Canvis en el govern municipal
Que al llarg d’una legislatura es produeixin canvis en la composició dels equips de govern, entra dins la lògica política i això passa pertot arreu. Qúestions personals, familiars, laborals, de cansament o d’estrès, de pèrdua de confiança, de línia d’actuació..., són molts i distints els factors que poden acabar abans d’hora amb la tasca d’un representant elegit democràticament. I aquest fet s’ha donat, es dóna i es donarà, a tots els nivells de l’administració: des de la local a l’estatal, passant per l’autonòmica.
Ara bé, quan aquest fet, en comptes de resultar excepcional acaba esdevenint habitual, any rere any, hom s’ha de demanar si a l’equip de govern que pateix aquesta descomposició s’estan fent les coses com cal i si qui n’ha de ser el coordinador i catalitzador actua com a tal o, més aviat, com a factor de desestabilització. Parlem de catalitzar: el potencial que se li suposava a l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Capdepera, s’hauria d’haver materialitzat, precisament, de la mà del batle, i en canvi la impressió que fa tot plegat, des d’una certa distància, és que aquest equip presenta símptomes alarmants de descomposició permanent, precisament per manca d’un lideratge que n’aglutini els esforços.
Rafel Fernández va manifestar, en el brevíssim Plenari d’aquest dimecres dia 19, que el projecte inicial continuava endavant, perquè aquest estava per sobre de les persones que en cada cas se n’havien de responsabilitzar. Però aquest projecte, o programa, ara mateix sembla centrat bàsicament – per no dir exclusivament – en el compliment del pla d’estabilitat pressupostària, condicionant aquest des del qual Sebastià Sureda feia mans i mànigues per a quadrar uns pressuposts cada vegada més decebedors. Qui ha de fer els números, a partir d’ara? En Mateu Melis? El fitxaren per això?, perquè la fugida de Sebastià Sureda era la crònica d’una mort anunciada?
I un altre aspecte: no sempre encapçalen les llistes electorals els millors de cada casa. A vegades, tot sabent que no sortiran, hi ha elements que omplen aquestes llistes malgrat donar un perfil molt millor que no els que els precedeixen. Es dóna aquest cas, a Capdepera? Allò cert és que els electors, quan anam a dipositar la nostra papereta a l’urna, ens fixam en els primers de cada candidatura, i són aquests els que ofereixen la imatge que ens atreu, i no la d’aquells que van en els darrers llocs. En el nostre poble, ja hem baixat graons suficients de les candidatures de PSIB-PSOE i UCAP, com per haver de demanar, i ara a qui li toca? Dubtam de la capacitat i preparació dels regidors que, sense pausa, s’han anat incorporant a les tasques de govern? De cap manera, però segurament més d’un s’ho hauria pensat, a l’hora de votar, si aquestes llistes haguessin anat de baix a dalt. I ara ja som a baix.
En fi, a banda d’explicacions poc a gens convincents sobre la més recent remodelació de l’equip de govern de l’Ajuntament de Capdepera, per dir-ho de manera políticament correcta, no podem evitar que se’ns escapi una expressió d’aquelles que brollen amb tota espontaneïtat: això és un desastre.
