Dijuos 4 de juliol

Roberto Rúmenov és un jove pianista búlgar, guanyador de nombrosos concursos nacionals i internacionals des de primerenca edat. Es poden destacar els primers premis en Intercentres Melòman, Joventuts Musicals d'Albacete i Amígdala, entre altres. Actualment és concertista i ofereix recitals en països com Espanya, Bulgària, Itàlia, França, etc.

Es va interessar pel piano a la primerenca edat de 6 anys. Va començar els seus estudis a Bulgària amb la professora Antonina Boneva. Posteriorment va estudiar 4 anys en el Conservatori de Palma de Mallorca i en 2016 es va instal·lar finalment a Madrid, en el Centre Integrat d'Ensenyaments Artístics de Música i Educació Secundària Federico Moreno Torroba amb Javier Rovira. Va acabar la seva llicenciatura en el Real Conservatori Superior de Música de Madrid amb Graham Jackson i Mariana Gurkova. Durant els seus estudis superiors va guanyar el Concurs de Solistes i va debutar en el Teatre Monumental amb l'Orquestra Simfònica del Real Conservatori Superior de Música de Madrid sota la tutela de Juan Luis Martínez. En el seu últim any va ser guardonat amb el "Premi Fi de Carrera". Gràcies al seu premi en el concurs "Intercentres Melòman" va obtenir una gira per Espanya entre 2021 i 2022. Així com destacar els nombrosos concerts pels seus premis en el concurs "Joventuts Musicals d'Albacete".

Frédéric Chopin

El programa estarà dedicat al genial artista romàntic Frédéric Chopin, conegut per les seves composicions per a piano sol i per ser un dels majors pianistes de la història a causa del seu estil únic que va canviar la manera de tocar a partir de llavors. 

Chopin va descobrir el veritable potencial del piano per a construir un món poètic de melodia i color. Posseïa un geni extraordinari i innovador que es revela en la seva riquesa expressiva, el seu ritme harmònic, les seves modulacions i els seus subtils cromatismes, un llenguatge sonor que emana directament de la tècnica del seu instrument i es desenvolupa en sonoritat per a conduir al piano modern del segle XX. La seva música, el seu estatus com una de les primeres celebritats de la música, la seva destacada vida amorosa i primerenca mort li han convertit en un símbol destacat de l'era romàntica. La obra de Chopin es troba entre les més originals i influents de la història de la música, de fet continua sent popular i ha estat objecte de nombroses pel·lícules i biografies de diversa fidelitat històrica.

Roberto Rumenov ens delectarà amb Nocturns, Estudis, Balladas, Scherzos i Sonata, obres tècnicament exigents que amplien els límits de l'instrument, i que requereixen de l'intèrpret tot el seu matís i sensibilitat.

Programa

Obres de F. CHOPIN: estudis, nocturn, ballada, scherzo, sonata







Dijuos 11 de juliol


Víctor Carrascosa Quintet és un grup que neix a la ciutat de Barcelona. Format per joves músics, tots i cadascun d'ells amb un sòlid i inconfusible nom dins de l'escena de Jazz espanyola. Víctor Carrascosa, líder del grup, va decidir assentar i definir el seu delicat concepte musical, acompanyat per Camil Arcarazo a la guitarra, Diego Hervalejo al piano i teclat, Ton Feliços al contrabaix i Christian Smith a la bateria.

La música que presenten té les seves arrels en el passat, en el llenguatge del Jazz més tradicional, havent aprofundit en els grans pioners d'aquest gènere i desentranyant els misteris de la màgia que transmetien noms com a Milers Davis, Charlie Parker, John Coltrane, entre altres. I a part d'aquesta necessària mirada al passat que els ha proporcionat enteniment musical, el so que transmeten té una evident mirada cap al futur, incorporant nous sons i textures a les seves composicions i improvisacions. Tots ells, individualment, posseeixen una veu innovadora, ànsia i set artística que desitgen saciar mitjançant la comunió musical i la connexió personal i espiritual que els proporciona tocar junts.

"En cap moment hi ha fi. Sempre cal imaginar nous sons, nous sentiments que transmetre. I sempre, està la necessitat de mantenir el més refinat possible aquests sentiments i sons, de manera que puguem veure realment el que hem descobert en el seu estat pur, veure el que realment som i poder transmetre-ho" John Coltrane.

Víctor Carrascosa Crespo, trompeta / Diego Hervalejo, piano / Christian Smith, batería / Camil Arcarazo, guitarra / Ton Felices Giralt, contrabajo /
Sound of art

Programa

El grup interpretarà música basada en el jazz tradicional, abordant cançons reconegudes com els estàndards de jazz de les dècades de 1940 i 1950. A més, incorporaran elements i sons contemporanis i música creada per ells mateixos dins d'aquestes composicions ja conegudes.











Divendres 19 de juliol

Violeta Alarcón comença els seus estudis musicals als set anys en l'especialitat de piano. Cursa el Grau Superior de Canto en el Conservatori del Liceu becada per la Fundació de Música Ferrer-Salat sota el mestratge de la soprano Carmen Bustamante. Posteriorment, amplia la seva formació com a col·laboradora del Màster de Lied Victoria dels Àngels a l’Escola Superior de Música de Catalunya.

En 2018 realitza el seu debut operístic en el rol d'Elisabeth (Tannhäuser) en el Opéra-Studio de Ginebra i en 2019 interpreta a Mimì (La Bohème) en la Atlántida de Vic i en el Palau de la Música Catalana amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya sota la direcció de Manel Valdivieso. Ha actuat en diversos festivals de Catalunya, destacant entre ells el LIFE Victoria, la Schubertíada de Vilabertran i el Musiquem Lleida. És semifinalista del 59 Concurs Tenor Viñas, on va ser guardonada amb el premi Ferrer-Salat. En 2022 és seleccionada en el XXVI Concurs Mirna Lacambra per a interpretar a Donna Elvira (Don Giovanni) a l'Escola d'Òpera de Sabadell sota la direcció del Mestre Daniel Gil de Tejada. En 2023 ha estat guanyadora de la 106a convocatòria del Concurs Joventuts Musicals d'Espanya, ha rebut el Primer Premi ex-aequo en el 11è Concurs Internacional Germans Pla - Ciutat de Balaguer, ha debutat el rol de Micaëla (Carmen) en l'III Festival Òpera amb Gràcia i ha tornat a interpretar a Mimì amb Òpera Terrassa. Pròximament debutarà Liù (Turandot) amb Fundació Òpera a Catalunya. És graduada en Estudis Literaris amb Premi Extraordinari per la UB.

Un programa de reconeixement i homenatge a la soprano Carmen Bustamante, qui a més de meravellosa pedagoga, ha estat una cantant absolutament sublim, admirada per multitud de compositors que li han confiat l'estrena de moltes de les seves obres. El programa pretén realitzar un retrat fidel de la seva personalitat artística a través d'una selecció de les obres que han marcat i definit la seva carrera, així com de les obres que la soprano mateixa ha triat com preferides i imprescindibles per a ella.

Programa

Obres de A. Scarlatti, G. Caccini, F. Liszt, C. Debussy, G. Fauré, M. Ravel, F. Mompou, G.G. Morante, X. Montsalvatge, J. Salvat, E. Toldrà, J. Guridi, E. Granados








Divendres 26 de juliol

Anacronia és un ensemble que busca trobar una nova relació entre la música clàssica i el públic en el format de concert, basant la seva posada en escena en l'espontaneïtat, la diversió i l'energia compartida cap a dins i cap a fora de l'escenari, a través de la recreació d'aquells anacronismes musicals que van succeir al llarg de la història en moments de transició i confrontació de llenguatges. Han estat seleccionats pel Circuit Festclásica 2023 i la Societat d'Artistes Intèrprets o Executants d'Espanya 2023, i guardonats per l'Associació de Grups Espanyols de Música Antiga com a Millor Grup Jove 2022. A més, són ensemble resident del Festival RESSONS de Sierra Espuña i de la Basílica de Santa Maria del Pi.

En 2022 van participar en el International Young Artists Presentation (IYAP) d'Anvers i en el Fringe del festival Oude Muziek d'Utrecht. Han portat la seva música a festivals de rellevància a nivell internacional, com el Festival Misteria Paschalia de Cracòvia (Polònia); i nacional, com la Quinzena Musical de Sant Sebastià, el Festival Internacional de Santander o la Setmana de Música Antiga d'Estella.

La formació es consolida en 2020, després de la participació dels seus músics en l'Orquestra de la Universitat de Múrcia i el Festival RESSONS. Els seus membres han estat formats a la Haia, Lió, Graz, Barcelona, Porto i Murcia. Van ser premiats en el concurs “Joventuts Musicals d'Espanya” de 2021 com a “Millor Intèrpret de Música Barroca” del Festival Bachcelona; i formen part de l'Associació de Grups Espanyols de Música Antiga des de 2021.

Marina López Manzanera, clavecí / David Gutiérrez Aguilar, traverso barroc / Pablo Albarracín Abellán, violí barroc / Luis Manuel Vicente Beltrán, viola barroca / Marc De la Linde Bonal, viola da gamba
Mariana & Mozart: Party at Michaelerhaus

La florent escena musical vienesa a l'últim terç del segle XVIII va consagrar a molts dels grans noms de la història de la música. No obstant això, i malgrat el seu desbordant talent i —en nombrosos casos— destacada posició social, van ser moltes les dones intèrprets i compositores partícips d'aquest fenomen que van acabar caient en l'oblit. Per això, i en homenatge a una de les més destacades figures femenines d'aquest context històric-musical, Anacronia viatjarà en aquesta ocasió a la vienesa Michaelerhaus, edifici natal de la compositora, clavecinista i cantant Mariana Martínez; i residència d'artistes tan destacats com Pietro Trapassi “Metastasio”, Nicola Porpora o Franz Joseph Haydn.

Descendent d'una família de militars espanyols austracistes i filla del gentilhombre i nunci papal Nicolás Martínez —acollit en la cort de Carles VI d'Àustria després de la Guerra de Successió Espanyola—, Mariana Martínez va néixer en 1744, i va rebre des de nina una educació privilegiada, tutelada pel poeta i libretista Metastasio, qui aviat va ser conscient de l'enorme talent musical que Mariana atresorava. Metastasio va residir a casa dels Martínez després del seu nomenament com a Poeta Imperial, i va encomanar la labor d'instruir a Mariana en matèries com a composició, cant o teclat a destacats músics del moment, com el flamant operista napolità del barroc tardà Nicola Porpora; o un jove Joseph Haydn, qui es referia a Mariana com “la petita espanyola”.

Les vetllades de Mariana i Antonia Martínez en Michaelerhaus reunien els més destacats músics i artistes de l'època. A la mort de Metastasio en 1782, Mariana ja gaudia d'un gran prestigi a l'alta societat vienesa, i entorn del clavicembalo que el seu mentor li va llegar com a herència —entre molts altres béns—, va organitzar al costat de la seva germana una sèrie de vetllades musicals en les quals participaven periòdicament els més destacats músics del moment, entre ells, Wolfgang Amadeus Mozart, Joseph Haydn o un joveníssim Ludwig van Beethoven. Segons testimoniatges, Mozart i Mariana van interpretar en aquestes sessions obres a quatre mans al teclat, i es van professar una gran admiració i respecte mutu.

Amb una enèrgica i interactiva posada en escena, Anacronia tractarà de portar a l'espectador cap al cor del classicisme vienès, recollint l'essència festiva, afectiva i divertida que de ben segur es va palpitar en aquestes vetllades, amb obres de Mozart i Mariana Martínez —la seva Simfonia en Do Major és considerada la primera simfonia clàssica de la història composta per una dona—. Vindran acompanyades de peces dels mestres Porpora i Haydn, que casualment també van ser veïns de la nostra amfitriona en la Michaelerhaus.

Dins d'aquesta fusió d'estils, influències i personalitats que es va donar en tan il·lustre edifici de la vienesa Michaelerplatz al llarg d'aquestes dècades, trobarem l'anacronia musical de la mà del clavecí —en homenatge al llegat de Metastasio, que es va erigir com a element central d'aquestes vetllades— i la viola de gamba. Aquests instruments, encara que ja en decadència, encara comptaven amb presència i destacats intèrprets en la mateixa Viena, per la qual cosa perfectament van poder tenir cabuda dins de l'espontaneïtat i festivitat d'aquestes vetllades.

Amb tots aquests elements entremesclant-se entre si, Anacronia ens ofereix la possibilitat de contemplar un retrat musical replet de contrastos, amb un repertori oscil·lant entre els cànons del classicisme vienès i un marcat accent de l'anyenc barroc, i amb una interpretació en la qual, de ben segur, el sentit de l'humor no brillarà per la seva absència.

Programa

Obres de J. Haydn, N. Porpora, M. Martínez, W.A. Mozart