Un consistori en coma
Quan de l’Ajuntament n’hem de parlar sovint no per a ponderar, o criticar, la seva gestió i les iniciatives adreçades a millorar la vida dels ciutadans, sinó que ho hem de fer en relació als problemes interns de la corporació i a afers que entelen l’activitat municipal i que generen molts de dubtes i suspicàcies, és que alguna cosa no funciona.
Per començar, i això lamentablement no és nou, continua el degoteig de regidors que deixen el càrrec i donen pas a persones cada vegada més en el fons de les llistes respectives. Això, com hem dit altres vegades, entraria dins el que es pot considerar normal si es tractàs d’un fet puntual, però és altament preocupant quan en una legislatura ja són sis els regidors que han abandonat l’escó. L’assumpció de responsabilitats d’una àrea determinada suposa un temps d’adaptació per a qui s’hi incorpora, fins a conèixer els mecanismes de funcionament del departament i poder prendre decisions que tenguin cara i ulls. Tot plegat no fa sinó alentir, quan no paralitzar, la tasca de govern.
A tot això, l’eficàcia en la gestió es posa massa sovint en entredit, amb una tendència alarmant cap a la inèrcia. Els ciutadans se senten al marge dels afers municipals, els veuen llunyans, perquè el consistori ha estat incapaç de promoure’n la participació en temes com l’Agenda Local 21 o les comissions de festes. Però l’equip de govern tampoc ha obert altres línies d’implicació de la gent en assumptes comunitaris, ja sigui la consulta popular sobre obres públiques a desenvolupar o l’efectiva aportació popular als pressuposts municipals. L’Ajuntament ni tan sols és capaç d’explicar a tots els veïnats, de manera senzilla i entenedora, en què es gasten els molts doblers que es recapten. Després la gent veu nyaps com la piscina municipal, o el segellament de l’abocador, o la regeneració de l’Agulla (encara que en aquest últim cas els doblers no surtin de la caixa municipal), i es posa les mans al cap.
Ara mateix, l’equip de govern es mou en terrenys pantanosos que per res contribueixen a l’estabilitat de l’acció de govern i que, en tot cas, no fan més que augmentar desconfiança del poble. Un assumpte com la redacció d’un catàleg de llocs de feina de l’Ajuntament, ha duit molt de temps i ha costat molts de doblers per a, finalment, trobar-se que la Delegació de Govern demana explicacions sobre pujades de sous de determinats funcionaris que, pel que saben, no s’ajustarien a la contenció salarial imposada a tots els servidors públics. I, per acabar de reblar el clau, els mitjans de comunicació esbomben un tema tan tèrbol com l’arxivament de l’expedient d’impost sobre la construcció a una empresa, en què s’haurien deixat de cobrar 12.000 euros per la simple oposició dels deutors. En aquest afer, el que resulta més alarmant és que, a corre-cuita, es reactivi l’expedient precisament quan surt a la llum pública, després de més de quatre mesos de romandre arxivat. Legal? Il·legal? En tot cas, poc ètic, i gens ni mica estètic.
Parlam, al titular, d’un ajuntament en coma. Bé, potser hauríem de parlar d’un coma induït, en què la corporació viu en una mena de sedació, quan no en la més pura inconsciència.
