noltrus neixíem per les cases, cadascú a ca seva.

Tota la meva vida ha estat lligada a la plaça de l’Orient. Tenc fotos de quan vaig començar a caminar per aquesta plaça amb un caminador de vímet quan encara no estava asfaltada.

Vaig anar a l’escola aquí, a la plaça, amb don Miquel, don Joan i don Francisco, i compràvem bolígrafs, llapissus, quaderns, gomes d’esborrar i polvos d’estar aquí, a ca don Julio. I les berbenes encara es feien en aquesta plaça, i ja ha plogut!

Mon pare i mu mare, en Biel Torreta i na Maria Vergera, havien de fer molta feina i me vaig criar a ca la padrina Margalida i en Tomeu Verger, que vivien a la plaça des Sitjar. I poc després les festes es començaren a fer en aquella plaça de l’antic ajuntament.

Aquells paperins, les torroneres, en Solleta, que li féiem putades una darrera l’altra com tal de fer-lo emprenyar, els padrins que mos compraven pilotes que feien els presus de la presó, que tot d’una s’espenyaven o queien dins el rebost de ca madò Bàrbara des Puig.

Me’n record de quan amb el padrí Tomeu anàvem amb la somera i el carretó al Cavaller a veure guanyar en Magno d’en Vadò, mentre la banda de música tocava passodobles i en Jaume Parreta dirigia i ballava. Aquella calor! Sort que venien taronjades i pinyes dins aquells bidons amb gel de l’amu en Moma!

Les comèdies d’en Xesc Forteza sempre banyades, en Pep Cetra venent cocavets, avellanes i dàtils, que donaven molta feina a n’en Joan Cegu, aquells dinars de Sant Bartomeu a cas Padrí Tomeu amb tota la família. Érem molt joves, però record que el padrí per tal de refredar la síndria la posava dins la cisterna; aquells escaldums de la padrina i aquell gelat d’ametla fet amb la bomba donat voltes i voltes.

Devers l’any setanta me’n vaig anar a Son Moll, quan els meus pares varen obrir el Paraiso. Me’n vaig anar a estudiar a Manacor amb els frares de La Salle, quan començaren a fer l’escola nova. D’aquí varen sortir unes bones peces: com els ex-batles en Toni de sa Funerària, en Joan Prebe i el conseller Joan Sard, el cassiner en Xiscu Llissa, el Bibliotecari del Golea Miquel Llull... i molts més!

Però quan venia Sant Bartomeu, cap a ca la padrina, cap a la festa!

Devers l’any 85 les festes varen caure en decadència per deixadesa governamental, però a l’any 90 un grup de joves varen fer les festes alternatives, per tal de punyir un poc aquesta deixadesa. Eren els 90 Tomeus! Que feren tomar les barreres de les festes i aquestes tornaren a ser populars.

Això va dur que fessin un grup de gent jove que es va ficar a la Comissió, i aquestes festes patronals gabellines varen tornar a agafar força una altra vegada.

Jo, en aquell temps, ja estava bastant ficat amb el que era la meva feina al Cafè de l’Orient, i no podia gaudir de totes les festes, però sempre quedava una estona per anar fins a la plaça a beure un “refresc” i fer un poc de poble.

I per acabar, que hem d’anar a fer una cerveseta!, vos vull dir que estic molt orgullós de ser gabellí, d’haver fet feina amb el meu germà Tomeu a l’Orient seguint l’estela dels nostrus padrins i dels nostrus pares cassiners, servint cassalles a personatges tan importants com en Suador Beó, en Toni Nossus o el celador Toni Quec, i d’haver col•laborat a fer un poble més fester, i poder viure les festes tan importants pels gabellins com és Sant Bartomeu.

Gràcies per haver-me aguantat, i vos dic en veu alta:

VISCA CAPDEPERA I VISCA SANT BARTOMEU !