La Mostra de la llampuga 2009 tengué un inusual tractament mediàtic degut a les circumstàncies polítiques del moment. Vegeu dos vídeos del recent estrenat canal de You Tube d'IB3


  Per al·lusions, volia dir quatre cosetes. Ja me diuen que som una romaguera que m'enred i m'enred, però no ho se fer d'altra manera. Avui sols volia parlar de la llampuga, de na Cristina i na Lourdes. Som-hi!


 El correu fa fum. Vaja polítics amb poc sentit de l'humor i pell fina! I es que en parlar de mi no ric. Molts diuen que amb els desbarats que fan, a en Fabio no li no haurien durat dos telediaris. Si a Capdepera es fes un Polònia, es moririen!
Però no donem idees i anem per feina. Si voleu polèmica, endavant!

(*)  Aquest article té data de 19 d'agost i poden donar-ne fe els redactors del Cap Vermell.

M'havia proposat no escriure res fins al canvi de batlia, per no influir en lo més mínim en el lamentable espectacle que cada dia ens ofereixen aquesta mena d'il·luminats i enlluernats que van a perdre el temps per devers la Sala. Però, ja ho veis, cansada de rebre correus i missatges per tal que donàs senyals de vida, aquí em teniu. No parlaré del tema en qüestió, que aviat veurà bon port. Ara, ja no tenc llengua de tant de mossegar-me-la.

 Un dia d'estiu, calorós, després d'un bon dinar, les parpelles comencen a pesar fins que es fa impossible tenir els ulls oberts. La còrpora li va al darrere i ja pot ensorrar-se el món que no som capaços de sentir res.

Idò el fet és que, al respecte, ens heu fet arribar algunes d'aquestes fotos que a continuació reproduïm. És una estampa típicament mediterrània i refrescant.



Juanito Moyà  "Vador" i Xiscu Vives "Llissa", dos vertaders cracks del poble que conserven l'adolescent innocència, tot i haver passat els cinquanta.


A la fi!. Ja era hora que acabàs la campanya electoral! Farta estic! s'ho haurien de fer mirar; i a fons!
Els eslogans són tot un insult a la inteligència, ja ho va dir en Cela Conde: ´Està per demostrar que l'espècie humana sia intel·ligent´. La veritat és que, després de saber-ho, vaig quedar més tranquila.
 

  Diuen que la vida és allò que passa mentre la planificam. I que la frase en questió és de John Lennon. Idò això. Jo també tenc obres a ca nostra. De la mateixa manera que tothom té obres al carrer. Quin estrès. L'únic consol és que a Palma en tenen més. I això afecta. Vaja que si afecta! Jo, de llavors ençà, no som la mateixa, creieu-me.
I si no he tornat a aquesta secció fins ara ha estat per aquets motiu. Ara bé:

  Heu tengut mai aquesta estranya sensació que l'ordinador no vos fa cas i que, fins i tot, voldríeu pegar-li una bona bufetada o llançar-lo per la finestra?

Idò més o manco això és el que m'ha passat a mi. I entre que som una inútil informàtica en vies de reciclatge gràcies al Cap Vermell i que m'ho han de fer tot o gairebé tot (només pel que fa als ordinadors!, no en altres coses que tot els vénen al cap als homes!), que si retalla'm aquesta foto, que si aquest bocí de veu, que quan cliquis aquí...
...I els dies passen, i na Maria no en treu aguller!

Ara, això de ser tan famosa, rebre correus, que et facin gloses, ser el centre de conversa del poble... Fins i tot em contaren que un grup d'amigues parlaven i una digué allò de no hem d'anar a cercar na Maria per sa cuina! i les altres li respongueren: "Has guanyat el premi del Cap Vermell!"

Image

                      En Tino se'ns ha casat!

  Na Francina ja ha trobat el bolígraf i diuen que és questió de dies que es publiqui el nomenament de na Maria Orts al BOIB. Idò enhorabona i que sia per la resta de la legislatura. O no?
 Feia temps que corria el rumor, però es veu que els companys de pacte pressionaren na Francina perquè era qüestionar-los de valent. Ella tenia el nomenament damunt la taula però no trobava el boli...
M'imagin que la conversa podria haver estat així:

 

Temps de ximbombes











Enhorabona Maria Antònia, i també a Pedro, el pare de la criatura.
El nin nom Miquel Àngel.

I enhorabona, igualment a Miquel, director de la Banda, qui despusahir fou pare d'una nina.


Les enhorabones! Menjaràs pa!

Al BOIB de dia 10 de febrer es publica el nomenament de Pere Fuster Nadal per a ocupar el lloc de feina d’Assessor tècnic de la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori, amb efectes de dia 1 de febrer de 2009.

  En un ple aspre on n'hi hagi, que si tu fas, que si tu també feies, que si mitges rialles de despreci i despit al contrari. Crits, o si més no alçades de veus. Resulta que en Joan "Prebe" va i molla:"…res, en vés d'això anau a cercar a na Maria per sa cuina…." (minut 66)

Ets una hacha!

Na Fina, que és la més informàtica de totes, m'ha fet el tall, clicau damunt la foto i escoltau-lo. Encantador, o no?

 Torn a comparèixer aquí, després de més d'una reflexió amb els soferts responsables de Cap Vermell pel format d'aquesta secció: que si ha de ser més curta, més sovint, menys punyent,...

Això és el que és. I si a algú no li agrada, no està obligat a llegir-ho. Les meves companyes i jo volem fer quatre retxes fresques i rialleres..., i ja ho veis, cada vegada sembla una crònica negra! És molta la gent que diu que anyora en Fabio..., i afegeixen que si tornàs hauria de fer suplements setmanals, de tants de trulls com hi ha pel poble.

Entre els més vists de dia 18 de gener

gràcies

 (de moment)

Capdepera

espera.

A qui correspongui...