Pere Joan Tous és el gabellí profesor d'estudis romànics a la Universidad de Konstanz al llarg de més de dues dècades i que,ara jubilat, ens ha ajudat a recuperar i interpretar l'aplec litarari que els escritors alemanys han produït sobre Capdepera o a Capdepera. Des dels escritors dels anys 30 als més actuals. Ara, que presentam "L'ombra de Torquemada" de Karl Otten, un llibre que Cap Vermell es disposà a traduir i interpretar fa més de 10 anys i que disposa dels drets en català, hem parlat amb ell per tal que ens contextualitzi aquest llibre i ens expliqui la seva importància en la literatura alemanya dels segle XX.

- Per començar... Qui era en Karl Otten?
- És un escriptor alemany de primera línia d'una gran importància històrica, ja que va ser un dels pioners de l'expressionisme. L'expressionisme és un corrent d'avantguarda a Alemanya, que es desenvolupa just en els anys anteriors i posteriors a la Primera Guerra Mundial. La seva importància és comparable a la que tenen les avantguardes dels anys vint a Espanya i Catalunya, és posterior al Modernisme seria comparable a la Generació del 27. Salvant les diferències d'un país a l'altre. És un corrent marcat per l'experiència de la I Guerra Mundial. Són generacions eclèctiques, no són dogmàtiques com podria ser el surrealisme a França dels anys trenta, que mantenia una ortodòxia. L'expressionisme és molt obert.
En Karl Otten no només va ser pioner, sinó un dels més destacats representant, a més en els seixanta (en els seus darrers anys de vida) va reivindicar a Alemanya aquesta generació perduda per la guerra, l'exili. Ell i la seva dona, Ellen Kroner, va fer una sèrie d'antologies que van crear un nou interès acadèmic i de lectors del que havia estat l'expressionisme dels anys vint.

- Com es caracteritza l'expressionisme? Com el definiries?
- L'expressionisme alemany s'expressa bàsicament en la lírica, en la poesia, de fet n'Otten va ser dels pocs prosistes, que utilitzà la narrativa. Com el seu nom indica l'expressionisme volien expressar una realitat, una realitat que veien deformada. D'idea de base ens pot servir el que deia Valle Inclán "La realitat és esperpèntica" per tant, necessita un art en certa manera esperpèntic. Això queda mol ben reflectit a la pintura expressionista, que és molt diferent. A la introducció del llibre ho intent detallar un poc. Es tracta de l'expressió d'una realitat que se sent conflictiva.

-Aquest és un fragment del llibre on descriu Capdepera: "Amb els camps rutilants de verd i groc, amb els pinars i els olivars, amb els tarongerars foscs i el penyal que sembla una copinya suaument corbada, l’estranger queda encisat per la calma profunda de l’entorn. La vall, amb el seu esplet i la seva bellesa, se situa entre l’est de Cala Rajada, el poble del pla, i la serra de Capdepera, el poble de la muntanya. L’estranger hi absorbeix la pau de l’illa, la calma del, tal com diuen aquí els pagesos, darrer Paradís, pel qual la mar, embolcallada de blau i verd, corre i balla amb saltirons suaus". (pàgina 97)
Té relació amb el que va ser a Espanya el naturalisme i realisme del segle XIX?, ho diem per l'ús d'un vocabulari i un llenguatge molt culte i refinat...
- Aquesta preocupació pel llenguatge, sobretot en alemany (i català, perquè ha estat una traducció molt ben feta) es manifesta. És un llenguatge més que refinat, recercat. És un intent de traduir lingüísticament una realitat complexa. Hi ha un gran treball metafòric, que és el que li falta al naturalisme. El naturalisme fa servir una escriptura molt moderna, com la que escriuen ara els joves, no treballa massa el llenguatge i, per tant, és més efectiu.
Realista pot ser la temàtica, però el que fa l'expressionisme és aquesta transformació lingüística, i queda palès en les metàfores que era la gran preocupació literària dels anys vint a tota Europa.


- Comentaves que ha estat una traducció difícil...
- Llegir avui en dia l'obra original d'Otten per un lector alemany jove, i no tan jove, suposa una dificultat molt més gran que llegir autors naturalistes com Gerhart Hauptmann. Aquests autors malgrat ser més recent són més dificultosos pel treball que fan amb les possibilitats del llenguatge en alemany, com ara les construccions preposicionals o la possibilitat de transformar en adjectius formes verbals, això ha fet que la traducció hagi estat més difícil. A l'alemany hi ha jocs de llenguatge que el català no ofereix. Cada llengua té una sèrie de possibilitats que donen certes llibertats expressives pròpies, i això ha dificultat la traducció. Els expressionistes jugaven en les fronteres del que era possible lingüísticament.

- La teva presentació du per títol "El jardiner fidel", per què?
- En el principi ho intent aclarir un poc. És un petit homenatge a Voltaire, un escriptor de la il·lustració francesa que, en una curta novel·la filosòfica, fa la volta al món per descobrir totes les filosofies i arriba a la conclusió que, per no ser massa desgraciat i per poder superar les dificultats de la vida, la millor és cultivar el seu petit jardí. En aquest sentit Mallorca va ser, o podia haver estat una alternativa per Otten i Ellen, la seva dona, per poder cultivar el seu jardí. Otten duia damunt tota una vida de compromís, de lluites polítiques pel pacifisme, per l'esquerra socialista de tipus llibertari... i va arribar a Cala Rajada cansat. Duia un cansament vital i Mallorca era una alternativa, tenir un hortet (tenia pocs doblers) i viure amb el poc que donava.

I el qualific de fidel perquè hi ha una línia que travessa tota la seva biografia que és la fidelitat en els seus principis de l'expressionisme, una manera d'expressar poèticament una realitat difícil, conflictiva i ofensiva, una realitat amb el genocidi europeu que va ser la I Guerra Mundial que va ser la matança més gran de la Història europea. I hi ha la fidelitat als seus principis polítics.

La seva estada a Cala Rajada, va ser més curta del que ell es pensava. Sense l'Alçament Nacional possiblement hagués quedat a Mallorca més temps, era més econòmic, tenia un petit ambient d'amics, la seva companya... tenia un context, vivia la major part del temps aquí i un parell de mesos a París. Això ho conta molt bé en Miquel Flaquer.

- El títol "L'hombra de Torquemada" fa ús del llinatge del gran inquisidor espanyol, té a veure amb la persecució dels jueus?
- Després d'anar-se'n de Mallorca per l'Alçament se'n va anar a Londres i va escriure el llibre el 1937-38 i a Alemanya l'antisemitisme actiu ja era una realitat. La seva dona era jueva i ell tenia una sensibilitat molt personal vers l'antisemitisme i les tradicions antijueves cristianes i europees. De fet, una de les grans antologies que va recopilar va ser d'autors alemanys jueus, rescatant aquell llegat.

Acabada la guerra, la seva recepció a Alemanya va ser problemàtica ja ell no es va identificar amb cap de les dues alemanyes, ni la de l'est , ni l'occidental. Ell no era comunista, ni estalinista, per tant, no tenia res a fer a l'est i tampoc el revisionisme capitalista de l'alemanya federal tampoc a l'oest, així que realment no va tornar definitivament a Alemanya. A Alemanya va tornar esporàdicament i puntualment.

Torquemada el recull per mor de la llegenda negra, una visió històricament correcta, malgrat que avui el revisionisme de dretes ho vulgui negar, de tot el que va ser la cultura barroca espanyola amb la inquisició i la persecució dels jueus. Això pertany a la mitologia històrica europea. Torquemada és un referent no tan sols a Espanya sinó també per l'alemany culte. A més en aquella època ja havien aparegut dos clàssics dels estudis sobre l'antisemitisme i la qüestió dels xuetes a Mallorca, que aparegueren al voltant del 1936.

- Les referències històriques que fa, mostren que és un gran coneixedor de la Història de l'Estat Espanyol i de la Història europea...
- Sí, sí. En aquesta novel·la trobam una crònica possible del que van ser les setmanes anteriors i posteriors a l'Alçament a Capdepera i Cala Rajada, però també és un intent d'elevar aquesta crònica a un nivell més alt, més abstracte o més general, podríem dir mític. Cerca una mirada més llarga de la Història. Torquemada, els falangistes... hi ha una continuïtat històrica entre la repressió de la Inquisició de Torquemada i la falangista, establint una línia històrica de tot això.


- Otten, narra també el desembarc den Bayo i sembla que el deixa inacabat... no acaba de contar el final.
- Ell escriu el llibre en el 37 i se sabia que en Bayo havia fracassat, però era una mena d'anacronia. Quan es publica en el 38 la República anava perdent la guerra, però encara hi havia la resistència, una mena d'esperança desesperada o desesperació esperançada, com ho vulguem dir.
A mi, precisament, m'agrada que la darrera paraula amb la qual acaba la novel·la és alegria. L'alegria del petit grup de resistents gabellins de Cala Rajada i de Capdepera que veuen les tropes d'En Bayo i que es poden reunir amb ells.

- Alla fa referència ben clara a "En Verga", en March...
- En March era ja un personatge pels calarrajaders d'aquella època i els refugiats alemanys, com en Kraschutzki, que vivien aquí feia estona. La Torre Cega ja hi era, de fet la portada del llibre presenta un grup de persones que baixen les escales del seu palau. En March és un personatge com en Torquemada, un personatge de referència a la novel·la, no apareix com a personatge, però es xerra d'ell.

- Aquest llibre quina repercussió va tenir o ha tingut a Alemanya?
- Primer hem de parlar d'un problema general que és la dificultat de rescatar els escriptors de l'exili, i això també val per Espanya i en menor grau a Catalunya. Durant el franquisme va ser dificultós llegir els escriptors de l'exili, però després no es van recuperar. A l'Alemanya de l'Est van recuperar els escriptors de l'exili, van ser 13 o 14 anys, però dels autors que van tornar allà. En canvi, a l'Alemanya occidental d'aquests autors, recuperats a l'altra Alemanya no en va voler saber res (això ho vaig viure a la Universitat) i els autors d'esquerres que no van voler tornar a Alemanya o si tornaren i d'alguna manera eren "massa d'esquerres" no els va interessar. Aquest va ser el destí de tota una generació d'autors molt lligats a l'expressionisme, ignorats per motius polítics. Aquest menyspreu dels autors exiliats va durar gairebé fins als anys vuitanta, quan va haver-hi un interès de recuperar aquests autors. Neix una col·lecció molt coneguda que es deia "Biblioteca dels llibres cremats", que va recuperar una vintena d'autors de l'exili. Precisament una de les obres va ser aquesta de n'Otten i va ser una de les més conegudes.

Avui en dia les històries literàries de l'exili alemany la recull com l'obra més autèntica de la Guerra Civil Espanyola escrita per un alemany. Jo intent explicar també, perquè les obres escrites per estrangers sobre la Guerra Civil són obres memorialístiques, és a dir sempre el protagonista és un estranger amb uns ideals i veu la guerra des d'una perspectiva forana, des d'un testimoni personal. En canvi, la novel·la de n'Otten és única, i per això jo la trob molt interessant i val la pena recuperar-la, ell pot aparèixer com un personatge transfigurat, però els protagonistes són els gabellins, el grup resistents gabellins. Intenta ser una mirada des de dins i funciona, per això és considerada una de les novel·les més grans no només de la Guerra Civil, sinó que és de les novel·les històriques més importants del segle XX. Valia la pena.


- Aquesta novel·la ha estat traduïda abans al català o castellà?
- No. En català ha tingut mala sort, em consta que hi ha hagut gent que ho ha intentat. Però sense en Miquel Llull que ha estat dotze anys donant càstig i dedicant moltes energies no hagués estat possible. Dic que ha tingut mala sort, perquè en Massot Muntaner, un historiador que va llegir aquesta novel·la com a historiador (i no és cap crítica), i quan veure en Torquemada, escoletes de jueus, la inquisició... li va parèixer una beneitura, una cosa estrafolària. Cal saber com ho veurà el lector d'avui, perquè estam acostumats a llegir un altre tipus de novel·la històrica que no és tan convencional, que per ventura era l'ideal d'En Massot Muntaner.

- N'Otten, pel que es pot llegir coneixia molt bé la societat gabellina, sobretot Cala Rajada. Quina és l'aportació de la colònia alemanya va deixar a Cala Rajada i Mallorca?
- Ah! Això és una història de la qual m'agradaria xerrar amb molt de temps. Cala Rajada hauria de fer una reflexió damunt d'aquesta cultura que va existir aquí. Una reflexió històrica del que podria haver estat si no hagués hagut l'Alçament i del que va significar en tants i tants de sentits. Teníem aquí una modernitat, segurament podria haver-hi una transferència o una comunicació, que no va ser possible perquè només va durar tres anys. Crec que es va perdre una possibilitat de transformació, de totes maneres l'existència d'aquesta comunitat, d'aquesta cultura ens insta a una reflexió del que ens van fer perdre. Era gent que possiblement s'hauria quedat i que no van poder o voler tornar pus. N'Otten va morir en el 63.
Potser haurien de posar el nom a qualque carrer perquè quedi un testimoni o en l'àmbit institucional crear unes beques per estudiants amb els seus noms, i aquí ens fixen en Cala Rajada, però a Mallorca també van arribar escriptors de primera línia, per ventura valdria la pena crear un centre que estudiés aquest fet o una ruta literària que pogués tenir repercussió turística. A Cala Rajada van arribar especialment escriptors, i escriptors importants d'aquella època, mentre que a Pollença van recalar més pintors.

I aquesta feina en part la fa Cap Vermell recuperant escriptors com Otten, Frank Blei, Kraschutzki o Bilbo.

Moltes gràcies. Sempre és un gran plaer parlar amb una persona il·lustrada i capaç d'il·lustrar als qui no en sabem. Ens veurem dimecres a la presentació: